França permetrà ensenyar en català i les altres llengües regionals a l'escola pública
Per primer cop s'aprova una llei que reconeix el català, l'occità, l'euskera, el bretó, el cors, l'alsacià o el crioll com a patrimoni de la República
França reconeix per primer cop que les llengües que es parlen al seu territori, com el català, l'occità i el basc, són patrimoni de la República i es mereixen un estatus legal.
L'Assemblea Nacional Francesa ha aprovat aquest dijous, per àmplia majoria i malgrat l'oposició del govern Macron, l'anomenada "llei de promoció de les llengües regionals", que protegeix i promou les llengües minoritàries del país i introduirà per primer cop la immersió lingüística a l'escola pública. Afavorirà el català, però també l'occità, l'euskera, el bretó, el cors, l'alsacià o el crioll.
L'impulsor de la iniciativa ha estat, precisament, el diputat bretó Paul Molac, que ha celebrat l'aprovació del text legislatiu per 247 vots a favor i 76 en contra.
C'est historique : pour la première fois dans l'histoire de la Vè République une loi sur les langues régionales est votée. L'abnégation des associations, des élus locaux et la ténacité des parlementaires a payé. C'est un grand jour pour nos langues cc @GroupeLibTerrAN @RetPS pic.twitter.com/bYwo5azl3d
Paul Molac (@Paul_Molac) April 8, 2021
Un dels articles preveu que els alumnes puguin estudiar en la llengua pròpia la majoria de les assignatures; no ja en escoles privades, com passa ara, sinó a les públiques. Per això també ho qualifiquen de fet històric la xarxa d'escoles en català de Catalunya Nord.
Un moment històric!
La Bressola (@LaBressola) April 8, 2021
La llei que reconeix l'ensenyament immersiu és adoptada per majoria absoluta a l'hemicicle de la @AssembleeNat .
Enhorabona i gràcies @Paul_Molac! https://t.co/kMd2cjR8YD
Alà Baylac-Ferrer, president de l'associació per a l'ensenyament en català a la Catalunya Nord, destacava al "Catalunya Nit" de Catalunya Ràdio, la gran importància de la llei.
"Una dimensió simbòlica, de progrés i de reconeixement de les llengües en general a l'Estat francès i sobretot aconsegueix que es treguin les llengües anomenades regionals d'una situació d'alegalitat, de fora de la llei."
Actualment, el català només es pot ensenyar en escoles privades concertades com les Bressoles, o a les escoles Arrels, les úniques públiques de Perpinyà, que han introduït el català a l'ensenyament sota el paraigua d'escola experimental.
"Hi ha un article de la llei que reconeix l'existència legal de la immersió lingüística a l'escola, doncs a partir d'ara, això que existeix, a molt petita escala perquè hi ha dues escoles Arrels a Perpinyà i prou, dintre de la xarxa pública, ara en principi això serà legal, reconegut i no s'haurà d'amagar més."
Baylac veu ara l'oportunitat d'incrementar el percentatge d'alumnes que reben l'ensenyament en català, que és del 9%, malgrat que més del 70% de les famílies voldria que els fills aprenguessin en català. S'haurà d'esperar a veure, però, com serà el decret d'aplicació d'aquesta llei, que d'entrada no agrada gens al ministre d'Educació.
El reconeixement legal de les llengües minoritzades a França també permetrà canvis pràctics com ara la retolació bilingüe o poder escriure el nom amb la grafia pròpia. Per exemple, fins ara a algú que es digués Martí el registre civil no li permetia posar l'accent a la "i" perquè no s'adiu amb l'ortografia de la llengua francesa.
