Francina Armengol, la candidata del PSOE per presidir el Congrés en substitució de Batet

La fins ara presidenta de les Illes Balears Francina Armengol serà la candidata del PSOE per ocupar la presidència del Congrés dels Diputats.

L'anunci del partit arriba pocs dies després que Meritxell Batet confirmés que no vol optar a revalidar el càrrec que ostenta des del 2019.

Des de Ferraz consideren que Armengol és una figura de consens entre els partits independentistes i nacionalistes, i és que el PSOE necessita els vots d'ERC i Junts, però també els d'EH Bildu i el PNB per assegurar-se que la seva proposta tiri endavant.

Armengol s'ha caracteritzat per la seva bona relació amb la Generalitat durant els vuit anys de presidenta balear, des del 2015 i fins fa poques setmanes.

De fet, va mantenir molts contactes amb Carles Puigdemont i Pere Aragonès, un perfil de frontissa amb Catalunya que podria estar ben vist pels partits catalans.

Aquest juliol va concórrer a les eleccions espanyoles com a cap de llista dels socialistes a les Balears. Feia el pas, així, cap a la política estatal, coincidint amb els mals resultats que va obtenir a les eleccions autonòmiques i que li han impedit continuar al capdavant de l'executiu.

A través d'una piulada, Armengol s'ha mostrat "molt emocionada i agraïda per la confiança" i ha afirmat que "la ciutadania espera que encetem una legislatura de diàleg, feina i consens".

Muy emocionada y agradecida por la confianza de mi partido @psoe y nuestro secretario general @sanchezcastejon. La ciudadanía está esperando que podamos emprender una legislatura de diálogo, trabajo y consensos. Estamos en la política para solucionar los problemas de la gente,… https://t.co/iVJg4TacZP

— Francina Armengol (@F_Armengol) August 15, 2023

"Convivència basada en el diàleg"

Perquè la seva candidatura tiri endavant caldrà posar d'acord la majoria progressista del nou Congrés, i també Junts per Catalunya, que ja ha avançat que no prendrà la decisió definitiva fins minuts abans del ple d'aquest dijous.

En un comunicat, el PSOE remarca que Armengol és exemple d'una "aposta per la convivència basada en el diàleg" i "d'un país que conviu amb naturalitat en la riquesa que suposen les diverses llengües que es parlen a Espanya".

La normalització de l'ús del català a la cambra és, precisament, una de les reivindicacions que ERC ha situat damunt la taula de la negociació en els últims dies, i una carpeta que la líder de Sumar, Yolanda Díaz, també ha decidit reobrir.

Durant la legislatura passada van produir-se incidents entre diputats independentistes i la presidenta Batet, justament per fer servir la llengua catalana des del faristol.

Federalista de convicció, Armengol va estar en contra de l'aplicació de l'article 155 i ho va titllar de fracàs de la democràcia.

A més, compta amb experiència en la negociació amb els partits a l'esquerra del PSOE. Ha governat amb Unides Podem i amb el partit nacionalista Més, que ara s'ha presentat amb Sumar.

D'Inca al Govern de les Illes Balears

L'actual secretària general del PSIB-PSOE, de 52 anys, té una trajectòria de 25 anys en la política institucional. Militant socialista des dels anys 90, els primers passos els va fer el 1998 com a regidora a Inca, on el seu pare ja havia estat alcalde.

Armengol va ser dels pocs barons territorials del PSOE que van estar al costat de Pedro Sánchez durant la crisi interna del 2016, i que va desembocar en la dimissió de Sánchez com a secretari general del partit.

Una posició que ha estat molt ben valorada a la seu de Ferraz. Més enllà del pla polític, ella i el president del govern espanyol tenen una bona relació personal.

Fins ara, no s'havia mogut de la política balear. Ha estat diputada i portaveu al Parlament durant 24 anys (1999-2023), presidenta del Consell Insular de Mallorca (2007-2011) i, durant els últims vuit anys, presidenta del Govern de les Illes Balears (2015-2023).

Ha estat succeïda per la popular Marga Prohens amb els vots de l'extrema dreta de Vox. Però, tot i haver perdut la presidència, Armengol ja s'ha perfilat com a candidata a les eleccions balears del 2027. La presidència del Congrés li facilitaria, doncs, visibilitat política i mediàtica.

Si la candidatura prospera, serà la segona persona mallorquina a presidir el Congrés, després del també socialista Fèlix Pons, que ho va fer entre els anys 1986 i 1996.

La "clau" dels independentistes

Els blocs conservador i progressista arribaran empatats a la constitució de les Corts espanyoles, aquest dijous.

Sobre el paper, el PSOE i Sumar tindrien quatre representants a la Mesa de la cambra baixa, i el PP i Vox quatre més. El novè membre, que es disputarà amb la presidència del Congrés, farà decantar la balança.  

Per seduir ERC i Junts, el PSOE podria facilitar --els republicans ho donen per fet-- que cadascuna d'aquestes formacions tingués un grup propi al Congrés, fent una interpretació laxa del que fixa el reglament.

L'anunci dels socialistes sobre la candidatura per presidir el Congrés clarifica les cartes d'una negociació complexa entre els partits que s'espera que s'intensifiqui durant les pròximes hores.