Fracassa l'enlairament del satèl·lit Ingenio, fita aeroespacial espanyola
El coet Vega de l'Agència Espacial Europea que l'havia de posar en òrbita s'ha desviat de la trajectòria prevista 8 minuts després del llançament
Fracassa la missió que havia de posar en òrbita el satèl·lit Ingenio, considerat una fita de la indústria aeroespacial espanyola. Aquesta matinada s'ha llançat des de la base de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Kourou, a la Guaiana Francesa, el coet Vega, que transportava dos satèl·lits, l'Ingenio i el francèsTaranis. El coet s'ha desviat de la trajectòria prevista només 8 minuts després de l'enlairament.
Segons l'Agència Espacial Europea, hi ha hagut una anomalia en la trajectòria prevista del coet i això ha provocat aquest desviament.
Posteriorment, el consorci espacial Arianespace ha informat que el fracàs en el llançament ha estat a causa d'una sèrie d'errors humans i no a un error de disseny. Després de l'encesa del motor, el control del vehicle s'ha perdut de forma permanent i, ràpidament, la trajectòria s'ha desviat. Segons la investigació preliminar de l'empresa, hauria fallat la connexió dels cables en el sistema de control.
El satèl·lit havia d'orbitar a uns 670 quilòmetres en una missió d'observació de la Terra durant 7 anys. A banda de la construcció, les empreses espanyoles s'havien d'encarregar de controlar la missió, les comunicacions i el processament de totes les dades.
L'Ingenio tenia la funció de cartografiar el planeta per a usos com el mapeig d'incendis, la vigilància de les sequeres o el control de fronteres. La missió fallida ha costat 200 milions d'euros.
La Dragon s'acobla amb èxit
A l'òrbita de la Terra, la càpsula Dragon, de Space X, s'ha acoblat aquesta matinada amb èxit a l'Estació Espacial Internacional, al cap de 27 hores d'haver-se enlairat de Cap Canaveral.
La càpsula ha transportat 4 astronautes, tres homes i una dona, tres dels EUA i un del Japó, que s'estaran sis mesos a l'espai. Els tripulants han estat rebuts pels astronautes i científics que ja són a l'Estació.
És la primera de les sis missions que la NASA, l'Agència Espacial Nord-americana, té programades a l'Estació Espacial Internacional, d'acord amb el contracte de 2.600 milions de dòlars que té amb l'empresa privada aeroespacial d'Elon Musk. D'aquesta manera ja no ha de dependre de les missions Soiuz per portar les seves missions al laboratori espacial.
