Francesc Homs es declara "víctima d'una querella política" davant del TSJC

El portaveu de Democràcia i Llibertat al Congrés i exconseller de la Presidència, Francesc Homs, s'ha negat a contestar les preguntes de naturalesa jurídica de la Fiscalia, argumentant que la querella per la consulta té intencions "polítiques" perquè ha estat impulsada pel govern espanyol per frenar el sobiranisme català. La declaració d'Homs, que portava un discurs preparat que ha llegit davant del Tribunal, ha durat poc més d'una hora. Després de la declaració, en roda de premsa, l'exconseller ha afirmat que va actuar obertament en l'organització del 9N:

"Aquí hi ha més oportunitat política que no pas de dret. S'alega una carta que vaig fer, però li he recordat al jutge que jo vaig fer moltes altres coses, i que no calia investigar gaire. Per exemple jo era el responsable de la publicitat institucional, posant a Google el meu nom i veure quines funcions tenia ho trobaven, no cal que facin tantes investigacions."

Homs ha recordat que la junta de fiscals de Catalunya va desestimar per unanimitat la seva imputació fa més d'un any, i que quan per "una ordre jeràrquica superior", van haver de canviar de parer, la fiscalia no el va imputar a ell i, a més, va rebutjar una acusació particular que ho demanava. El portaveu de DiL ha afirmat que el motiu de la imputació actual és la conjuntura política a Espanya:

"El fet que ara la fiscalia demani que se m'investigui, que se m'imputi, és perquè hi ha hagut el 27 de setembre, i és perquè jo soc el portaveu d'un grup parlamentari que, en unes circumstàncies concretes, amb unes combinacions concretes, podria arribar a ser determinant en la configuració d'un govern que no seria precisament el del Partit Popular".

Homs ha assegurat que oferint-se voluntàriament a declarar aquest dilluns no volia estalviar-se de declarar davant del Tribunal Suprem. Ha afirmat que li agradaria poder renunciar a la seva condició d'aforat, però que no pensa plegar de diputat, i s'ha reservat totes les explicacions jurídiques i de detall per al TS. A preguntes dels periodistes, ha dit que DiL no es planteja "posar aquesta querella sobre una taula de negociació", en el sentit que la seva retirada pugui pactar-se en un acord de govern:

"L'han de retirar i prou, perquè no s'aguanta per enlloc."

Una declaració voluntària

Homs ha arribat aquest dilluns a un quart de deu del matí a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar en relació amb la consulta del 9-N. Homs, que llavors era portaveu del govern, ha comparegut de manera voluntària després que el magistrat que investiga la causa li oferís declarar abans de decidir si eleva la causa al Tribunal Suprem, per la seva condició d'aforat després de ser diputat del Congrés. 

La Fiscalia considera que Homs podria haver comès un delicte de desobediència, quan va continuar endavant amb la consulta del 9-N, tot i estar suspesa pel Constitucional. La Fiscalia considera que Homs "ha tingut un comportament conscient i intencionat d'indubtable transcendència" per garantir la celebració de la consulta. Homs ha començat a declarar poc abans de les 10 del matí, assistit per l'advocat Xavier Melero, que també representa Artur Mas en la mateixa causa.

Les acusacions es basen en una carta de l'exconseller de la Presidència a l'empresa contractada per dissenyar els programes informàtics per a les votacions. Homs responia a una sol·licitud de l'empresa a la Generalitat perquè li confirmessin que els seus serveis no vulneraven la suspensió del TC. En la missiva, l'exconseller assegurava que podien continuar la feina, perquè no es vulnerava la suspensió del Constitucional i que s'havien fet consultes als Serveis Jurídics de la Generalitat i a d'altres "experts en dret penal, processal, administratiu i constitucional".

Homs ha arribat molt acompanyat

Homs ha arribat a la seu del TSJC acompanyat d'un nombrós grup de representants polítics i ciutadans que li han donat suport. Entre els acompanyants hi havia el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, consellers com Raül Romeva i Neus Munté i representants d'entitats com l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI, a més de dirigents de Convergència i Unió i altres partits sobiranistes.

En el grup també hi havia les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, imputades en la causa oberta a instàncies de la Fiscalia per la consulta del 9N. Però l'expresident Artur Mas, també imputat en aquesta causa, no hi era, i tampoc no hi ha anat l'actual president Carles Puigdemont. El 16 d'octubre, quan el llavors president també va declarar pel 9N, va haver-hi una mobilització institucional i ciutadana per donar-li suport que va congregar més de 3.000 persones davant de la seu de TSJC.

A la sortida ha saludat les persones que s'havien congregat per donar-li suport i immediatament ha anat a la seu de CDC, on, allà sí, l'esperaven Mas i Puigdemont a la porta.