Futbol en estat pur
Enllaç a altres textos de l'autor
Ricard Torquemada
Periodista i analista en les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio.
Guardiola ha tornat a prendre una decisió en clau futbolística. L'elecció de la banqueta del Bayern de Munic com a nou habitatge de les seves idees i la seva passió representa el millor escenari possible. No hi ha cap club al món actualment que li concedeixi la possibilitat d'evolucionar la seva mirada i donar-li continuïtat com ho fa el Bayern. El futbol alemany ha mutat la seva personalitat en els últims deu anys, des que Klinsmann i Löw es van servir del Mundial a Alemanya per exhibir un canvi de model.
Des d'aleshores, la selecció alemanya ha abanderat la substitució de l'exuberància física i la competitivitat extrema pel respecte a la pilota i l'elecció d'assumir la iniciativa. A més, la convicció en aquest gir va ser tan ferma que les seleccions inferiors han mantingut la mateixa línia, i els clubs grans com el Bayern i el Borussia Dortmund tampoc no han estat tímids en el canvi de direcció.
Per començar, Guardiola aterrarà en un club amb molta història, dirigit per llegendes com Hoeness, Beckenbauer i Rummenigge, on tindrà una parella de ball tècnica als despatxos de la direcció esportiva pròxima generacionalment, que va ser Pilota d'Or i un dels ideòlegs d'aquesta nova personalitat futbolística alemanya com a director tècnic de la Federació, Matthias Sammer.
A més, la Bundesliga és el campionat domèstic més ben organitzat, més modern, amb un creixement imparable els últims anys i que vol destronar la Premier, cosa que ja ha fet últimament amb el rendiment dels seus equips a la Champions. Però tot això només són detalls complementaris a la idea principal, l'equip que tindrà a les seves ordres.
És una plantilla immillorable en qualitat, joventut i equilibri. Un dels millors porters del món, Neuer; una defensa amb jugadors joves que necessiten un rumb per créixer, com Badstuber, Alaba i Boateng i amb jugadors contrastats com Lahm; un migcamp on es barreja el potencial per explotar de Javi Martínez, l'experiència delicada de Schweinsteiger, el futur imparable de Kroos i la disciplina de Luiz Gustavo; uns jugadors de banda que són desequilibri pur, com Ribery, Rooben i el jove Shaqiri; mitges puntes amb arribada, com Müller, i davanters referència que l'obligaran a fugir del seu estimat fals nou, si més no inicialment, com Mario Gómez i Mandzukic.
Una plantilla i un pla amb molt recorregut perquè el seu talent els doni continuïtat, una Champions com a assignatura pendent per haver jugat dues finals en tres anys i l'obligació de governar a Alemanya, el que ha estat incapaç de fer als últims anys per la irreverència sana del Borussia Dortmund. Potser pot sorprendre que hagi refusat el glamur de la Premier, però Guardiola ha tornat a pensar en el futbol. És molt jove i ja hi haurà temps per pensar en altres aventures. Ara és moment de seduir Alemanya amb un pla a mig termini, tres temporades de contracte, alliberat de la pressió que sempre ha sentit a Barcelona pel seu vincle afectiu amb el Barça.
Ja ha descansat, ha carregat piles i s'ha omplert. El futbol i el Bayern l'esperen amb un somriure.
Des d'aleshores, la selecció alemanya ha abanderat la substitució de l'exuberància física i la competitivitat extrema pel respecte a la pilota i l'elecció d'assumir la iniciativa. A més, la convicció en aquest gir va ser tan ferma que les seleccions inferiors han mantingut la mateixa línia, i els clubs grans com el Bayern i el Borussia Dortmund tampoc no han estat tímids en el canvi de direcció.
Per començar, Guardiola aterrarà en un club amb molta història, dirigit per llegendes com Hoeness, Beckenbauer i Rummenigge, on tindrà una parella de ball tècnica als despatxos de la direcció esportiva pròxima generacionalment, que va ser Pilota d'Or i un dels ideòlegs d'aquesta nova personalitat futbolística alemanya com a director tècnic de la Federació, Matthias Sammer.
A més, la Bundesliga és el campionat domèstic més ben organitzat, més modern, amb un creixement imparable els últims anys i que vol destronar la Premier, cosa que ja ha fet últimament amb el rendiment dels seus equips a la Champions. Però tot això només són detalls complementaris a la idea principal, l'equip que tindrà a les seves ordres.
És una plantilla immillorable en qualitat, joventut i equilibri. Un dels millors porters del món, Neuer; una defensa amb jugadors joves que necessiten un rumb per créixer, com Badstuber, Alaba i Boateng i amb jugadors contrastats com Lahm; un migcamp on es barreja el potencial per explotar de Javi Martínez, l'experiència delicada de Schweinsteiger, el futur imparable de Kroos i la disciplina de Luiz Gustavo; uns jugadors de banda que són desequilibri pur, com Ribery, Rooben i el jove Shaqiri; mitges puntes amb arribada, com Müller, i davanters referència que l'obligaran a fugir del seu estimat fals nou, si més no inicialment, com Mario Gómez i Mandzukic.
Una plantilla i un pla amb molt recorregut perquè el seu talent els doni continuïtat, una Champions com a assignatura pendent per haver jugat dues finals en tres anys i l'obligació de governar a Alemanya, el que ha estat incapaç de fer als últims anys per la irreverència sana del Borussia Dortmund. Potser pot sorprendre que hagi refusat el glamur de la Premier, però Guardiola ha tornat a pensar en el futbol. És molt jove i ja hi haurà temps per pensar en altres aventures. Ara és moment de seduir Alemanya amb un pla a mig termini, tres temporades de contracte, alliberat de la pressió que sempre ha sentit a Barcelona pel seu vincle afectiu amb el Barça.
Ja ha descansat, ha carregat piles i s'ha omplert. El futbol i el Bayern l'esperen amb un somriure.
