Fumar escampa el virus fins a 8 metres i els pneumòlegs demanen terrasses sense tabac

L'agost del 2020 es va prohibir fumar al carrer si no hi havia distància de seguretat per la covid. Era una mesura per frenar els contagis d'una pandèmia que no feia ni mig any que havia arribat.

Ara, amb el nombre de positius desbocats per la sisena onada, els pneumòlegs criden a legislar per deixar les terrasses de bars i restaurants lliures de fum i ho fan avisant que el fum pot fer escampar el virus fins a 8 metres de distància. 

La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) ha advertit que el fum fa que les terrasses siguin llocs insegurs tant per als treballadors de l'hostaleria com per als usuaris. Ho destaca en un comunicat de cara a la pròxima aprovació del decret sobre tabaquisme passiu i terrasses. 

Tant fumar com vapejar 

Els metges recorden que el contagi del virus es produeix per aerosols en respirar "sent major en realitzar activitats com fumar o vapejar". Allà on algú fuma o vapeja, les partícules del virus s'ajunten amb les del fum del tabac, que són més grans i arriben més lluny.

"En espais de fumadors o vapejadors, els coronavirus amb diàmetres de 0,1 micres poden unir-se a partícules del fum del tabac més grans, podent aquests aerosols carregats de partícules víriques assolir distàncies de 8 metres", remarquen els experts. 

"Té un cotxe, té un mecanisme de transport que és el fum i és el que el fa arribar més lluny que no si no hi hagués aquest mecanisme", explica Jacobo Sellarés, pneumòleg de l'Hospital Clínic i membre de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica.

Un altre factor a tenir en compte és que, a les terrasses, fumadors i no fumadors passen més temps sense mascareta, cosa que implica més risc de transmissió.

També que un historial de tabaquisme, fins i tot en exfumadors, comporta un 79% més de possibilitats d'acabar a l'UCI i gairebé el doble de possibilitats de desenvolupar covid-19 greu, segons la SEPAR. 

Volen que sigui una mesura permanent

Aquesta societat amb seu a Barcelona va enviar al Ministeri de Sanitat cinc mesures que defensa que, de totes totes, s'incloguin a la reforma de la llei antitabac. I una és que les terrasses siguin espais lliures de fum i dels tòxics que alliberen els dispositius per vapejar. 

Aquesta mesura, diuen, s'hauria d'aprovar no només per la pandèmia, sinó de forma permanent, "perquè contribueixi a evitar els contagis d'aquesta i altres infeccions respiratòries".

També és una de les propostes que planteja l'esborrany del Pla d'Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme, juntament amb prohibir fumar al cotxe o encarir el preu dels cigarrets. 

Els pneumòlegs han indicat que el tabac mata cada any a Espanya 60.000 persones, de les quals un percentatge correspon a l'exposició al fum del tabac en no fumadors. Es calcula que, a Europa, com a mínim, 22.000 morts a l'any es deuen al tabaquisme passiu.

L'exposició al fum del tabac comporta més risc de tenir malalties com la cardiopatia isquèmica (infarts o angines de pit) o de desenvolupar tumors o malalties respiratòries cròniques. I a les terrasses, s'hi veuen exposats tants els treballadors com població vulnerable com infants o dones embarassades. 

Tòxics que es mantenen en el temps

Segons la SEPAR, en els últims anys hi ha hagut un augment de la contaminació de l'aire pel tabac en entorns oberts com les terrasses.

Els pneumòlegs expliquen els gasos i partícules nocives que conté el fum del tabac en aquests llocs no només provenen de l'exhalació del fumador i de la combustió de la cigarreta, sinó de les burilles o de la mescla d'aquests tòxics procedents del fumador amb gasos de l'atmosfera.

"Aquests agents químics es mantenen en el temps, s'adhereixen a la roba, objectes o altres instal·lacions de les terrasses, i fins i tot es mantenen de forma residual en l'exhalació del fumador durant almenys 10 minuts després de finalitzar l'última cigarreta", afirmen.