Fugint del plàstic: empreses que aposten per les joguines alternatives i sostenibles
Toni Canyís
Redactor de la secció d'Economia de TV3
El de les joguines és un mercat dominat pel màrqueting i la publicitat, pel plàstic i per grans empreses, moltes d'elles multinacionals que fabriquen majoritàriament a la Xina.
Tot i això, Catalunya és el segon productor de joguines a l'estat espanyol, darrere del País Valencià, i, a més, lidera les exportacions. Darrere de marques com Diset, Lanco o Educa Borràs hi ha tota una història i dècades de tradició.
Però l'última dècada també han anat sorgint de zero altres empreses amb plantejaments pedagògics alternatius que prioritzen la utilització de materials sostenibles, tot i que van dirigides a segments de mercat encara petits.
Al "Valor Afegit" d'aquesta setmana n'hem trobat tres exemples. Alguns han sabut créixer ràpidament a partir de propostes originals que han trobat compradors en altres països, sobretot al centre i al nord d'Europa, fins i tot abans d'obrir mercat també aquí.
D'altres tot just comencen el seu camí i busquen suport financer per poder donar-se a conèixer a fora.
Fusta per fer volar la imaginació
Fa deu anys, després de ser pares, la Casiana Monczar i el Jordi Soler van decidir replantejar-se la vida. Van deixar les seves feines estressants a Barcelona en el món audiovisual i es van traslladar a viure a l'Alt Empordà.
Per poder tirar endavant, i amb una inversió inicial molt petita, van autoocupar-se fabricant joguines amb fusta de manera molt artesanal a l'estable de la masia de Cabanes, on van anar a viure.
Avui a Grapat són un equip d'una trentena de persones, exporten a 60 països i disposen d'unes àmplies instal·lacions industrials a Vilamalla. El que no ha canviat és la inspiració que extreuen de les pedagogies alternatives i l'aposta per la fusta i el joc lliure. Així ho detalla Casiana Monczar:
"És una joguina que, com que no dona gaire informació al nen, és ell qui ha d'estar obligat, gairebé forçat, a connectar amb el seu desig intern. Aleshores, aquestes petites peces poden ser de tot: pot ser una poma, pot ser un plat... i les figures humanes jo sempre dic que no deixen de ser un pal que es transforma en el que el nen vol. És una joguina incòmoda, perquè el nen ha d'oferir molt d'ell mateix."
Jordi Soler afirma que estan "convençuts que permet a l'infant créixer i desenvolupar-se de dins cap a fora, que és el més important, que no tingui constantment inputs que el guiïn, que el portin d'aquí cap allà, sinó que tingui la possibilitat d'experimentar i saber què vol i què li agrada".
El dret a la bellesa
Però, a més d'un objectiu pedagògic, darrere de cadascuna de les seves joguines hi ha un plantejament estètic. "Els nens en són mereixedors, tenen dret a la bellesa", assegura la Casiana. Segons el Jordi, a tots dos els agraden "les coses boniques. I estem convençuts que als infants també els agraden i es mereixen coses boniques".
Uns plantejaments que també venen des del començament, però que han anat evolucionant: "Sí que és veritat que, amb el temps, el producte s'ha anat fent una mica més complex. Hi ha més pintura a mà, hi ha més detalls, hi ha uns personatges potser una mica més determinats...", assegura la Casiana.
Tot i el creixement frenètic que han tingut en aquesta dècada, han mantingut els sistemes de fabricació originals. Ara, però, aprofiten que des de fa un parell d'anys les vendes s'han estancat als mercats anglosaxons per consolidar la companyia. Estan en un moment de repensar processos per poder continuar creixent.
Per exemple, tornant a fer dins de l'empresa parts de la producció que tenien externalitzades. Jordi Soler: "Estàs forçat a demanar unes quantitats i a uns temps que potser no et convenen com a empresa. Llavors, anar introduint processos a dins de casa et permet ser més àgil i tenir més llibertat per crear nous productes en un moment determinat".
Aposten per treballar amb materials sostenibles, però ho consideren una obligació, mai un argument de màrqueting. I no defugen les pròpies contradiccions. Casiana: "De fet, l'única manera de ser ben sostenible és deixar de produir, de comprar, de tot. Aquí produïm, aquí gastem arbres. Són arbres controlats, tenim el PEFC (pràctiques de gestió forestal sostenible), i tenim la nostra certificació, però gastem arbres, de manera que no som mai sostenibles del tot des del moment que produïm alguna cosa, algun producte".
Cartró per fomentar el joc simbòlic i relacional
L'Íngrid Blasco i el Salvador Soler són una altra parella a qui la paternitat els ha portat al món de la fabricació de joguines. Ara n'estan dissenyant una de nova per llançar-la al mercat. Es tracta d'una disfressa de cartró en forma de cotxe que els nens es puguin posar amb uns tirants.
Fa sis anys, aquesta parella va crear Lulets, una marca de joguines de cartró. Tot havia començat, gairebé per casualitat, amb una altra disfressa en forma d'avió que van fer al seu primer fill per Carnaval.
Segons l'Íngrid, "va ser arran d'una joguina per al nostre primer fill, per al Martí, una joguina feta amb quatre caixes, amb quatre pintures, que vam construir el primer avió de Lulets. I, a partir d'aquí, vam pensar que seria una bona idea dissenyar aquestes joguines de cartró".
El Salvador ens explica d'on ve la marca:
"Els petits parlen molt amb la ela, i deia "lulets" enlloc de calçotets. Ens va fer molta gràcia i vam dir que seria el nom de la marca. A més, té una similitud amb "juguets."
Salvador Soler és enginyer mecànic i té una empresa a Manresa dedicada a desenvolupar maquinària industrial. Íngrid Blasco és docent. Col·laboren en el projecte de Lulets en paral·lel a les seves ocupacions. Ella, amb la concepció pedagògica i els dissenys, i ell, desenvolupant les joguines de cartró i industrialitzant-les.
"La tecnologia que hi apliquem és la mateixa que en el disseny d'una peça metàl·lica. El repte més professional és potser que es pugui muntar i desmuntar fàcilment i que sigui resistent", afirma el Salvador i, segons l'Íngrid, "Lulets neix arran del naixement dels nostres tres fills, que han sigut la nostra inspiració en tot moment. No ens havíem plantejat fer joguines de cartró fins que no els vam tenir a ells. I a partir de veure les seves necessitats, el que els agrada i el que no, hem anat creixent pel que fa a productes".
Producció de proximitat
L'avió, una casa, un coet, un teatrí, una taula amb cadires de cartró... tot fet amb planxes de cartró que es tallen molt a prop de Manresa, a Navarcles, en un fabricant de mobles efímers de cartró per a fires. Busquen la sostenibilitat d'aquestes joguines, fetes amb un material que es pot reciclar fàcilment.
Ingrid Blasco: "No n'hi ha molta, de joguina de cartró, perquè la joguina de plàstic, malauradament, encara és molt present a totes les cases. I, a més, cal tenir en compte que és una joguina que es podrà reciclar i, per tant, generarà poc residu".
De moment, es tracta d'un projecte petit, que busca ajudes per créixer i poder sortir a buscar clients en altres mercats europeus. Salvador Soler: "Invertim els guanys de les vendes en intentar fer publicitat, màrqueting, i aquí és on voldríem posar més recursos. Perquè creiem que amb aquest producte, si podem accedir a altres països, incrementaríem notablement el nombre de vendes".
Joguines de cautxú per aprendre a menjar saludable
Qui ha aconseguit internacionalitzar el negoci des del començament són l'Olímpia i la Carolina Roman, dues germanes que fa deu anys van decidir crear la seva pròpia empresa de joguines.
De família emprenedora, des de petites havien estat molt involucrades en el negoci familiar i, de sobte, van veure l'oportunitat de llançar al mercat una marca per a nadons.
Olímpia Roman: "Jo tenia 21 anys i la Carol en tenia 16, i buscàvem un projecte en què també poguéssim reflectir els nostres valors, quelcom d'artesanal, sostenible, de disseny... I vàrem descobrir el cautxú natural".
Carolina Roman: "És una matèria primera que prové dels arbres, de l'arbre hevea, que és a Malàisia, i ens va apassionar aquest material. El fet que fos biodegradable, que era una alternativa al plàstic o a la silicona que n'hi ha molt al mercat, i ens hi vàrem llançar".
També van començar elles dues soles, fent des del disseny fins als enviaments, i ara, des de Sant Just Desvern, al Baix Llobregat, venen les seves joguines a més de 80 països.
El secret d'aquesta ràpida expansió, a més de l'originalitat dels productes, ha estat el treball tenaç i l'ús de les xarxes socials per donar-los a conèixer, amb el cop de sort de l'entrada al mercat dels Estats Units.
Segons l'Olímpia, "el primer any d'haver començat, va contactar amb nosaltres un distribuïdor dels Estats Units, i quan va entrar el producte al mercat, vam veure que ens va començar a arribar més i més gent al voltant del món que hi estava interessada, més distribuïdors, més botigues..."
Educar en valors des de la primera infància
A través de les joguines, han volgut introduir les famílies i els més petits en valors com l'art, la conservació de la natura o l'alimentació saludable. Carolina: "La majoria dels nostres dissenys són fruites i verdures. Aquest és un punt molt important, perquè, de fet, tenim nutricionistes, pediatres i pares que certifiquen que si els nens mosseguen o juguen amb fruites i verdures, llavors l'associen al menjar real".
Fan una aposta decidida per la sostenibilitat dels productes i de la fabricació, que es fa a l'Àsia. Generen objectes imperfectes, però únics: "Es fa tot artesanalment, amb motlles de guix, sense cap màquina en tot el procés. Literalment, es fan a mà, es desmotllen un per un, es pinten d'un en un, es poleixen d'un en un... I cada peça és única. Per nosaltres és molt important l'artesania, perquè és una aposta més perquè el producte sigui més sostenible", explica la germana gran.
Unes joguines que, segons la petita, han acabat sent imitades:
"Sí que és veritat que hem pogut veure en aquests deu anys, des que vam començar, que hem creat una mica de tendència en tot el que és una cosa tan senzilla com un mossegador, una joguina de bany, un sonall... Donar-li la volta i que sigui una cosa original i de disseny. Però bé, també diuen que si et copien és perquè ets bo..."