Frederic Duran i Jordà, el metge català que va crear el primer banc de sang
El Col·legi de Metges de Barcelona ret homenatge al facultatiu que, en plena Guerra Civil, va crear el primer servei de transfusió de sang del món
Periòdicament, els mitjans de comunicació llancem avisos quan fa falta sang als hospitals catalans. Aquesta mateixa setmana, el Banc de Sang i Teixits fa una crida a fer donacions per Setmana Santa, una de les èpoques de l'any en què baixen les reserves.
Les transfusions són bàsiques durant moltes intervencions quirúrgiques, però el que probablement molta gent desconeix és que al darrere del primer banc de sang hi ha un català, el doctor Frederic Duran i Jordà, nascut a Barcelona el 1905 i mort a Manchester el 1957.
Dijous passat, el Col·legi de Metges de Barcelona va commemorar el 120è aniversari del seu naixement i va donar el tret de sortida a l'any que dedicaran a homenatjar la seva figura.
Un pioner oblidat: qui era?
Frederic Duran i Jordà va ser el metge que, quan va esclatar la Guerra Civil l'any 1936, va crear el primer servei de transfusió de sang modern per proveir el front republicà.
El 18 de juliol del 1936, amb l'inici de la guerra, va sorgir la necessitat de disposar de sang per atendre els ferits. En aquella època, les transfusions es feien de braç a braç i, per tant, els que queien en combat s'havien de traslladar als hospitals.
Va ser en aquest moment quan el doctor Duran i Jordà va pensar que la millor manera d'atendre els ferits era transportar directament la sang al front.
Un camió de peix adaptat
Durant l'acte inaugural de l'any que el Col·legi de Metges ha dedicat a la figura de Frederic Duran i Jordà, el doctor Joan Ramon Grífols, director assistencial del Banc de Sang i Teixits, ha explicat que tot va començar quan es va adequar un camió que transportava peix i que estava refrigerat --tot i que rudimentàriament-- per mantenir la temperatura.
Aquell va ser el primer transport de sang que cobria una distància de 300 quilòmetres, des de Montjuïc, el punt de recol·lecció i de processament, fins al punt on es necessitava la sang, al front d'Aragó.
A banda d'això, el doctor Frederic Duran i Jordà també va dissenyar una ampolla de vidre especial que facilitava una transfusió de sang més ràpida i eficient.
El mètode consistia a emmagatzemar la sang en aquestes ampolletes i conservar-les a una temperatura de 2 graus durant el viatge. Abans de ser transferida al pacient, es comprovava que continués biològicament activa i s'escalfava al bany maria.
30.000 donants voluntaris
Les crides actuals a la població perquè s'animi a donar sang també tenen els seus antecedents durant l'època del doctor Duran i Jordà. La primera gran crida es va fer a través de la ràdio quan va esclatar la Guerra Civil. Els barcelonins van acudir en massa a donar sang.
La resposta de la població va ser impressionant: en només divuit mesos es van mobilitzar uns 30.000 donants voluntaris, una xifra sense precedents en aquell moment.
A Barcelona, les donacions es feien principalment a l'edifici de l'actual Institut Cartogràfic, al passeig de Santa Madrona, que durant la guerra funcionava com un hospital amb 120 llits per als ferits procedents del front de l'Aragó.
Aquest centre sanitari se'l coneixia popularment com l'hospital núm. 18, un edifici que va ser construït en el marc de l'Exposició Internacional de 1929 per exhibir l'Obra Social de la Caixa.
Per recollir la sang que es necessitava al front, també es van organitzar campanyes de donació en fàbriques i altres punts de la ciutat.
Del laboratori, a la trinxera
L'exèrcit republicà va adoptar oficialment aquest sistema de transfusió de sang a mitjans del 1937. Més tard, l'any 1938, la Generalitat va traslladar el banc de sang a un nou espai de 500 metres quadrats al carrer Mallorca. Des d'allà, s'enviava sang als soldats ferits en la batalla de l'Ebre.
En la primera visita del donador, se li feia l'historial mèdic, un hemograma, s'identificava el seu grup sanguini i es feien dues proves per detectar la sífilis, una infecció de transmissió sexual molt estesa en aquella època.
En el cas que tot fos correcte, al cap d'una setmana, en dejú i en condicions de màxima asèpsia, es feia l'extracció de 400 ml de sang en una solució de citrat sòdic i glucosa i amb l'ajuda d'un aspirador d'aigua.
De l'oblit al reconeixement
El doctor Duran i Jordà va evitar moltes morts, però acabada la guerra, l'any 1939, el seu mètode no va merèixer cap atenció per part de les autoritats del règim franquista.
En canvi, el govern britànic va reclamar els seus serveis i el va posar al capdavant d'un equip d'investigació de la Universitat de Manchester.
Es va exiliar a Anglaterra, al costat del doctor Josep Trueta, tal com recordava durant l'acte d'homenatge el doctor Miquel Lozano Molero, del servei d'Hemoteràpia i Hemostàsia de l'Hospital Clínic:
"Hem trobat una fitxa de depuració del Col·legi de Metges que posava 'muy rojo'. Ell estava la llista de la gent més buscada i per això va marxar d'Espanya, es va exiliar"
Anys més tard, i amb el seu mètode plenament desenvolupat, també va ajudar a salvar centenars de milers de vides durant la Segona Guerra Mundial.
Tot i això, el doctor Lozano lamentava que "la seva figura, fins fa 20 anys, era desconeguda fins i tot pels professionals".
Un llegat silenciat que torna a la llum
En el mateix acte d'homenatge, la seva filla, Carola Duran, ha destacat la importància de mantenir la memòria històrica:
"El fet d'exiliar-se a Anglaterra el va fer del bàndol dels perdedors. I la història sempre l'escriuen els vencedors. Per tant, la seva memòria va ser completament abandonada i tapada".
El doctor Duran i Jordà va morir prematurament als 52 anys a Manchester, a causa d'una leucèmia.
- ARXIVAT A:
- SalutGuerra Civil espanyola
