Francesc, un motor diplomàtic contra les guerres

Els conclaves són secrets, però no hi ha conclave sense reconstrucció posterior i relat de què és el que la Capella Sixtina guarda. En el cas del cardenal Bergoglio, hi havia diversos elements en joc: una cúria romana desprestigiada pels escàndols revelats pel Vatileaks i incapaç d'empènyer un candidat, la percepció que només un papa amb caràcter podia guanyar el pols --o alguns polsos-- amb la cúria (la institució venia de la més que sorprenent renúncia de Benet XVI, incapaç de posar ordre al Vaticà), i una vocació més o menys estesa de tornar l'Església al seu rol pastoral i proper a la gent.

L'arquebisbe de Buenos Aires ja havia aparegut a les votacions del conclave anterior, el que va portar Joseph Ratzinger al papat. I l'any 2013 va capitalitzar els vots del col·legi cardenalici.

La "perifèria"

El papa Bergoglio venia de la perifèria. I el seu pontificat ha estat marcat per aquesta idea motriu: veure el món des de terra i abandonar la falsa perspectiva que des de Roma es tenia del que passava al vast imperi del catolicisme.

El capellà Jorge Bergoglio i, sobretot, l'arquebisbe Bergoglio, es va fer present a les anomenades "Villas miseria", les zones més desafavorides i pobres de Buenos Aires.

I de la mateixa manera que des de l'arquebisbat de Buenos Aires va mirar on la jerarquia catòlica no mirava mai, des del Vaticà va mirar cap a llocs on els pontífexs no miraven: Àsia, Àfrica, l'anomenat Sud Global. La prioritat política de Francesc va deixar de ser la vella Europa.

Els conflictes a l'Àfrica

En els seus 12 anys de pontificat, del total de 66 països visitats, Francesc ha trepitjat deu països africans. El continent és la zona del planeta on més creix el catolicisme, i també zona amb espais de gran inestabilitat i de violència.

L'Església de Francesc es va implicar en la construcció de la pau a la República Democràtica del Congo, fent de mediadora entre govern i oposició i desplegant una força d'observadors electorals. En la visita que va fer a la capital, Kinshasa, fa dos anys, el papa va criticar els interessos econòmics i financers que alimenten la guerra a la zona --revifada ara de nou-- i va posar al centre de la mirada les víctimes de les guerres.

Ara fa 10 anys, a Bangui, la capital de la República Centreafricana, Francesc va obrir la Porta Santa del Jubileu de la Misericòrdia en lloc de fer-ho a Roma. De nou, la perifèria, substituint el centre. I de nou, un papa que triava destins complicats: la República Centreafricana vivia una guerra civil i la capital estava dividida en zones d'influència i control. El servei de seguretat del Vaticà i nombroses agències d'intel·ligència van desaconsellar vivament el viatge, però Francesc va anar a Bangui a clamar contra les guerres i els interessos que hi ha al darrere.

La Santa Seu va mediar també entre l'exèrcit i una facció militar al Sudan del Sud. L'any 2019, Francesc va convocar un retir espiritual al Vaticà dels dos líders enfrontats: el president Salva Kiir i l'opositor Riek Machar. El papa els va descol·locar besant-los els peus. Un temps després, el 2020, arribava l'acord de pau que no s'ha sostingut en el temps, però que només podia apadrinar un líder sòlid i respectat.

La guerra d'Ucraïna

Quan Rússia va desfermar l'intent d'invasió d'Ucraïna, Francesc es va mobilitzar amb una rapidesa i amb una iniciativa inèdites: va anar en persona a l'ambaixada russa davant la Santa Seu i va oferir la mediació del Vaticà per aturar la guerra. Francesc va arribar a enviar dos cardenals a la zona de conflicte per mirar d'obrir un espai de mediació.

La seva diplomàcia directa va generar tensions. Ucraïna va interpretar que en una entrevista televisiva, el pontífex instava Kíiv a capitular i la Santa Seu va haver de rectificar les paraules de Francesc. El papa també va generar malestar a Ucraïna quan evitava curosament atribuir a Moscou el paper d'agressor i equiparava, aparentment, els comportaments rus i ucraïnès. El Vaticà ha mediat també en alguns intercanvis de presoners, segons el mateix papa va dir durant una visita al Kazakhstan.

Poc abans d'un mes després de l'atac rus, Francesc va parlar per videoconferència amb el patriarca Ciril de Moscou, cap de l'Església ortodoxa russa. La conversa va acabar abruptament quan el papa va demanar al patriarca de Moscou que evités "el llenguatge de la política". El religiós rus, seguidor --i fins i tot animador-- de la política del Kremlin, va repetir el relat oficial sobre la nazificació d'Ucraïna i la necessitat d'alliberar els russos de la zona. "No podem ser els acòlits de Putin", va acabar dient Francesc.
Ara, amb el papa mort, russos i ucraïnesos en reivindiquen el rol en la cerca de la pau.

Gaza, fil directe amb la Santa Seu

El papa ha mantingut amb Gaza un fil de comunicació que no s'ha interromput en tota la guerra. Cada dia, invariablement, Francesc trucava a mossèn Gabriel Romanelli, capellà de la parròquia de la Sagrada Família, l'únic temple catòlic de Gaza, que acollia catòlics i musulmans refugiats de la guerra que els envoltava.

Dissabte, poc més d'un dia abans de la seva mort, el papa va fer la trucada. "Hem perdut un home que lluitava cada dia sense treva per protegir aquest petit ramat de feligresos", deia Romanelli. Era un petit gest, que Francesc va acompanyar de declaracions públiques en què demanava que s'investigués la comissió d'un possible genocidi a Gaza. Francesc denunciava "la vergonyosa incapacitat de la comunitat internacional per posar fi a la massacre" a la Franja, i es distanciava no només del govern israelià i del seu gran aliat a Washington, sinó també de nombrosos dirigents internacionals, que han contemporitzat amb la guerra a Gaza. "Bombardejar nens és una crueltat", va dir.

De nou, Francesc s'allunyava de la diplomàcia vaticana entesa com la sibil·lina trama d'interessos que ha permès a l'Església perviure durant més de 2.000 anys. Les més de 50.000 víctimes de Gaza, bona part civils i infants, són una de les perifèries que han dibuixat el pontificat de Francesc, entossudit a mirar cap on ningú no vol mirar des del benestar o des del poder.