França no es planteja prohibir les bales de goma tot i les mutilacions que provoquen

Les LBD, el que en francès es coneix com a escopeta de bales de defensa, són una arma imponent i perillosa. Sembla una arma de guerra quan es veu un agent empunyant-la. A França, en aquests darrers anys, almenys 35 persones han patit amputacions diverses pels trets de les LBD, aquí anomenades "llançabales de defensa".

Els antidisturbis haurien de disparar els projectils des de, com a molt a prop, 10 metres de distància. Aquesta era la instrucció que es donava a principis dels 2000 des del Ministeri de l'Interior de França i la Direcció General de la Policia. Però aquest últim any això ha canviat. La distància reglamentària, per tant, obligatòria, s'ha suprimit de les instruccions i s'ha substituït per la distància que permet el fabricant de les municions, només 3 metres.

Tres metres que han causat gravíssimes lesions a una cinquantena de francesos, algunes de greus. I que han fet que el cos de la Gendarmeria nacional la desaconselli als seus agents. El Ministeri de l'Interior classifica l'LBD com a "arma de força intermediària", però està classificada com a arma de "categoria A2", o sigui, com a material de guerra, al nivell dels llançagranades. Difícilment el ministeri i la Policia en desconeixen la letalitat, doncs.  

De les LBD no se'n parlava des de la revolta dels Armilles Grogues, però a França tornen a estar en el punt de mira a mesura que van sortint testimonis de manifestants o ciutadans que s'han trobat en un foc creuat amb agents antidisturbis, aquest 2023.  

Múltiples casos

Les investigacions encara no han acabat, però tot apunta que un projectil llançat des d'una LBD, una bala de més de 4 centímetres de gruix, va matar aquest estiu Mohammed Bendriss, un jove de Marsella que protestava per la mort de Nahel M.

També a Marsella, aquelles nits de revolta, aquest altre jove va caure estabornit per un projectil d'un escopeter. Es diu Hedi, té 22 anys, feia de cambrer i quan va anar als jutjats per declarar contra el policia que li va disparar amagava amb un casc la part del crani que li falta. L'han hagut d'operar tres vegades, molt probablement perdrà la visió d'un ull i sap que la seva lesió, gravíssima i ben visible, li deixarà seqüeles neurològiques per a tota la vida.

Virgil R. és una altra víctima. Era a Nanterre el dia de la marxa blanca per la mort d'en Nahel, el 29 de juny. Aquest exsoldat de l'exèrcit francès diu que no recorda cap situació de perill, però sí que després d'uns quants gasos lacrimògens va notar com li impactava alguna cosa a la cara. Ha perdut un ull. 

Jérôme Rodrigues és un "armilla groga" històric. Va ser un dels primers a fer campanya per denunciar els excessos de la policia en les manifestacions després de perdre un ull, en el seu cas, per una granada de dispersió. Està gravat fins i tot en directe. Està convençut que l'ús d'aquest tipus de munició en certes manifestacions no és casualitat, sinó una maniobra dissuasiva del govern.  

"Què ens han fet? Ens fan portar el terror a la cara. Cada matí, quan em miro al mirall, nosaltres mateixos tenim terror del que veiem. Si nosaltres veiem el terror, la gent, al carrer, sentirà el mateix. Què es diran? Ah, no, jo no em manifesto!"  

L'ús d'aquestes escopetes va créixer exponencialment aquells anys de revolta dels Armilles Grogues a França. Aconseguir que es prohibeixin s'ha convertit en la lluita personal d'en Jérôme.

"Hi ha la voluntat que hi hagi una retirada o una moratòria, o un debat sobre aquestes armes letals. Cal saber que a la majoria de reunions europees sobre el manteniment de l'ordre a Europa, França no hi participa."   

Ja el 2019 un grup de 35 oftalmòlegs van demanar al president Emmanuel Macron, a través d'una carta publicada als diaris, una moratòria en l'ús de les LBD. Descrivien una epidèmia de lesions oculars "que no es devien a l'atzar ni a la inexperiència" dels agents.  

"No tenim cap mena de color polític", deien en el tribunal, "la nostra és una iniciativa humanista". 

Però malgrat la pressió dels metges, malgrat les morts i els ciutadans mutilats, el govern de Macron no ha mogut fitxa ni res fa pensar que ho faci. La dreta no vol ni sentir a parlar de prohibir-ne l'ús i encara menys l'extrema dreta. En certa manera, a França ha calat el missatge que, qui protesta, corre aquests riscos.