França es retira de l'Àfrica: Macron dona per acabat l'opac sistema de la "Franceafrique"

El president francès Emmanuel Macron dona per acabada "la intrusió francesa" a les excolònies africanes, segons ha dit en la seva visita a Gabon. És la primera parada d'una gira que aquests dies el porta a Angola, la República del Congo i la República Democràtica del Congo.

En el discurs de Macron hi ha una al·lusió a la presència militar. França repensarà les seves bases en aquests territoris reduint els efectius i augmentant la participació local.

Però hi ha un altre missatge vinculat a la "Franceafrique", perquè el concepte també fa referència a les relacions de poder entre l'antiga metròpoli i les que van ser les seves colònies; a les relacions econòmiques i no sempre transparents, mantingudes durant dècades, i que estan en el rerefons d'un cas que investiga la justícia francesa.

Un jutjat de París té oberta una investigació arran de la detenció l'any 2012, a l'aeroport Charles de Gaulle de la capital francesa, d'un home amb 200.000 euros en bitllets no declarats. L'home és el congolès Lucien Ebata, influent i poderós propietari d'Orion Oil, l'empresa intermediària de la societat nacional del petroli congolès per vendre el cru del país.

En la seva declaració, Ebata sostenia que els diners eren per als seus negocis personals i per pagar els seus proveïdors. Però els jutges no donen credibilitat a la seva explicació i sospiten que aquests diners surten dels fons públics de la República del Congo, de contractes inflats per part de l'estat que amagarien després comissions il·legals per a diverses butxaques: les del del president del país, Denis Sassou-Nguesso, al poder des del 1997 després d'un cop sagnant, i les dels seus assessors. Però també la d'empresaris, diplomàtics i polítics francesos.

A la carpeta judicial també hi ha el nom de Dominique Strauss-Khan, exministre socialista francès. Hauria rebut 800.000 euros de procedència dubtosa quan era president del Fons Monetari Internacional i el Congo, un país en fallida que buscava desbloquejar les ajudes de l'FMI.

"La paradoxa d'aquest cas és que el Congo, per les seves reserves de petroli, sería un país riquíssim. Però hi ha tants desviaments de fons públics que no s'arriba a poder sostenir el país i s'ha d'acabar demanant ajuda als estaments internacionals", afirma Jérôme Lefilliâtre, reporter d'investigació del diari Libération.

Lefilliâtre és qui ha presentat ara a l'opinió pública francesa la instrucció de la justícia i els lligams d'Ebata amb el poder de l'excolònia i de la metròpoli. I qui ha resseguit la instrucció judicial al voltant de l'exprimer ministre socialista Manuel Valls. El seu entorn és sospitós d'haver contactat Ebata per demanar-li finançament.

Uns dos milions d'euros que haurien de servir per sostenir la campanya de Valls per a les eleccions del 2017, que el català va veure frustrada. En aquest punt de la investigació, la justícia té pocs indicis que els diners arribessin a transferir-se, i encara menys que Manuel Valls estigués al cas de l'operació.

La tesi del reporter Lifiliattre és que aquest cas demostra el que hi ha darrere la Franceafrique més fosca: un sistema que històricament ha situat el petroli d'aquests països en el cor d'un triangle. En una punta, els poders locals, disposats a desviar fons derivats de l'explotació del cru per als seus interessos, personals i polítics, però també per finançar carreres polítiques i diplomàtiques per tenir-los del seu costat. A la segona, les empreses franceses que fan negocis multimilionaris amb aquest petroli. I a l'altra, els màxims responsables polítics francesos, disposats a girar els ulls quan s'acusa els líders africans d'estar al capdavant de règims corruptes i autoritaris.

A Libreville, capital de Gabon, el president Macron ha participat en la cimera a favor de la protecció dels boscos One Forest Summit, amb una foto que incomoda. Al costat de Sassou-Ngesso i Teodoro "Teodorín" Obiang, Guinea Equatorial, excolònia espanyola. Una foto incòmoda quan el cap de l'estat francès parla de refundar la relació amb els règims autoritaris del continent africà.