França, abocada a un escenari desconegut davant la caiguda del govern Barnier

Quan el govern Barnier va prendre possessió, el mes de setembre, amb el vistiplau del Reagrupament Nacional, la pregunta que tothom es feia era quant de temps duraria aquest suport. Ningú s'imaginava un escenari d'estabilitat per a la legislatura. I, efectivament, l'executiu caurà en la primera ocasió que s'ha plantejat una votació important: la pressupostària.

Marine Le Pen ha decidit tallar-li la respiració assistida després que Barnier s'ha negat a acceptar la seva última exigència: que renunciés a ajornar mig any l'actualització de les pensions per lluitar contra la inflació.
 

El final de la paciència de Barnier i Macron

Prèviament, ja havia cedit en l'eliminació d'un impost sobre l'electricitat, la retallada del suport mèdic als immigrants irregulars i l'eliminació de les subvencions de certs medicaments.

El govern, que posa damunt la taula un pressupost auster i restrictiu, ha decidit dir prou a les exigències del Reagrupament Nacional, que posava en perill un full de ruta que, per exemple, pretén reduir el dèficit públic des del 6% actual al 3%, tal com demana Brussel·les, en un termini de quatre anys.

La paciència de Barnier, però especialment la de Macron, s'ha esgotat, i tornen a posar el país a punt de fer un salt al buit, cap a una situació insòlita en la política francesa.

L'esquerra i l'extrema dreta votaran junts

El recurs a l'article 49.3 de la Constitució, el que permet a l'executiu legislar per decret, sense sotmetre's a la majoria parlamentària, no és cap novetat. S'ha utilitzat 113 vegades durant la Cinquena República. La seva conseqüència és, habitualment, que l'oposició presenti una moció de censura contra l'executiu.

És el que faran l'esquerra i l'extrema dreta aquest dimecres. Amb la particularitat que Marine Le Pen ja ha anunciat que els seus diputats no només votaran la seva iniciativa, sinó que també donaran suport a la del Nou Front Popular, i, tret de sorpreses o fets inesperats, superaran la majoria requerida de 288 diputats.

El que sí que serà una novetat, és que la moció faci caure el govern. No havia passat mai. Només una vegada, el 1962, l'Assemblea Nacional va aconseguir censurar el primer ministre Georges Pompidou, però aquella vegada no era conseqüència de l'aplicació del 49.3, i el president De Gaulle li va tornar a encomanar la formació de govern.

El president s'ho mira des de lluny

Ningú pot assegurar que, aquesta vegada, Emmanuel Macron torni a demanar a Michel Barnier que repeteixi com a primer ministre. De fet, el recurs al decret per evitar una derrota parlamentària és un reconeixement del seu propi fracàs. Per això sembla més probable que el president explori altres opcions, difícils de predir a la vista de les dificultats extremes que va tenir abans de designar l'exnegociador del Brexit després de les eleccions legislatives del juliol.

Macron ho contempla tot plegat, impassible. Ha mantingut la seva visita oficial a l'Aràbia Saudita, per vendre avions Rafale i tancar altres negocis. La situació econòmica del país no permet deixar passar ocasions estratègiques com aquesta. Fins dimecres, el dia que es debatran les censures, el president no tornarà a l'Elisi, i haurà de prendre decisions.

Un futur cada cop més imprevisible

França s'acosta una mica més a un bloqueig polític sense precedents, perquè no es poden convocar noves eleccions fins al mes de juliol. S'afegirà a una profunda crisi social i econòmica que incomoda els francesos, cada cop més incòmodes amb ells mateixos.

Com se'n sortirà el president més impopular de les últimes dècades? La Constitució li reserva una bala de plata: el recurs a l'article 16 que li permetria assumir els poders legislatiu i executiu alhora. És una mesura destinada a situacions d'extrema gravetat, si les institucions estan en perill i el funcionament dels poders públics no està garantit.

No se'n parla obertament, però ningú s'atreveix a descartar res, en aquesta França que sembla haver entrat en territoris desconeguts i en una espiral d'indignació, disgust i ira que pot aplanar el camí de l'extrema dreta cap a l'Elisi el 2027.