Fotolineres, forns sostenibles i altres formes de reduir la petjada de carboni

Empreses i ajuntaments es plantegen l'objectiu de ser neutres en l'emissió de carboni i busquen com millorar l'eficiència energètica, un benefici per al medi ambient que redueix les factures. L'espai "Valor afegit" de TV3 s'ha fixat en alguns exemples sobre com aconseguir-ho.

Grup Roca: fabricar vàters, lavabos i aixetes amb energies més netes

En els darrers anys, la pràctica sostenible s'ha anat convertint en l'ADN del Grup Roca, en tots els processos productius. La multinacional, líder mundial en porcellana sanitària per la sala de bany, té 76 fàbriques repartides arreu del món, i bona part d'elles, ja s'estan implantant nous models de treball basats en la millora de l'eficiència energètica, l'ús d'energies renovables i la descarbonització. Per tot, plegat, el grup Roca s'ha compromès a ser neutral en emissions de carboni el 2045.

Carles Velázquez, director de Sostenibilitat del Grup Roca explica que "el grup disposa d'un full de ruta per treballar la sostenibilitat amb diverses potes: la descarbonització, la circularitat, els productes sostenibles, les persones, la cadena de valor o la logística sostenible".

L'electrificació de processos ja s'està començant a estendre en els diferents negocis, i va acompanyada d'un pla de producció d'energia elèctrica verda a les mateixes fàbriques mitjançant plaques fotovoltaiques així com un contracte a llarg termini de compra d'energia verda per tota Europa mitjançant un PPA. El PPA, un Power Purchase Agreement, consisteix en la construcció d'un parc solar o eòlic a Espanya amb un volum suficient d'energia elèctrica per a cobrir la demanda de totes les fàbriques del grup a Europa.

Una altra de les actuacions que s'estan fent és l'aprofitament de la calor residual dels forns de cocció de porcellana. El grup disposa de 140 forns arreu del món, on es couen peces com lavabos o tasses de vàter. Es couen durant 20 hores a 1.200 graus de temperatura.

Els forns són responsables del 80% de la factura de gas natural, i ara per ara, no hi ha tecnologia alternativa. Per tant, la multinacional, com a mesura d'eficiència energètica, n'està recuperant la calor residual per aprofitar-la. Heat Recovery és la principal mesura d'eficiència energètica, ja que s'aprofita la calor per preescalfar aire a l'entrada del forn o bé per altres processos productius que requereixen calor, com el procés d'assecament de les peces.

Roca també innova amb la renovació de maquinària més eficient i materials més sostenibles. Un exemple és el canvi de crom de les aixetes que fabriquen, que permeten reduir energia elèctrica, gas i consum d'aigua, a més, de ser un material menys nociu.

Interflex: fabricació de portacables elèctrics de forma sostenible

Interflex és una empresa industrial familiar que ha fet de la descarbonització i la sostenibilitat un element principal de la seva estratègia i filosofia de treball. Fundada el 1967, fabriquen i comercialitzen tubs i safates per a la protecció de cables elèctrics.

Recentment, han fet una rehabilitació integral de les instal·lacions productives i oficines centrals de Montcada i Reixac, on s'ha maximitzat tant la utilització de materials sostenibles com la incorporació d'energies renovables, fotovoltaica i geotèrmia, amb mesures de reducció del consum d'energia i amb la incorporació de materials més sostenibles per a la fabricació dels productes que posen a mercat.

Les oficines han estat dissenyades per aconseguir un ambient de treball agradable i càlid amb fusta procedent de boscos certificats. L'edifici ha estat dissenyat per ser el més sostenible possible, utilitzant sistemes renovables com la geotèrmia i la domòtica per al control de climatització, il·luminació i protecció solar.

En la recerca constant també per reduir consum i factura energètica, estan introduint maquinària més eficient i materials més sostenibles. Un exemple, la substitució de la poliamida dels tubs portacables per a alternatives menys contaminants i fàcilment reciclables.

El magatzem també està robotitzat. Busca ser eficient en l'espai i s'utilitzen robots per als embalatges amb plàstic reciclat.

L'AMB promou que els 36 ajuntaments siguin neutres en emissions el 2030

La transició energètica és un procés de canvi progressiu per substituir l'energia d'origen fòssil per energia renovable i local, però també de canvi en les maneres de produir, distribuir, gestionar i consumir l'energia. En aquesta línia l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa una estratègia per impulsar una nova cultura energètica.

L'objectiu és aconseguir que en pocs anys, tota l'energia que necessiten els edificis d'equipaments i enllumenat públics siguin coberts per energia solar fotovoltaica de proximitat.

En aquest mandat l'AMB ja ha construït 50 instal·lacions que sumen 2000 kWp, amb finançament NextGeneration i propi. I a finals del 2023, es podrien assolir 180 instal·lacions amb una potència de 15000 kWp, l'equivalent al consum anual de 6000 llars o a l'estalvi de CO₂ anual de 250.000 arbres, així com un estalvi econòmic de 4 milions d'euros en la factura dels ajuntaments.

La fotolinera de Molins de Rei

Un exemple d'aquestes instal·lacions promogudes per l'AMB són les Fotolineres, pèrgoles solars que abasteixen edificis d'equipaments i disposen de punts de recàrrega de vehicle elèctric.

Una d'elles és la que s'ha instal·lat a les portes del poliesportiu municipal de Molins de Rei. És una instal·lació pionera a l'Estat, ja que disposa d'un punt de recàrrega bidireccional. Aquest tipus de carregadors permeten extreure energia de les bateries dels vehicles elèctrics per alimentar els edificis o la xarxa. El poliesportiu, a més, compta amb una gran instal·lació de plaques solars.

El de Molins és un dels 36 ajuntaments de l'Àrea Metropolitana de Barcelona on s'han fet instal·lacions fotovoltaiques en alguns equipaments municipals. El finançament és publicoprivat.

Gil Lladó, cap del Departament de Transició Energètica de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, assegura que "els ajuntaments han de treballar perquè el cost d'aquestes instal·lacions sigui zero. La idea és que la inversió es financi a partir d'una part de l'estalvi que generen les mateixes plaques solars fotovoltaiques".

Un altre exemple és la instal·lació solar que hi ha plantejada al pavelló municipal 11 de Setembre de Sant Andreu de la Barca, i que es complementarà en un futur, amb aerotèrmia, per intentar reduir la factura de gas. En els últims mesos, la factura energètica s'ha multiplicat per cinc, i la recerca d'energies alternatives és ja una necessitat per mantenir la viabilitat de l'equipament, assegura Javier Padilla, gerent d'edificis esportius de Sant Andreu de la Barca. Per reduir la factura energètica, el poliesportiu també disposa d'una sala de fitness amb màquines autopropulsades, que no necessiten connectar-se a l'electricitat.

L'ús d'energies renovables és un pas en la indústria, les institucions i les administracions. El següent és aconseguir emmagatzemar-les. "Ens hem de preparar per a aquells moments en què no hi haurà disponibilitat de recursos com vent o sol. Hem de ser capaços d'emmagatzemar energia i produir-la en altres moments, i alhora, digitalitzar tot el procés", explica Joaquim Daura, president del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya.