Fracassa el referèndum de canvi de nom a Macedònia per la poca participació
El referèndum sobre el canvi de nom de l'antiga república iugoslava de Macedònia ha fracassat per l'escassa participació ja que una hora abans del tancament dels col·legis tan sols havien acudit a les urnes al voltant del 34% dels censats, gairebé vint punts per sota del quòrum requerit.
Segons l'article 30 de la Constitució de Macedònia, el resultat d'una consulta només és vàlid si rep el suport del 50% més un dels censats, el que es tradueix en uns 903.000 vots.
Els col·legis han tancat puntualment a les 19.00, hora local (17.00 GMT) després d'una jornada electoral que ha durat dotze hores i, segons ha indicat el president de la Comissió Electoral Estatal, Oliver Derkoski, ha transcorregut en un ambient tranquil sense incidents.
Tot i que la votació només té caràcter consultiu, el fet de no haver aconseguit la participació mínima per ser considerada vàlida fa difícil que el govern pugui aconseguir el suport del Parlament a la reforma constitucional necessària per canviar el nom del país.
Objectiu de la consulta
L'objecte de la consulta era saber si els ciutadans estaven d'acord que el país passés a dir-se, d'ara endavant, "República de Macedònia del Nord", un nom pactat amb Grècia. A canvi, Atenes aixecaria el seu veto a l'ingrés de l'antiga república iugoslava de Macedònia a la Unió Europea i l'OTAN.
Zoran Zaev, primer ministre macedoni, ha fet unes declaracions abans de saber-se els resultats:
"Espero que el Parlament faci cas de la decisió de la majoria de ciutadans, que mostraran de forma clara la direcció en què s'ha de moure el nostre país."
Els sondejos previs a la consulta ja auguraven que l'electorat faria curt, però potser no tant.
