Francesc Colomé: "És important controlar l'ús que l'alumne fa del portàtil fora de l'aula"
El curs escolar de 6.000 alumnes de Secundària començarà la propera setmana amb un ordinador portàtil a les seves carteres. Les famílies hauran d'assumir la meitat del cost, 150 euros. Parlem amb el secretari de Polítiques d'Educació per aclarir dubtes sobre la posada en marxa d'aquest Pla de digitalització de l'ensenyament a Catalunya.
Fem una mica de repàs: fins a 33.000 alumnes de 325 centres educatius disposaran el gener del 2010 d'un portàtil per fer classe...
No. El projecte és tecnificar les aules i proveir els centres d'un conjunt d'eines que permetin tirar endavant un ensenyament en base digital. És una operació complexa que va començar connectant alguns centres a la xarxa exterior, equipant les aules amb pissarres digitals, canons de projecció, ordinadors per al professorat i xarxa WI-FI interna. A més s'han treballat els continguts digitals i ara, finalment, ha arribat el moment que l'alume vagi a l'aula amb el seu portàtil i estudiï amb noves metodologies. Aquesta última fase no deixa de ser el graó final d'una cadena.
Però en aquesta primera fase només hi ha un centenar de centres.
Sí, no pas per a tots. La resta s'aniran incorporant a poc a poc. Volíem assegurar-nos que un alumne no arribés a classe i es trobés que tecnològicament l'aula no està equipada per connectar-se.
Educació ha dit que els primers 6.000 alumnes ja començaran a treballar amb llibres de text digitals aquest setembre. Però, ja hi ha editorials catalanes dedicades a publicar en aquest format?
En aquest moment, el mercat està poc proveït. És a dir, no són moltes les editorials. N'hi ha un parell que tenen el material a punt (no puc donar noms) i d'altres que comencen i assistiran puntualment als centres.
Hi ha famílies que ja tenen comprats els llibres de text i ara han d'assumir també els 150 euros de l'ordinador? Enguany surt molt més car començar curs...
És una possibilitat que apareix com a conseqüència d'aquesta primera fase. No sé què ha fet cada centre per concretar tant, però el que està clar és que treballaran amb llibres digitals i que els de paper no desapareixeran de cop. Hi haurà una fase en què coexistiran els dos formats.
És obligatori anar a classe amb l'ordinador? Ho dic per si hi ha famílies que no puguin assumir la despesa d'aquest inici de curs...
Un nen ha d'anar obligatòriament amb l'ordinador a classe, com ho era fins ara anar amb els llibres de text a escola. Si fas el càlcul, no comprar els llibres de text surt més a compte. De totes maneres, hi ha previstes beques que arribaran al 20% de les famílies amb el total de l'import de l'ordinador.
Serà suficient aquest % ara que la crisi és més intensa?
No creiem que hi hagi més d'un 20% de famílies que tingui problemes.
Vostè va explicar a Catalunya Ràdio que els ordinadors tindran un sistema de control remot per veure quin ús en fan els alumnes fora de l'escola. És necessari?
Sí, és bo prendre una sèrie de cauteles. La possibilitat que el Departament pugui controlar si un alumne fa un mal ús ens sembla molt encertat. Internet és un món nou que té les seves dificultats. Hi ha certes pàgines, xats o fòrums que no formen part d'una moral mínima que nosaltres creiem que hem de conrear. Evidentment, demanem als pares el seu permís. Però en molts casos, la xarxa és un món desconegut per als pares i els podem donar certa seguretat en aquest sentit.
I parlant de seguretat, què passa si a un nen/a li roben el portàtil de la cartera o el perd?
Al notebook Toshiba NB200 hi ha instal·lat un sistema antirobatori que permetrà localitzar el lladre si es connecta a la xarxa. Si això no és possible, s'activarà un virus que destruirà el sistema operatiu. Espero que això desanimi el furt.
Sobre el sistema operatiu, el Toshiba NB200 funcionarà amb Windows?
Amb un doble sistema, també amb Linux.
Ho comento perquè el Departament d'Educació impulsa des de fa temps el Linkat, un projecte de programari lliure que permet als centres educatius tenir accés a aplicacions educatives, d'ofimàtica, d'internet i multimèdia. Es podria haver aprofitat l'ocasió per potenciar el software no propietari a totes les escoles.
És millor aquesta opció, que pots treballar amb els dos sistemes operatius. No volem limitar-lo a un. I hem de comptar que malgrat que nosaltres els subvencionem, els portàtils seran de les famílies.
Un altre dubte és el canvi de marca del notebook. Des de fa un temps, s'està provant un ACER Aspire One amb el Linkat instal·lat a un centre d'Amposta i a un altre de Sant Carles de la Ràpita. És que potser no era idoni per a aquest pla?
Desconec els detalls del canvi de la marca. Això passa per concursos públics i també per un assessorament dels tècnics. El preu de 300 euros que ha ofert Toshiba amb tot el programari inclòs i el servei tècnic està molt bé. El que està clar és que no ens casarem amb una única marca perquè amb la despesa que es farà distorsionaríem el mercat.
Posem per cas que un nen/a ja té el seu portàtil. La família està obligada a comprar aquest Toshiba?
No, però sí a tenir instal·lats en el seu les prescripcions que hem donat: que el sistema operatiu sigui doble, que tingui connectivitat en xarxa amb el centre, que disposi de l'antivirus que nosaltres instal·lem, el sistema de control remot i el programa antirobatori. En aquest cas, el cost d'instal·lar tot això ho haurà d'assumir la família.
I si el Toshiba s'espatlla. Qui el repara?
L'ordinador té una garantia de dos anys. I la mateixa empresa donarà resposta a la reparació. La família tindrà un número de telèfon per a aquests casos. Li recolliran a casa i el tornaran quan estigui reparat. No hem volgut que els centres gestionin aquest servei perquè es bo que cada família es responsabilitzi i tingui cura de l'eina d'estudi del seu fill.
Han calculat la vida d'un d'aquests netbooks? Cada quan les famílies hauran de fer una despesa nova?
Toshiba ens ha assegurat que aquest model pot durar 4 anys. Però... la tecnologia va molt ràpida. És possible que apareguin nous programes amb els quals treballar, que les bateries siguin més potents o que el sistema de connexió sigui més ràpid d'aquí a uns anys i s'hagi de canviar llavors.
Parlem ara de la formació del professorat. Ja està preparat per aquest canvi de metodologia en l'ensenyament?
Els centres que s'han apuntat a aquesta primera fase ho han fet de manera voluntària i el seu professorat està molt preparat perquè porta anys experimentant en el terreny digital. I això ho puc assegurar. Tot i així, rebran una curset d'una setmana per familiaritzar-se amb les noves eines. I a mesura que creixi l'experiència, altres docents hauran de formar-se.
A uns dies abans d'estrenar el curs escolar, què l'amoïna més d'aquest projecte?
Està clar que petarà alguna cosa. Tecnològicament no ho pots controlar tot. En aquests moments, m'amoïno més pel funcionament de les prestacions que doni la xarxa i el sistema elèctric que no pas per altres detalls de l'ordinador. Estic més expectant per les bones prestacions del conjunt de la xarxa que és fonamental i el més car.
No. El projecte és tecnificar les aules i proveir els centres d'un conjunt d'eines que permetin tirar endavant un ensenyament en base digital. És una operació complexa que va començar connectant alguns centres a la xarxa exterior, equipant les aules amb pissarres digitals, canons de projecció, ordinadors per al professorat i xarxa WI-FI interna. A més s'han treballat els continguts digitals i ara, finalment, ha arribat el moment que l'alume vagi a l'aula amb el seu portàtil i estudiï amb noves metodologies. Aquesta última fase no deixa de ser el graó final d'una cadena.
Però en aquesta primera fase només hi ha un centenar de centres.
Sí, no pas per a tots. La resta s'aniran incorporant a poc a poc. Volíem assegurar-nos que un alumne no arribés a classe i es trobés que tecnològicament l'aula no està equipada per connectar-se.
Educació ha dit que els primers 6.000 alumnes ja començaran a treballar amb llibres de text digitals aquest setembre. Però, ja hi ha editorials catalanes dedicades a publicar en aquest format?
En aquest moment, el mercat està poc proveït. És a dir, no són moltes les editorials. N'hi ha un parell que tenen el material a punt (no puc donar noms) i d'altres que comencen i assistiran puntualment als centres.
Hi ha famílies que ja tenen comprats els llibres de text i ara han d'assumir també els 150 euros de l'ordinador? Enguany surt molt més car començar curs...
És una possibilitat que apareix com a conseqüència d'aquesta primera fase. No sé què ha fet cada centre per concretar tant, però el que està clar és que treballaran amb llibres digitals i que els de paper no desapareixeran de cop. Hi haurà una fase en què coexistiran els dos formats.
És obligatori anar a classe amb l'ordinador? Ho dic per si hi ha famílies que no puguin assumir la despesa d'aquest inici de curs...
Un nen ha d'anar obligatòriament amb l'ordinador a classe, com ho era fins ara anar amb els llibres de text a escola. Si fas el càlcul, no comprar els llibres de text surt més a compte. De totes maneres, hi ha previstes beques que arribaran al 20% de les famílies amb el total de l'import de l'ordinador.
Serà suficient aquest % ara que la crisi és més intensa?
No creiem que hi hagi més d'un 20% de famílies que tingui problemes.
Vostè va explicar a Catalunya Ràdio que els ordinadors tindran un sistema de control remot per veure quin ús en fan els alumnes fora de l'escola. És necessari?
Sí, és bo prendre una sèrie de cauteles. La possibilitat que el Departament pugui controlar si un alumne fa un mal ús ens sembla molt encertat. Internet és un món nou que té les seves dificultats. Hi ha certes pàgines, xats o fòrums que no formen part d'una moral mínima que nosaltres creiem que hem de conrear. Evidentment, demanem als pares el seu permís. Però en molts casos, la xarxa és un món desconegut per als pares i els podem donar certa seguretat en aquest sentit.
I parlant de seguretat, què passa si a un nen/a li roben el portàtil de la cartera o el perd?
Al notebook Toshiba NB200 hi ha instal·lat un sistema antirobatori que permetrà localitzar el lladre si es connecta a la xarxa. Si això no és possible, s'activarà un virus que destruirà el sistema operatiu. Espero que això desanimi el furt.
Sobre el sistema operatiu, el Toshiba NB200 funcionarà amb Windows?
Amb un doble sistema, també amb Linux.
Ho comento perquè el Departament d'Educació impulsa des de fa temps el Linkat, un projecte de programari lliure que permet als centres educatius tenir accés a aplicacions educatives, d'ofimàtica, d'internet i multimèdia. Es podria haver aprofitat l'ocasió per potenciar el software no propietari a totes les escoles.
És millor aquesta opció, que pots treballar amb els dos sistemes operatius. No volem limitar-lo a un. I hem de comptar que malgrat que nosaltres els subvencionem, els portàtils seran de les famílies.
Un altre dubte és el canvi de marca del notebook. Des de fa un temps, s'està provant un ACER Aspire One amb el Linkat instal·lat a un centre d'Amposta i a un altre de Sant Carles de la Ràpita. És que potser no era idoni per a aquest pla?
Desconec els detalls del canvi de la marca. Això passa per concursos públics i també per un assessorament dels tècnics. El preu de 300 euros que ha ofert Toshiba amb tot el programari inclòs i el servei tècnic està molt bé. El que està clar és que no ens casarem amb una única marca perquè amb la despesa que es farà distorsionaríem el mercat.
Posem per cas que un nen/a ja té el seu portàtil. La família està obligada a comprar aquest Toshiba?
No, però sí a tenir instal·lats en el seu les prescripcions que hem donat: que el sistema operatiu sigui doble, que tingui connectivitat en xarxa amb el centre, que disposi de l'antivirus que nosaltres instal·lem, el sistema de control remot i el programa antirobatori. En aquest cas, el cost d'instal·lar tot això ho haurà d'assumir la família.
I si el Toshiba s'espatlla. Qui el repara?
L'ordinador té una garantia de dos anys. I la mateixa empresa donarà resposta a la reparació. La família tindrà un número de telèfon per a aquests casos. Li recolliran a casa i el tornaran quan estigui reparat. No hem volgut que els centres gestionin aquest servei perquè es bo que cada família es responsabilitzi i tingui cura de l'eina d'estudi del seu fill.
Han calculat la vida d'un d'aquests netbooks? Cada quan les famílies hauran de fer una despesa nova?
Toshiba ens ha assegurat que aquest model pot durar 4 anys. Però... la tecnologia va molt ràpida. És possible que apareguin nous programes amb els quals treballar, que les bateries siguin més potents o que el sistema de connexió sigui més ràpid d'aquí a uns anys i s'hagi de canviar llavors.
Parlem ara de la formació del professorat. Ja està preparat per aquest canvi de metodologia en l'ensenyament?
Els centres que s'han apuntat a aquesta primera fase ho han fet de manera voluntària i el seu professorat està molt preparat perquè porta anys experimentant en el terreny digital. I això ho puc assegurar. Tot i així, rebran una curset d'una setmana per familiaritzar-se amb les noves eines. I a mesura que creixi l'experiència, altres docents hauran de formar-se.
A uns dies abans d'estrenar el curs escolar, què l'amoïna més d'aquest projecte?
Està clar que petarà alguna cosa. Tecnològicament no ho pots controlar tot. En aquests moments, m'amoïno més pel funcionament de les prestacions que doni la xarxa i el sistema elèctric que no pas per altres detalls de l'ordinador. Estic més expectant per les bones prestacions del conjunt de la xarxa que és fonamental i el més car.
