Futbol botons, un esport que ha passat de generació en generació: "És la meva gran passió"

Són aficionats al futbol, però en lloc de pilota i jugadors fan servir botons. El Nacho, de 10 anys, va aprendre a jugar a futbol botons gràcies al seu avi, el Xavier, que de petit hi jugava al carrer. Ara ho fan plegats en un club, en un camp adaptat. "El que és bonic és que pots jugar-hi a totes les edats."  

No són els únics. Aquest esport cada cop aplega més aficionats. El futbol botons va començar fa més de 100 anys a les places i a les escoles i ha anat evolucionant fins a ser reconegut oficialment com a esport pel Parlament l'any 2023.

Com s'hi juga?

El futbol botons és un joc que imita a petita escala el futbol i, per tant, també es juga en un camp rectangular, però en aquest cas s'allunya de la gespa per ubicar-se en taules, generalment de fusta.  

Es tracta d'un esport amb un gran component intel·lectual: es necessita una precisió similar a la del billar per ser capaç d'encadenar passades o marcar un gol.

Hi juguen dos equips formats per onze futbolistes cada un. Els futbolistes, però, no són persones, sinó botons, amb unes dimensions concretes i que ocupen diferents posicions al camp de joc. Un d'ells fa de porter.

Els jugadors són els encarregats d'impulsar els botons amb un tirador, fent passades i xuts seguint una sèrie de normes. Cada jugador té un torn i fins que no acaba l'altre no pot fer res.

Cada torn permet un màxim de quatre moviments, i abans de xutar a porteria, el jugador ha d'anunciar el seu intent amb un clar "a gol!". Això permet que el contrincant pugui posicionar el seu porter i intentar impedir que marqui.

Igual que en el futbol, també existeixen les faltes. En botons normalment es fan quan el botó que es mou no toca la pilota, però sí que impacta contra un rival. Hi ha més maneres de cometre falta, però aquesta és la més comuna.

I també hi ha lesions. Els xocs entre botons poden provocar esquerdes i, per solucionar-ho, els jugadors recorren als "metges botonaires", especialistes a restaurar i reforçar aquests petits esportistes de plàstic o fusta. La cura de les peces també és important, com explica Manel Rabanal, un aficionat:

"Els botons s'han de cuidar abans de cada partit. Els netejo abans de començar i els polim amb la polidora."

Normalment, els partits tenen dues parts de quinze minuts, amb un descans intermedi de cinc minuts.

D'un passatemps a un esport reconegut

El futbol botons va començar com un joc popular i tradicional. Els més grans recorden com de petits hi jugaven a les places o als vestíbuls de casa: "Fèiem servir els botons de les àvies, de les mares o els que sobraven a les merceries", explica Xavier Badia, un dels veterans.  

Tot i que es desconeix exactament quan va sorgir, se sap que ja s'hi jugava a Catalunya des de la segona dècada del segle XX.  

En un context de creixement del futbol com a esport rei i una forta tradició tèxtil, els botons van esdevenir improvisats jugadors sobre el terra, els vestíbuls i, posteriorment, les taules de fusta.  

Va ser amb la postguerra que el futbol botons va anar fent-se popular entre els infants per la impossibilitat d'obtenir passatemps gaire més elaborats, com explica Enric Albaladejo, president de l'Associació Catalana de Futbol Botons.

"Eren èpoques en què era molt difícil l'accés a la joguina, al joc, als elements esportius. I què passa? Els nanos de les escoles de Barcelona comencen a inventar-se jocs amb botons. S'inventa a les escoles i es comença a fer popular."

En un principi, es va començar jugant principalment a les escoles, però entrats els anys quaranta i cinquanta es van començar a crear lligues i campionats.

Amb el pas dels anys, la popularitat del futbol botons ha fluctuat. El 1992, però, el joc es va començar a oficialitzar: es va crear per primer cop un calendari fix de tornejos, es va editar per primer com un reglament i va aparèixer la idea de crear una associació. "Tot es reglamenta i sense adonar-nos-en es converteix en un esport", recorda Albaladejo.

Ara, Catalunya té 8 clubs repartits pel territori, com l'Associació Catalana de Futbol Botons, el més veterà i el que aplega més socis.

Se'n fan campionats nacionals i internacionals

Després d'haver estat anys lluitant per aconseguir-ho, el 30 de març del 2023 el Parlament de Catalunya va publicar una resolució que acceptava el reconeixement d'aquest joc com a esport. Per tant, el futbol botons va passar de ser un joc popular a ser un esport minoritari.

"El futbol botons enganxa!"

A diferència de molts altres esports, el futbol botons permet que persones de totes les edats competeixin en igualtat de condicions. La seva simplicitat i accessibilitat l'han convertit en una activitat intergeneracional i que genera molta afició.  

Són molts els que estan enganxats a aquest esport. Com el Manel, que hi juga des dels cinc anys. Ha disputat més de 2.000 partits i ha marcat més de 8.000 gols. "Tinc més de 500 botons, tots tenen nom i dorsal."

Adrià Garriga, un altre apassionat d'aquest joc, en va aprendre del seu tiet, que es va encarregar d'ell quan el seu pare va morir. Encara hi juguen plegats: "És la passió més gran de la meva vida, quan jugo a botons soc jo mateix i sempre ha estat el lloc on desconnectar."

Ramon Puigcorbé, un dels socis més antics, té més de vuitanta anys i no se n'ha cansat mai: "Les ganes no marxen mai."

Molts coincideixen que la clau és que aquest joc et permet ser jugador, entrenador i estrateg al mateix temps: "És molt complet, estàs tu sol davant del perill", afegeix Garriga.  

Els clubs són plens de persones de totes les edats. Pares i mares que juguen amb fills, avis amb nets i amics que fa temps que es troben. I cada cop hi ha més nens i nens que trien l'esport com a extraescolar.  

Per als veterans, com Albaladejo, és un orgull, veure com creix: "Veure que un joc tradicional, inventat a Catalunya, enganxa les generacions futures i tira endavant ens emociona."