França fa devolucions en calent cap a Espanya cada dia i de forma sistemàtica

Tres de la tarda. Quatre joves de Guinea Conakry pugen en un autobús de línia regular a Irun. Els deixa a Hendaia, el primer municipi a l'altra banda de la frontera. El seu objectiu és agafar un tren que els allunyi quilòmetres endins. 

Però els controls de la policia francesa són permanents. I només uns minuts després de baixar de l'autobús, quan encara es troben mirant els panells informatius dels trens, diversos agents arriben i els barren el pas.  

Els identifiquen, veuen que no tenen documentació regular i tot seguit els fan pujar en una furgoneta policial. En pocs minuts ja els han deixat al pont d'Irun que uneix França amb Espanya. Acaben de ser retornats en calent.  

Un dels policies que ha dut a terme l'actuació admet que aquestes actuacions les fan cada dia, i des de tots els municipis localitzats en un radi de 30 quilòmetres des de la frontera.  

La justificació de França: la lluita antiterrorista

L'objectiu és retornar a Espanya, a l'acte, totes les persones sense documentació. França ho justifica per la lluita antiterrorista que fa des dels atemptats dels últims anys.  

Aquests controls i devolucions tan expeditives, però, provoquen que les persones que migren cada vegada s'arrisquin més en la seva determinació d'arribar a territori francès.  

Xavi Legarreta, director de migracions del govern basc, qualifica l'actuació de la policia francesa de "control selectiu i racista", i assegura que fa temps que ho denuncien:

"Pràctiques com les devolucions en calent incompleixen els acords internacionals i provoquen que aquestes persones optin per rutes menys segures."

Només en els últims dos anys han mort cinc persones que intentaven travessar nedant el riu Bidasoa. I tres més han perdut la vida atropellats pel tren, a Saint-Jean-de-Luz, quan dormien al costat de les vies del tren.  

Irun: la tanca invisible  

El Mamadou fa 24 hores que viatja per la península Ibèrica. A mitjanit va agafar un autocar des de Sevilla. Va passar per Madrid i, finalment, arriba a l'estació d'autobusos d'Irun.  

L'espera Josune Mendigutxia, veïna del municipi i voluntària a la xarxa ciutadana Irungo Harrera Sarea. Cada nit, des de fa cinc anys, s'acosta a l'estació per acompanyar els nois que arriben amb el seu cotxe.  

D'aquesta manera no han de caminar tots sols i de nit, buscant un centre d'acollida difícil de localitzar sense telèfon mòbil. "Vens de les Canàries?", li pregunta al jove acabat d'arribar.  

Diu que té 18 anys, però la Josune el veu més jovenet. Vol arribar a França perquè domina l'idioma i creu que tindrà més oportunitats d'estudiar i de treballar. "Fa sis mesos vaig saltar la tanca de Ceuta", li contesta.  

Els expliquen que 5 han mort travessant el Bidasoa

Ella el condueix fins al centre. Li explica que l'endemà, un cop hagi dormit i menjat una mica, podrà acostar-se a una de les places del municipi on l'estaran esperant per explicar-li, sobretot, què no ha de fer en les pròximes hores.  

Ion Aranguren, membre de la mateixa xarxa ciutadana, explica que els han d'advertir que el riu és perillós:

"Els diem que hi ha una cosa que no han de fer de cap manera: creuar el riu nedant, perquè cinc persones s'hi han ofegat. Només envien whatsapps aquells que sobreviuen i això és el que els arriba. Els que moren mai arriben a enviar missatges."

A més dels tres atropellats quan dormien a la vora del tren, un jove migrant més es va suïcidar a la riba del Bidasoa. En total, la xarxa ciutadana comptabilitza nou morts a la frontera els últims dos anys.  

Els veïns, perseguits per la policia 

Gorka Rivero ha portat més de 280 migrants amb el seu cotxe particular. Ho fa des de la part francesa del País Basc, perquè no se'l pugui acusar de tràfic de persones. I els allunya dels voltants de la frontera perquè puguin acostar-se, una mica més, al seu destí final:  

"Els membres de la xarxa els acostumem a pujar al nostre cotxe i intentem portar-los al refugi de Baiona. Som conscients que en qualsevol moment ens pot arrestar la policia, cosa que sovint passa cada setmana. El que fem és totalment legal."

De fet, durant l'elaboració d'aquest reportatge, una membre de la xarxa és portada a comissaria després que la policia francesa l'aturés per dur al seu vehicle tres persones migrants. Al cap de poques hores és posada en llibertat:

"En la majoria dels casos ens arresten, apunten nom i matrícula i algun cop ens han deixat 24 hores al calabós, però el fiscal mai ens ha portat a judici."

Ella i altres membres de la xarxa es dediquen a recórrer camins forestals per on els nois intenten salvar els controls policials. És un degoteig constant que no s'atura. "Qui ho farà, si no ho fem nosaltres?", expressa la Josune.  

Més de 8.000 acollits a Irun el 2021

El 2021 va ser l'any que més persones va acollir el centre per a immigrants d'Irun, en total, 8.115 persones. La gran majoria, indiquen totes les fonts, acaben passant a l'altra banda. El 2022 la xifra va ser un 20% inferior, segons la direcció de migracions del govern basc.  

La majoria dels joves prové de Guinea Conakry, el 37%, seguits de Costa d'Ivori, el 25%; Sudan, el 9%; Mali el 8% i el Senegal el 5%. Els migrants de Marroc i Algèria passen majoritàriament, en canvi, pel pas de Portbou.  

Un altre dels nois que fa tres mesos va aconseguir creuar a França per Irun va ser l'Alkhair, supervivent de la tragèdia de Melilla del juny passat en què van morir, almenys, 37 persones.  

Arrossega un turmell trencat, de quan fugia de la policia francesa per les vies del tren. Va estar dos anys a Líbia, empresonat i esquivant mercats d'esclaus:

"Et treuen els diners, t'ho prenen tot. Si no els pagues, no t'alliberen de la presó."

A vegades tampoc se salven de la devolució a Espanya, fins i tot, els que ja estan a una trentena de quilòmetres al nord, a Baiona. Al Barry, de Guinea Conakry i que vol anar a Alemanya per trobar-se amb la seva germana gran, ja l'han retornat a Irun en una ocasió:  

"Vull marxar ja. Vull estudiar i treballar. Ja he perdut prou de temps per passar la frontera."

Una frontera que no té tanques ni concertines, però que també és mortal, i que no es limita al País Basc, sinó que s'estén fins al Mediterrani, amb Port-Bou com un altre dels punts calents.