Forn nega en el judici que la declaració d'independència del 27-O tingués valor

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha negat en el judici del procés que tingués cap valor jurídic la declaració d'independència que el Parlament va aprovar el 27 d'octubre del 2017.

Després de respondre a la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, Forn ha contestat el seu advocat, Xavier Melero.

L'extitular d'Interior ha remarcat que la resolució amb la declaració d'independència -inclosa al preàmbul del text que va aprovar el Parlament- "no es va publicar enlloc":

"No es van publicar, ni el DOCG, ni tampoc en el Butlletí del Parlament. (...) No hi va haver cap resolució ni cap acte administratiu en aquest sentit. [d'avisar cancelleries o comunicar al govern d'Espanya la decisió]."

Forn ha afegit que l'anomenada Declaració Unilateral d'Independència va ser una "declaració política, que no es votava" sinó que la va llegir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, "perquè li corresponia pel reglament":

"(Melero) A l'hemicicle es va fer esment a una cosa que pogués fer pensar a algú en el naixement d'un nou estat?

(Forn) No, el que hi va haver en aquell moment, en acabar la sessió, a les escales del Parlament, van ser discursos polítics, hi havia assistència d'alcaldes de tot Catalunya i es van fer discursos polítics."

Forn ha recordat que la part de la resolució es concretava en dues propostes, una de rebuig a l'article 155 de la Constitució i, l'altra, d'obertura de procés constituent.

També ha dit que en la llarga reunió de govern i partits el 25 d'octubre a la matinada ell va defensar la convocatòria d'eleccions anticipades. I que, l'endemà, va reunir el personal de la conselleria per exposar-los els dos escenaris possibles, d'avançar eleccions al Parlament o declarar la independència, cosa que comportaria l'aplicació del 155 i el seu cessament.

Segons l'exconseller, el president Puigdemont no va intervenir aquell dia al Parlament perquè "era un acte parlamentari, no del govern".

Esperant "fins a l'últim moment" pel diàleg

Forn ha assegurat que es va buscar el diàleg amb el govern espanyol "esperant fins a l'últim moment".

"Es va esgotar fins a l‘últim moment la possiblitat de dialogar, de pactar, de buscar un consens i una sortida política a aquesta situació."

En aquest sentit, ha manifestat que la resolució amb la DUI es va portar al Parlament el 27 d'octubre, el mateix dia que el Senat va aprovar l'aplicació de l'article 155, perquè s'estava "buscant una sortida política" a la situació, amb la mediació de figures com el lehendakari Iñigo Urkullu.

"Sabíem que hi havia gent que estava fent de mediador per buscar una solució política, que és el que lluitàvem tots. En el moment que això ja no és possible, és quan es fa el ple del dia 27."

Com ja ha fet Oriol Junqueras al matí, Forn s'ha mostrat convençut que no ha comès cap delicte i ha argumentat que amb aquesta idea es va presentar a l'Audiència Nacional, que el va citar quan era a Brussel·les amb Carles Puigdemont i altres consellers:

"Vaig tornar coneixedor que tenia una citació a l'Audiència Nacional i perquè estic convençut que l'organització i participació en un referèndum no és cap mena de delicte i volia venir a explicar-me."

"Discussió elevada de to" amb Millo

Forn ha explicat que la coordinació policial el dia 1 d'octubre es va acabar "a primera hora del matí".

També ha declarat que va tenir una "discussió elevada de to" aquell matí amb l'aleshores delegat del govern espanyol, Enric Millo, per demanar-li que s'aturessin les càrregues policials:

"Vam tenir una discussió elevada de to, en la qual jo li feia una demanda molt concreta, que era que es paressin aquest tipus d'actuacions perquè generaven un problema molt gran de violència. Que es podia buscar un altre tipus d'actuació, sense arribar a la violència extrema que vèiem en algunes imatges.

Ell em va dir que em diria alguna cosa, que faria una gestió, i al cap d'una estona vaig rebre un missatge: 'ja he fet el que havia de fer'."

Forn ha afegit que no volia establir una "relació causa-efecte" amb la trucada, però ha admès que, a partir d'una certa hora, va deixar d'haver-hi càrregues a les escoles.

Segons l'exconseller, la coordinació policial el dia del referèndum es va acabar "a pimera hora del matí" i els Mossos no van obtenir l'ajuda que havien demanat: 

"Hi va haver una demanda per part dels Mossos a primera hora perquè la Policia i la Guàrdia Civil intervinguessin en 200 i escaig col·legis i no va ser atesa, que s'havia quedat que els donarien suport." 

Forn ha explicat que entre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van tancar 106 punts de votació "amb uns costos importants respecte al que és la ruptura de la convivència". Els Mossos d'Esquadra van evitar que se n'obrissin 297 amb les gestions que van fer el dia 29 i 30 de setembre, i van actuar en 99 per impedir que s'hi votés.

Turull i Romeva han d'agafar el relleu

Després de la declaració de Forn, el jutge Manuel Marchena ha donat per acabada la sessió del judici, que es reprendrà dimarts vinent a partir de les deu del matí. Es preveu que declarin els exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva.