Façana del Parlament de Catalunya
Façana del Parlament de Catalunya (ACN/Ana Amat Vendrell)

Funcionaris del Parlament han cobrat el sou brut d'un any com a "premi de jubilació"

El diari Ara destapa un altre privilegi dels treballadors de la cambra, que ha destinat 3,9 milions al pagament d'aquestes primes

RedaccióActualitzat

Després de la polèmica per les llicències per edat, ara s'ha sabut l'existència d'un nou privilegi per als funcionaris del Parlament. Segons publica el diari Ara, 71 de les 81 persones que s'han jubilat fins ara a la cambra han percebut, en el moment de la jubilació, una prima pel valor del sou brut de tot un any.

Aquest premi també l'han rebut els 34 funcionaris que han passat els últims anys de la seva vida laboral --fins a cinc-- cobrant el sou íntegre, però sense treballar, gràcies als esmentats retirs daurats.

En total, el Parlament s'ha gastat 3,9 milions d'euros en el pagament d'aquestes primes, que s'han de sumar als més de 14,3 que s'han dedicat a les llicències per edat.

L'import mitjà d'aquestes compensacions ha superat els 100.000 euros en el cas de l'excúpula funcionarial, explica el diari. I en alguns casos pot ser superior, perquè les condicions han variat al llarg dels anys.

Més d'un milió en premis per a deu funcionaris del nivell més alt

El diari informa que la cambra s'ha negat a posar noms als premis, escudant-se en la protecció de dades.

Ara bé, ha reconegut que alguns excaps de departament o exlletrats han encadenat les llicències per edat --cobrant entre 6.000 i 10.000 euros al mes sense anar a treballar-- amb el premi de jubilació.

El Parlament ha admès que això ha passat en el cas de 34 persones, entre les quals hi ha funcionaris de màxim nivell.

Seria el cas de l'exsecretària general de la cambra, Imma Folchi; l'exoïdor de comptes David Pol i l'excap de recursos humans Begoña Benguria, entre d'altres. També s'hi hauria acollit l'exsecretari general Pere Sol.

L'hemicicle del Parlament, buit
Alguns alts funcionaris han encadenat les llicències d'edat i les primes de jubilació (Europa Press/David Zorrakino)

A cinc alts funcionaris que feia anys que gaudien d'aquest privilegi de cobrar sense anar a treballar els va abonar en total més de 528.000 euros dels pressupostos públics en concepte de subsidi de jubilació.

I una xifra similar s'ha destinat a funcionaris del nivell més alt que no s'havien acollit a les llicències.

En total, la cambra ha destinat gairebé 1 milió d'euros a deu alts funcionaris en premis de jubilació.

Segons les dades a les quals ha tingut accés l'Ara, el Parlament s'ha gastat més diners en els premis de jubilació de persones que, gràcies als retirs d'or, ja no hi treballaven (2,3 milions) que als que han acabat l'etapa laboral prestant-hi serveis (1,5 milions).

L'any passat, la cambra es va comprometre a eliminar les anomenades llicències per edat, que permeten als treballadors de més de 60 anys cobrar igualment sense haver d'anar a treballar.

Uns privilegis aprovats durant la presidència d'Ernest Benach

L'Ara explica que la prima de jubilació es va introduir per primer cop el 1997, però va agafar una altra dimensió el 2008, durant la presidència d'Ernest Benach, amb Imma Folch com a secretària general de la cambra i Xavier Muro com a lletrat director de Govern Interior.

Aleshores es va establir que el premi seria d'una anualitat sencera per a tots els funcionaris que es jubilessin a l'edat reglamentària, que eren els 65 anys, sense cap límit.

D'aquí que els càrrecs que acumulaven molts triennis hagin superat els 100.000 euros de prima.

Ernest Benach, president del Parlament entre el 2003 i el 2010
El 2008, amb la presidència de Benach, els premis de jubilació es van convertir en un any de sou (ACN/Mar Rovira)

En canvi, quan es va crear el sistema, el 1997, hi havia un màxim de 6.000 euros. El 2005, el límit eren 9.000 euros.

A banda, també es va incrementar l'import que percebrien els prejubilats: 30 mensualitats (dos anys i mig de sou) als 60 anys; 26 mensualitats als 61; 24 per als que se n'anessin als 62 anys; 20 per als de 63 i 16 per als de 64 anys.

L'acord del 2008 el va avalar, destaquen fonts del Parlament al diari, tota la mesa, en la qual hi havia també membres d'ERC i del PP.

Aquestes mensualitats es van rebaixar el 2021, ja amb la presidència de Laura Borràs, es va passar de 10 mensualitats en el cas dels de 60 anys a 2 per als de 64. Es va mantenir l'opció de cobrar un any de sou, però ja no era suficient haver-hi treballat un mínim de cinc anys, sinó que en calien 16.

Des del Parlament, diu l'Ara, defensen el premi de jubilació per les especificitats de la feina, com la "plena disponibilitat", i remarquen que les diferents meses han avalat aquestes condicions.

 

ARXIVAT A:
Parlament de Catalunya
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut