França, abocada a la incertesa: cau el govern Barnier després de la moció de censura

El Parlament francès ha tombat el govern de Michel Barnier aquest dimecres en aprovar-se una moció de censura contra el primer ministre.

Els vots de l'extrema dreta de Marine Le Pen s'han sumat als de l'esquerra --agrupats sota el paraigua del Nou Front Popular-- i han censurat el cap de l'executiu. Calien 288 vots per tirar endavant la moció i 331 diputats hi han votat a favor.

Ara, s'obre un capítol incert en què el president Macron haurà de buscar un nou candidat que compti amb els suports suficients a la cambra, una tasca que ja li va resultar complicada abans de nomenar Barnier.

En saber-se els resultats de la votació a l'Assemblea Nacional, Barnier s'ha convertit en el primer ministre més breu des de la Segona Guerra Mundial, havent complert tres mesos justos de mandat. A més, és el primer cop des del 1962 que el Parlament francès tomba l'executiu.

La França Insubmisa, formació d'esquerres integrada al Nou Front Popular, ha demanat la dimissió de Macron i la convocatòria d'eleccions presidencials anticipades.

Tot i això, el president ha manifestat que no té cap voluntat de retirar-se i la Constitució li permet ocupar el càrrec fins al 2027. De totes maneres, Macron ja ha anunciat una compareixença per a aquest dijous a les vuit del vespre.

L'origen d'aquesta nova crisi política és l'aprovació d'una part dels pressupostos del 2025. Barnier va negociar durant dies amb Le Pen, que li va esgarrapar diverses concessions, però la líder de Reagrupament Nacional va acabar anunciant que deixaria caure el govern perquè no complia les seves línies vermelles.

Més de tres hores de debat

A les quatre de la tarda ha començat el debat de dues mocions de censura, una presentada pel Nou Front Popular i l'altra per l'extrema dreta. La sessió ha acabat passats dos quarts de vuit, després de tres hores i mitja.

L'exprimer ministre ha fet una crida in extremis aquest matí, quan ha demanat "responsabilitat" als diputats per intentar evitar que el fessin caure. A la tarda, davant l'hemicicle, ha assegurat que França "travessa una realitat" difícil en termes econòmics que "no desapareixerà amb una moció de censura".

Barnier, de 73 anys, ha defensat els comptes austers que tenia intenció d'aprovar amb els vots de la dreta tradicional i l'extrema dreta:

"No és per plaer que he presentat mesures difícils en aquests pressupostos. Hauria preferit distribuir diners, però aquesta realitat no desapareixerà per l'encant d'una moció de censura."

Al seu torn, Le Pen ha confirmat que faria caure el primer ministre per "acabar amb un govern d'aparences". La política d'extrema dreta ha acusat l'executiu de no fer "la més mínima concessió" a l'oposició per "dogmatisme i sectarisme".

Per la seva banda, el diputat d'esquerres Éric Coquerel, del partit La França Insubmisa, ha dit que el de Barnier era un "fracàs que estava anunciat i ha estat estrepitós".

Breu recorregut del primer ministre

Barnier va ser nomenat primer ministre al setembre, després de dos mesos d'impàs polític i un altre de negociacions amb l'Elisi fins que el president, Emmanuel Macron, va escollir el perfil de l'antic negociador del Brexit.

Pel president de la República, era la sortida per desbloquejar una Assemblea Nacional on hi ha gairebé un triple empat entre l'esquerra, el macronisme i l'extrema dreta.

Des d'un primer moment, l'esquerra va rebutjar Barnier perquè considerava que li corresponia el càrrec de primer ministre després de la victòria en les eleccions legislatives. El polític conservador comptava amb l'aval implícit del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen... fins a aquesta setmana.

De perfil conservador, Barnier sortia d'un dels partits que van obtenir menys vots a les legislatives, i no ha sabut crear consensos parlamentaris ni estabilitat. El "mètode Barnier" --que venia amb l'etiqueta de negociador de guant blanc amb els britànics-- no li ha funcionat.

Quins escenaris planteja la moció?

La caiguda del govern farà que França comenci l'any sense pressupostos i tindrà conseqüències per al país, però sense ser alarmants. Almenys, de moment.

S'obre un període desconegut. D'entrada, les retallades previstes en el pressupost de la Seguretat Social no es faran. És a dir, el deute no s'eixuga, sinó que s'estanca o, fins i tot, augmenta.

L'objectiu de la llei era, sobretot, reduir el dèficit públic, que es troba per sobre del 6%. A més, per endeutar-se a 10 anys vista, França paga un 2,89%, una xifra que no és alarmant però que ja es troba al nivell de Grècia, un fet impensable fa uns anys.

Per això, Barnier i els seus ministres esgrimien que, si cau la llei de pressupostos, les llars no consumiran, les empreses no invertiran i el preu del diner serà més car.

La persona que el succeeixi heretarà, doncs, una situació complicada. El president Macron haurà de buscar ara un candidat que pugui obtenir els suports suficients a l'Assemblea Nacional, una tasca que ja es va demostrar complicada amb l'elecció de Barnier, en un Parlament francès dividit.

El que segur que no passarà és la convocatòria d'unes noves eleccions. Macron ja va fer servir aquesta carta al juliol i la Constitució francesa li impediria tornar a fer-ho ara.

L'única manera de portar França a les urnes seria a través de la dimissió del mateix Macron, una circumstància poc probable que el mateix president descarta.