Forn: "El que avui ens fan als independentistes, demà ho faran a qualsevol persona"

- Què li ha semblat la sentència?

- És una sentència política, que només ha tingut en compte la prova dels testimonis que ha portat l'acusació. Quan utilitza arguments aportats per les defenses modifica el sentit dels declarants per avalar les tesis acusatòries. Em pregunto de què han servit els quatre mesos de judici, ens hauríem estalviat temps i patiment. El cos de la sentència i les nostres condemnes estaven decidides i el judici tan sols ha estat una aparença per justificar unes condemnes.

- Què creu que ha pesat en l'ànim dels jutges? Volen evitar que ningú altre s'aventuri a tornar a fer un referèndum?

- Pitjor encara, han anat més enllà. És un clar pronunciament sobre el tractament de la dissidència com a fenomen criminal. És la confirmació que s'imposa un corrent autoritari que té els seus precedents en la reforma del Codi Penal del 2015.

La interpretació que fa del delicte de sedició vulnera directament el dret de manifestació, de reunió i de llibertat d'expressió. Fixem-nos també com la sentència es refereix a les propostes doctrinals que propugnen una interpretació actualitzada de l'alçament públic, en què ni tan sols caldria la presència física. Ho fa pensant en els mitjans que avui ofereixen les xarxes socials!

- En el vostre al·legat final vau assegurar que "El cos de Mossos d'Esquadra sempre va obeir els mandats de la Fiscalia", sempre van respectar la legalitat.. i vau mantenir que mai vau donar una ordre que pogués afectar negativament la seguretat dels catalans. Us ho han tingut en compte?

- No, al contrari. Malgrat que en la meva declaració davant el fiscal, en el meu al·legat final o en les declaracions de tots els comissaris demostrem amb dades que les ordres de la Fiscalia sempre es van complir, cap d'aquestes declaracions es tenen en compte, ni tan sols s'esmenten en la sentència. En canvi, sí que s'accepta com a prova tot el que declara Pérez de los Cobos.

Un cartell amb la cara de Joaquim Forn, durant un acte sobiranista (ACN)

- Quin pes ha tingut la defensa que va dur el vostre advocat Xavier Melero, que es deia que era més tècnica?

- La defensa de Xavier Melero es va basar principalment a desmuntar les acusacions de la Fiscalia respecte a la rebel·lió. Aquest delicte, malgrat la insistència del fiscal Zaragoza que parlava obertament de subversió de l'ordre constitucional i de cop d'estat, no ha estat acceptat pel Tribunal.

Malauradament l'acusació de rebel·lió ha causat el seu efecte gràcies a la interlocutòria de processament del jutge instructor Llarena, que va permetre justificar la suspensió dels drets polítics dels diputats al Parlament, al Congrés de Diputats i al Senat. En aquest sentit, la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de suspendre els diputats Junqueras, Sànchez, Turull i Rull esdevé encara més vergonyant.

- De quina manera pot acabar afectant la sentència en el judici que espera a la cúpula d'Interior?

- Alguns elements de la sentència són inquietants perquè, a parer del Tribunal, vaig avalar una estratègia dissenyada pel major Trapero en què es fixava el manteniment de la convivència quan el veritable objectiu era permetre el referèndum. La sentència m'acusa d'haver reinterpretat la resolució del TSJC per simular-ne un compliment aparent.

També es pot veure com el Tribunal accepta la versió de Pérez de los Cobos quan diu que desconeixia l'assignació d'un binomi als col·legis electorals i afirma que la coartada de la falta de Mossos per complir el manament de la magistrada del TSJC "se mostró con cínica notoriedad".

- Encara no està clar qui va acabar donant les ordres de l'operatiu, entre José Antonio Nieto i Diego Pérez de los Cobos es van passant la pilota, davant del jutge del 7 de Barcelona. Què creieu que ho fa?

- Aquesta és una de les grans incògnites que sembla que preocupa molt poc el Tribunal. Entre ells s'amaguen les responsabilitats operatives. El secretari d'Estat i Pérez de los Cobos cauen en unes flagrants contradiccions. Ara sembla que ningú va donar les ordres d'actuació a la Guàrdia Civil i al Cos Nacional de Policia. Sembla que ningú coneixia la instrucció de la Secretaria d'Estat que ordenava prioritzar la seguretat sobre l'eficàcia en les actuacions policials. Esperem que les investigacions que ha iniciat el Jutjat número 7 de Barcelona puguin determinar la responsabilitat dels comandaments que van ordenar l'actuació policial.

- Quina hauria de ser la resposta ciutadana i institucional?

- Esperem una resposta ferma i cívica. La resposta no només hauria de venir des del moviment sobiranista. El que estan en joc són les llibertats més bàsiques: el dret de reunió, la llibertat d'expressió, el dret de manifestació. Faig una crida a tots els demòcrates a manifestar-se i expressar el seu rebuig. El que avui ens fan als independentistes demà ho faran a qualsevol persona o grup que dissenteixi de l'Estat. La sentència mereix una clara resposta per part de tots els demòcrates pel retrocés que suposa en l'exercici dels drets i llibertats.

Forn, durant la seva declaració al judici del procés (ACN)

- I el diàleg que dieu que es va buscar fins al final, creieu que ara serà possible, o encara hi ha pendent tota la situació dels exiliats?

- Sempre hi ha d'haver espai per al diàleg. Fins i tot en les pitjors situacions, en els moments més adversos, els demòcrates mai no podem renunciar al diàleg. Sé que dir-ho després d'una sentència tan dura pot resultar xocant, però només des del diàleg podrem solucionar el conflicte polític que tenim plantejat. Malgrat la duresa de la condemna, no serem nosaltres els qui abandonarem la bandera del diàleg.

- Com queden drets com el de manifestació, llibertat d'expressió o participació en la vida política, amb la sentència?

- Queden amenaçats. L'Estat, a través del poder judicial, llança un clar advertiment: la llei, la seva llei, la seva Constitució, justifica qualsevol actuació contra la dissidència política, contra el dret a protesta i la llibertat de pensament.

- De quina manera afecta el futur de Catalunya aquesta sentència?

- La sentència no és el final de res. Si algú considera que després de la sentència el conflicte polític està solucionat, va molt equivocat. La força social de l'independentisme continua intacta. Cada dia que passa més gent se sent lluny d'Espanya.

Malgrat la duresa de la sentència no defallirem i seguirem lluitant per la llibertat, la democràcia i la justícia.