Fre al lloguer de temporada i topall de preu al d'habitacions: què diu el nou acord d'habitatge

El nou acord del govern amb ERC, els Comuns i la CUP en matèria d'habitatge presentat aquest dimecres posa el focus en un dels temes més polèmics: el lloguer de temporada, una escletxa per on molts propietaris esquivaven els topalls de preus.

A grans trets, l'acord limita els lloguers de temporada i ofereix als ajuntaments la possibilitat de prohibir-los. Fixa per als lloguers d'habitacions els mateixos topalls que regulen la resta del mercat i incorpora canvis en les condicions dels pisos de protecció oficial perquè no acabin al mercat lliure.
 

Lloguer de temporada

Fins ara, els lloguers de temporada quedaven exclosos del topall del preu. Són contractes que duren entre un i onze mesos, molt lluny dels cinc o set anys dels de llarga durada. Estan pensats per a persones que necessiten un habitatge de manera puntual, però la possibilitat de prorrogar el contracte fa que en molts casos es converteixin en habitatges permanents que esquiven la regulació.

Aquest decret llei posa fre als habitatges de temporada i endreça el que fins ara era un calaix de sastre: estableix una diferència entre els habitatges d'ús recreatiu dels d'ús residencial. 

Tots els pisos destinats a satisfer la necessitat d'habitatge, independentment de la durada del contracte, es regiran pel mateix topall que la resta de lloguers. Això inclou tots aquells que per motius laborals, d'estudis o mèdics, per exemple, necessitin un pis per una durada inferior a l'habitual. 

Queden fora de la regulació els pisos turístics i destinats a l'oci. S'haurà de fer constar al contracte el motiu del lloguer i, per evitar fraus, els llogaters hauran d'especificar quin és el seu lloc de residència permanent, que ha de ser diferent del pis que s'està llogant. 

El text adjudica als ajuntaments el dret a veto. Els consistoris de les zones tensionades podran prohibir els lloguers de temporada a tot el municipi o en determinats barris, com ja passa amb els apartaments turístics.

És el que vol fer l'Ajuntament de Barcelona, que té la intenció de no renovar cap llicència als més de 10.000 pisos turístics que hi ha a la ciutat a partir del 2028.

Lloguer d'habitacions

El lloguer d'habitacions també se sotmet a regulació. La suma dels preus de totes les habitacions no pot sobrepassar el topall fixat per a tot el pis. A més a més, el decret llei considerarà un contracte fraudulent si "incorpora clàusules o pràctiques enganyoses".

Els propietaris, per tant, no podran cobrar més llogant el pis per habitacions del que cobrarien pel pis sencer.

El text també estableix que s'hagi de "respectar els estàndards de superfície per persona i llindar màxim d'ocupació" de l'habitatge fixats per la normativa i especificats a la cèdula d'habitabilitat.
 

Habitatges de protecció oficial

L'acord també preveu canvis en les condicions dels habitatges de protecció oficial perquè no vagin a parar a mans privades.

En els municipis tensionats, es prorroga automàticament la denominació d'habitatge protegit mentre duri aquesta situació, que per ara s'allargarà fins al 2027. El pacte calcula que, amb aquesta fórmula, es podrien mantenir els 24.000 pisos protegits que ho deixarien de ser al llarg dels pròxims dos anys. 

Només els podran comprar persones inscrites al registre de sol·licitants, i en quedaran fora, per exemple, els fons voltor. Els pisos no es podran vendre al mercat lliure i s'haurà de fer segons el preu establert per a aquest tipus d'habitatges.
 

S'amplia el registre de grans tenidors

El govern va aprovar la creació d'un registre de grans tenidors a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Tot i que encara no està en marxa, els propietaris amb cinc o més habitatges situats en zones tensionades estan obligats a inscriure-s'hi i indicar quants en tenen en total.

Fins ara, només afectava les empreses. El pacte amplia aquest registre i també s'hi hauran d'inscriure les persones físiques, és a dir, els particulars. Això permetria a les administracions exercir el seu dret de tempteig i retracte també en aquests casos.

Aquests grans propietaris hauran de pagar un 20% d'impostos, en comptes del 10%, si compren nous habitatges.
 

Inspectors amb capacitat de proposar sancions

Per supervisar que els propietaris compleixin amb el que marca la llei, es preveu crear un cos d'inspectors vinculats a la futura Comissió de Supervisió de Contractes d'Arrendament d'Habitatge. L'acord, però, no detalla el nombre d'inspectors necessaris.

Els inspectors d'habitatge hauran de verificar que es compleixen els contractes i podran realitzar inspeccions periòdiques i puntuals, tant documentals com presencials. Si detecten fraus o clàusules abusives, podran proposar sancions.

L'acord tancat per socialistes, ERC, els Comuns i la CUP es tramitarà com a projecte de llei abans de l'estiu, la qual cosa permetrà introduir-hi esmenes.

Aquest és el text íntegre de l'acord.