Rull acusa el jutge del Suprem de seguir el full de ruta marcat pel ministre Catalá

Joaquim Forn, Raül Romeva i Josep Rull, empresonats a Estremera, han comparegut aquest dimarts davant del jutge Llarena que els ha comunicat el seu processament per rebel·lió i malversació. Els tres processats han prestat declaració indagatòria, i en la línia de Sànchez, Junqueras i Cuixart aquest dilluns, han carregat contra el magistrat.

Rull, molt crític amb Llarena

El més dur dels tres ha estat el conseller de Territori cessat pel 155, Josep Rull, que ha rebatut a Llarena els arguments per processar-lo. Segons fonts pròximes a la seva defensa, ha criticat, per exemple, que se'l processi per assistir a reunions independentistes sense que es concreti quines van ser.

Igual que ja va fer Sànchez, Rull ha dit al magistrat que no el considera imparcial i que sembla que segueixi el full de ruta marcat pel ministre Catalá, ja que creu que anticipa les decisions que prendrà. L'exconseller també li ha etzibat que ha perdut el prestigi.

Rull ha estat molt contundent amb el que considera que és la falta de divisió de poders a Espanya. Segons ha dit, té la sensació que el judici oral serà un pur tràmit. 

Segons les mateixes fonts, l'exconseller ha mirat als ulls el jutge i li ha assegurat que segueix sent independentista perquè els seus fills no visquin en un país on es va a la presó per idees polítiques. 

Romeva denuncia una vulneració de drets

El conseller d'Exteriors cessat pel 155 ha estat l'únic dels tres compareixents que no ha demanat que se'l deixi en llibertat. Raül Romeva ha retret a Llarena que es tracta d'un procediment polític i, per tant, no és legítim judicialitzar-lo perquè vulnera drets fonamentals.

Romeva, que ha estat 45 minuts davant Llarena, ha defensat el dret d'autodeterminació com un dret recollit a la "Declaració de drets civils i polítics" i a la jurisprudència internacional.
 

Com ja ha fet en altres vegades, ha reiterat que el seu currículum demostra que està vinculat a una cultura de pau i que no reconeix la violència. També ha destacat que la violència de l'1-O va ser policial i desproporcionada.

El diputat que va tornar a la presó el 23 de març ha assegurat que el Suprem no és l'òrgan adequat per a aquesta causa i que, a més, se li priva el dret a un tribunal superior per presentar recuros.

Forn demana que es revisi la seva situació

El primer que ha declarat ha estat Joaquim Forn, conseller d'Interior cessat pel 155, que ha estat uns 40 minuts davant Llarena. En paraules del seu nou advocat, ha estat una declaració solidària amb la de Junqueras, Sànchez i Cuixart. 

Segons fonts pròximes, Forn ha tornat a demanar poder sortir de la presó per preparar la seva defensa. La sala d'apel·lació del Suprem va decidir fa un mes mantenir-lo en presó per risc de reiteració delictiva, rebutjant la petició de la fiscalia de deixar-lo en llibertat sota fiança. 

Per justificar-ho ha dit que manté les seves conviccions però que ha deixat la política, fins i tot la municipal. Forn també ha repetit que acata el 155 i que el fet diferencial del procés català ha estat la no violència.

Aquest dimecres compareixeran davant Llarena, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Jordi Turull.  Els dos últims estan acusats dels mateixos delictes, mentre que a Forcadell no se li atribueix malversació. 

Sànchez, Cuixart i Junqueras marquen un canvi d'estratègia

El que aquest dilluns havia de ser un tràmit amb les declaracions indagatòries dels líders independentistes es va convertir en una oportunitat per dir al jutge el que pensen, apujant el to i les crítiques, en un canvi d'estratègia. Segons van explicar els advocats, els seus clients havien pogut llegir amb calma les interlocutòries a la presó.

Sànchez va acusar el jutge Llarena de parcialitat i falta d'objectivitat per haver fet servir a la interlocutòria la primera persona del plural i situar-se com a víctima del procés català. També, d'instruir una causa que no és individual, sinó general contra tot l'independentisme.

Sánchez i també Junqueres i Cuixart, que només van respondre a preguntes de la defensa, van rebutjar la violència que els atribueix Llarena al processament, i van al·legar que, amb criteris purament ideològics, es vol criminalitzar un moviment ciutadà pacífic, únicament perquè abraça els ideals independentistes.