França, encallada en el seu passat recent

L'Hexàgon inaugura el 2025 amb un govern nou de trinca i els mateixos problemes de sempre: una inestabilitat política que el president Macron i el centredreta que representa només volen fer caminar amb la crossa de l'extrema dreta. El govern és nou, però, de nou, coixejarà per la dreta.   

El Partit Socialista malda per fer-se un lloc en l'escena política i diu que farà tot el possible per influir en el nou pressupost en favor de les classes populars. Amenacen si no de fer caure el govern juntament amb la resta de l'esquerra. Però no sembla que el centredreta se'ls vulgui escoltar gaire, de moment.
 

Coincidència d'aniversaris 

Aquest gener 2025 s'inaugura també amb un aniversari funest: els deu anys de l'atac brutal contra la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo.

Les commemoracions han deixat poc soroll però sí una interessant edició especial de la revista. Articles sobre la llibertat d'expressió a França i a Nigèria i una enquesta sobre els nivells de tolerància religiosa a França. Siguem optimistes: han millorat. 

Encara un altre aniversari: els deu anys de la publicació de "Submissió", del polèmic escriptor Michel Houellebecq. Una novel·la de política-ficció que, segons l'autor, "ha accelerat la història", però que està tan plena de personatges reals que es converteix en una mena de crònica distòpica sobre una França que, evidentment, no existeix però que no seria inversemblant.

La novel·la més políticament incorrecta de Houellebecq 

Pels que no l'hagin llegit, aquí un breu sumari de l'edició en català: "França 2022. Els partits tradicionals s'han enfonsat i Mohammed Ben Abbes, líder d'una nova formació islamista, derrota la candidata de Front Nacional a les eleccions presidencials."

Així en parlava l'autor quan es va publicar: "Vaig decidir escriure el llibre tot i els problemes que em comportaria".

"Submissió" té algunes virtuts vertiginoses: la crua descripció d'una classe política que existeix realment i que, deu anys després, ha tornat al poder a França. El títol d'aquest article no és gratuït: França està encallada en el seu passat recent.

Però aquest serà un 2025 on la història es pot accelerar, si el president Macron torna a convocar eleccions legislatives per falta d'alternativa a les inestabilitats governamentals. Recordem que en un any el país ha tingut quatre primers ministres: Elisabeth Borne, Gabriel Attal, Michel Barnier i ara François Bayrou.

Personatges de fa deu anys que han tornat al poder 

L'actual primer ministre apareix a la novel·la com un possible candidat a primer ministre, que sona per al càrrec, a falta de majoria, pel seu caràcter centrista. Houellebecq no podia ser més visionari. Però alhora és cruel en la descripció que fa de François Bayrou i que posa en boca d'un personatge secundari:   

"El que té d'extraordinari en Bayrou, el que el fa insubstituïble, és que és molt estúpid, el seu projecte polític s'ha limitat sempre al seu propi desig d'accedir sigui com sigui a la 'magistratura suprema'; no ha tingut mai, ni tan sols ha fingit tenir la més mínima idea personal; en aquest extrem, això no és gaire habitual. Això el converteix en l'home ideal per encarnar la noció d'humanisme, més encara tenint en compte que es pren per Enric IV i per un gran pacificador del diàleg interreligiós." 

La descripció continua i revela part de la trama del llibre. No és el lloc per desvelar-la. Però l'aparició d'una classe política que es manté inamovible i ancorada al capdavant dels partits polítics fa pensar.  

L'autor cita també Manuel Valls, que en el moment de la novel·la era primer ministre i hi apareix com a tal. Avui, el polític francocatalà ha tornat al govern francès, com a ministre d'Ultramar.

Hi ha una excepció: Emmanuel Macron no hi surt. La seva notorietat comença el 2017, poc abans que l'aleshores president socialista François Hollande –un altre que ha tornat a l'arena política com a diputat– renunciés a tornar-se a presentar a les eleccions per ocupar el palau de l'Elisi.  

Marine Le Pen també és un personatge a "Submissió" però apareix de passada, com a eterna candidata de l'extrema dreta a les presidencials i com a filla de Jean-Marie Le Pen.

Houellebecq dedica al líder del Front Nacional paraules poc amables: "Connectat amb la vella tradició de l'extrema dreta francesa, era un estúpid, ben bé un complet inculte". Jean-Marie Le Pen ha mort aquest 7 de gener, als 96 anys, deu anys després dels atacs contra Charlie Hebdo i de la publicació de "Submissió" a França. Una data que els francesos sempre més recordaran. 
 

Serà el 2025 l'any de l'arribada de l'extrema dreta al poder? 

Però més enllà dels personatges polítics, "Submissió" presenta un dilema que ara per ara és fals però que pot arribar a surar en les contradiccions ideològiques futures d'aquest segle: qui acabarà ocupant l'espai de la defensa de les llibertats que al segle XX representava el progressisme?   

La novel·la ofereix aquest espai a una proposta provocadora i poc realista: un candidat musulmà moderat que s'alia amb els socialistes i que, eventualment, rep el suport dels catòlics en coincidir en la defensa de la religiositat i d'una vida moderada i conservadora.

I planteja també com l'extrema dreta s'erigeix en defensora, amb el seu particular concepte de llibertat, de l'essencialisme i el republicanisme, davant el perill que l'islamisme polític acabi eliminant els valors més lligats a la laïcitat.   

El dret a la blasfèmia podria ser un d'aquests valors laics per excel·lència, per exemple. Houellebecq no en parla. Però retornant a la realitat actual, l'enquesta treta per Charlie Hebdo en l'edició commemorativa dels 10 anys de l'atemptat perpetrat per dos germans jihadistes nascuts a França dona pistes sobre com està ara el país.

El grau de tolerància dels francesos ha millorat 

Sobre la llibertat d'expressió, diu que el 76% dels interrogats creuen que és un dret fonamental i que la llibertat de caricatura en forma part. Fa 10 anys només eren el 58%.

Sobre el dret a la blasfèmia, el 62% dels francesos hi estan a favor, davant el 50% de fa 10 anys. I d'aquests, contra tot pronòstic, "el 53% dels musulmans i el 59% dels catòlics són favorables al dret de blasfemar".  

Les estadístiques demostren, doncs, que els nivells de tolerància milloren però les autoritats franceses asseguren que el perill de nous atacs terroristes és més viu que mai, i que si el 2024 no n'hi ha hagut cap és perquè els serveis d'intel·ligència els desmantellen. A "Submissió" també n'apareixen, d'atemptats i de violència, i no tots són de caràcter islamista. També els grupuscles d'extrema dreta es dediquen a sembrar el caos.  

Una novel·la distreta i provocadora que capgira la realitat com un mitjó per veure-la des d'un altre angle.