Fre als pisos turístics: caldrà obtenir una llicència en 262 municipis, consulta'ls

Posar fre a l'increment desmesurat de pisos turístics que dificulta l'accés a l'habitatge en 262 municipis catalans, la majoria ubicats al Pirineu, la costa i l'àmbit metropolità de Barcelona.

És l'objectiu del decret llei que ha aprovat la Generalitat aquest dimarts, que farà que els pisos turístics en aquestes poblacions hagin de demanar una llicència urbanística municipal i una autorització turística abans de l'obertura. Aquests nous permisos urbanístics per a habitatges d'ús turístic tindran una validesa de 5 anys renovables.

Un màxim de 10 pisos turístics per cada 100 habitants

Així, els 262 municipis afectats hauran de modificar el seu planejament urbanístic per recollir expressament la possibilitat d'acollir pisos turístics. Això només serà possible si també poden justificar que tenen prou sòl per a habitatge permanent per als residents. Els ajuntaments podran establir, com a màxim, 10 pisos turístics per cada 100 habitants.

Aquests ajuntaments no podran concedir noves llicències de pisos turístics fins que modifiquin el seu planejament, un cop entri en vigor el decret llei, que s'ha d'aprovar al Parlament. Les localitats afectades o bé tenen problemes d'accés a l'habitatge o bé tenen ja més de 5 pisos turístics per cada 100 habitants. O totes dues coses alhora.

Actualment, dels 262 municipis que inclou el decret, n'hi ha 47 que superen la ràtio de 10 habitatges turístics per cada 100 habitants, és a dir el topall màxim que es permetrà amb la nova regulació urbanística. En aquests 47 municipis és on, ara mateix, hi ha aquest escreix de 28.000 llicències, i que per tant hauran de cessar l'activitat.

Aquí pots consultar si el teu municipi està entre els afectats per la nova normativa:

El llistat dels municipis afectats per la nova regulació s'actualitzarà cada cinc anys mitjançant una ordre del Departament de Territori.

Què passa amb els habitatges turístics ja existents?

Els propietaris dels pisos turístics que ja hi ha en aquestes localitats tindran un marge de 5 anys per demanar la llicència urbanística i l'autorització turística. Si no ho fan en aquest temps, hauran de cessar l'activitat.

En aquests cinc anys, els ajuntaments hauran d'haver actualitzat el planejament urbanístic i, per tant, estar en condicions de donar resposta a aquestes sol·licituds.

Ara bé, els propietaris de pisos turístics existents podran demanar a l'ajuntament una pròrroga de cinc anys més si acrediten que no poden compensar les pèrdues patrimonials.

El govern considera que el règim transitori de cinc anys i l'eventual pròrroga de cinc anys extres "operaran com a mecanisme indemnitzatori d'aquells titulars als quals no els sigui possible continuar l'activitat a conseqüència de la nova regulació".

On hi ha més habitatges turístics?

A tot Catalunya, el govern calcula que actualment hi ha 95.094 habitatges d'ús turístic. D'aquests, prop de la meitat (41.431) es concentren en 66 municipis de les comarques gironines, principalment a la Costa Brava i a les zones de muntanya.

Altres zones amb molta concentració d'habitatges turístics són el Camp de Tarragona, on n'hi ha 20.675, i l'àmbit metropolità de Barcelona, amb 17.164.

La consellera de Territori, Ester Capella, ha explicat que la major part d'aquests habitatges ja estaven construïts, però "han deixat de formar part de l'oferta destinada a l'habitatge principal".

Normatives de diversos ajuntaments

La ciutat de Barcelona va ser pionera a regular aquest tipus d'habitatges per intentar frenar-ne l'expansió, i ara ja hi ha 85 municipis que ho han fet: des de Girona --que fa unes setmanes va aprovar un topall del 4% d'aquest tipus d'habitatges-- fins a Mont-roig del Camp, que acaba d'aprovar una suspensió d'un any de les llicències d'habitatges d'ús turístic, passant per la Vall de Boí o Porrera, entre d'altres.

Ara, tots els municipis s'hauran d'acollir a la nova normativa, un cop entri en vigor prèvia aprovació del Parlament.

La dificultat d'accedir a un habitatge assequible

En un moment en què la població augmenta i hi ha pocs habitatges de lloguer disponibles al mercat, els preus estan, en general, disparats. I els habitatges d'ús turístic els empenyen encara més a l'alça.

I això no passa ja només a la turística ciutat de Barcelona, on els pisos ja fa temps que estan pels núvols, amb lloguers de més 500 euros per una sola habitació. Una situació que, a més, afavoreix que hi hagi estafes relacionades amb els anuncis de lloguer.

Les dificultats per accedir a un habitatge digne a un preu assequible s'estenen per altres indrets com Tarragona ciutat, on l'èxit turístic també encareix els lloguers convencionals, o la Cerdanya, on el preu de l'habitatge expulsa els joves, ja que el 63% són segones residències.

El Nathan viu a Bellver de Cerdanya, però s'ha vist obligat a deixar la comarca. Actualment, paga 1.000 euros de pis i despeses, i marxa a viure a una casa al Berguedà on en pagarà 500. Aquest és el seu cas:

I, com ha assenyalat la consellera de Territori en roda de premsa:

"El dret a l'habitatge és la porta d'entrada a molts altres drets. Una persona sense una llar digna, difícilment pot tenir una vida digna."

I els pisos turístics, tal com ha remarcat, són una de les causes de l'auge de preus.