França obre la porta a l'"autonomia" per a Còrsega en resposta als aldarulls a l'illa

L'illa ha viscut els últims 15 dies manifestacions violentes en protesta per l'intent d'assassinat d'un líder independentista a la presó

RedaccióActualitzat

El govern francès obre la porta a "arribar fins a l'autonomia" a Còrsega. És la resposta de l'executiu Macron als aldarulls que es viuen a l'illa des de fa quinze dies, després de l'intent d'assassinat del líder independentista Yvan Colonna a la presó d'Arles on compleix condemna.

El ministre de l'Interior de França, Gérald Darmanin, ha viatjat aquest dimecres a l'illa i s'ha mostrat obert a la negociació política, en una entrevista al diari Corse Matin:

"Estem disposats a anar fins a l'autonomia. La qüestió és després saber què significa aquesta autonomia, cal discutir-ho."

"Començo una negociació, o una discussió, amb l'esperit obert. Però també sabent què és possible fer i quins són els mitjans per fer-ho."

El president del Consell Executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, amb qui avui s'ha reunit Darmanin, ha dit que les paraules del ministre són "importants", però que calen "concrecions".

El ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, ha viatjat aquest dimecres a Còrsega (Europa Press)

"Les discussions seran inevitablement llargues, inevitablement difícils", va advertir el ministre, però va assegurar que "el futur (de Còrsega) és plenament a la República Francesa". Amb tot, va deixar clar: "El retorn a la calma és una condició sine qua non" del diàleg.

Per la seva banda, la candidata independentista a l'Assemblea corsa Josepha Giacometti, del partit Corsica Libera, ha dit que l'"única autonomia que val la pena és la que atorga poder legislatiu" en "àmbits vitals" com "la fiscalitat, l'ocupació, la llengua i també l'accés".

Durant aquests dies el govern d'Emmanuel Macron ha anant fent gestos, com ara la possibilitat d'acostar presos independentistes a Còrsega, i que alguns han interpretat com una provocació, a menys d'un mes de la primera volta de les eleccions presidencials franceses.


Manifestacions i desenes de ferits

Des del 2 de març, Còrsega ha viscut grans manifestacions, algunes de violentes, amb desenes de ferits i atacs a edificis públics. En paral·lel, els fets han revifat l'agenda política dels nacionalistes corsos, que governen a l'illa.

El líder independentista Yvan Colonna, condemnat a cadena perpètua

Diumenge, fins a 15.000 persones es van manifestar a Bastia, una ciutat que no arriba als 50.000 habitants:


Ampliar la "col·lectivitat"

Còrsega és des de fa 30 anys una "col·lectivitat", una fórmula que li dona una mica més d'autonomia que la resta de regions franceses, però encara lluny del que reclamen a l'illa.

El conflicte a Còrsega és un imprevist que apareix en plena campanya per a les eleccions presidencials, i la proposta d'Emmanuel Macron, de moment, és ampliar l'autonomia actual.

El 10 de març, Gilles Simeoni va fer una crida per obrir un cicle polític nou a l'illa per deixar enrere les manifestacions violentes.

Simeoni reclama competències en fiscalitat i polítiques de desenvolupament econòmic, a més d'eines per lluitar contra l'especulació immobiliària.

Intent d'assassinat

A Yvan Colonna i a dos independentistes més, els van condemnar el 2007 a cadena perpètua per l'assassinat 9 anys abans del prefecte de Còrsega Claude Érignac.

L'intent d'assassinat el va perpetrar Franck Elong Abé, detingut a l'Afganistan i condemnat a 9 anys per jihadisme, que el va ofegar durant 8 minuts amb bosses de plàstic.

En un primer moment el van donar per mort, però després va quedar en coma i el van portar a un hospital de Marsella.

La falta d'explicacions clares sobre l'atac patit per Colonna ha encès els ànims dels independentistes corsos, sobretot els més joves, que han sortit al carrer per manifestar-se.

 

 

ARXIVAT A:
FrançaIndependència
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut