Fotografien per primera vegada com un forat negre atrau i engoleix fluxos de matèria

Fa 4 anys es va aconseguir fotografiar un forat negre per primera vegada, i ara s'ha ampliat la imatge d'aquell mateix forat negre amb els fluxos de matèria que atrau i engoleix.

És el forat negre del centre de la galàxia Messier 87, M87, que és a uns 55 milions d'anys llum de la Terra, i la nova imatge s'ha aconseguit amb les dades recollides per tres grans radiotelescopis.

La recerca, que ha publicat aquest dimecres la revista científica Nature, ha permès visualitzar com són aquests fluxos que, atrets per la massa del forat negre, 6.500 milions vegades la de Sol, arriben fins més enllà de la mateixa galàxia M87.

"El començament d'una era fascinant"

Ru-Sen Lu, investigador de l'Observatori Astronòmic de Xangai i autor principal de la recerca, ha destacat que la nova imatge permet analitzar millor com afecten els forats negres el seu entorn:

"Fins ara havíem aconseguit veure tant el forat negre com els fluxos de matèria en imatges separades, però ara hem pres una imatge panoràmica de tots dos, i això ens dona una visió més completa dels processos físics que actuen a prop del forat negre."

Thalia Traianou, investigadora de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia del CSIC, que ha participat en aquesta recerca, ha qualificat de "sorprenents" els resultats i ha afirmat que significa "el començament d'una era fascinant":

"El nostre equip de recerca continuarà explorant M87 i altres objectes similars fent servir la resolució inèdita que poden oferir les grans combinacions de radiotelescopis."

Identifiquen un possible "vent galàctic"

Les sorpreses a què fa referència Traianou són que el forat negre no té gaire "gana", és a dir, que s'empassa la matèria a un ritme més baix de l'esperat, i només una petita part es converteix en radiació.

També han descobert que, malgrat això, l'àrea de radiació és més àmplia del que esperaven, i això podria significar que podria haver-hi alguna mena de "vent galàctic" que hi genera turbulències:

Los datos revelan que el agujero negro de la galaxia M87, el primero del que se obtuvo una imagen, consume materia a un ritmo muy bajo. pic.twitter.com/t0eZ0yDrOJ

— IAA_CSIC (@iaa_csic) April 26, 2023

Visualitzar la frontera dels forats negres

La fotografia publicada ara l'han aconseguit amb les dades dels telescopis Global Millimetre VLBI Array, el Greenland Telescope i l'observatori d'Atacama Large Millimeter Array.

Són alguns dels radiotelescopis que treballen com un de sol en el Event Horizon Telescope (Telescopi d'Horitzó d'Esdeveniments) per poder veure què passa al voltant dels forats negres.

Aquests no es poden veure perquè tenen tanta gravetat que ni tan sols la llum pot escapar-ne, de manera que el que es busca és visualitzar la frontera a partir de la qual això no passa, i que s'anomena precisament "horitzó d'esdeveniments".

Una fita científica de primer ordre

Fa quatre anys van aconseguir la primera imatge d'un forat negre, precisament l'M87, i que va ser considerat una fita de primer ordre per a tota la comunitat científica mundial.

Fa gairebé un any es va aconseguir una altra fotografia d'un forat negre, en aquest cas, un de molt més pròxim: el que hi ha al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia.

Aquest forat negre, que han anomenat Sagitari A, perquè està situat en el firmament a prop d'aquesta constel·lació, és molt més petit que M87: "només" té 4 milions de vegades la massa del Sol.