Futura llei del teletreball: horari flexible, sancions, despeses i desconnexió

Fa només quatre mesos, poca gent hauria considerat urgent una llei de teletreball, però el coronavirus n'ha accelerat la implantació. Aquesta fórmula de treball ha deixat de ser una possibilitat per convertir-se en una solució, però amb punts febles que cal aclarir.

L'avantprojecte de llei que prepara el govern espanyol parla del dret a la desconnexió digital, per fixar el temps de feina i el personal, i inclou el dret a l'horari flexible, tot i que s'ha de fixar un horari en què la disponibilitat del treballador ha de ser total.

El text que ha fet el Ministeri de Treball està en audiència pública des d'aquest divendres i dedica l'article 13 a aquest dret horari:

"La persona que desenvolupa la feina a distància podrà alterar l'horari de prestació de serveis establert respectant la normativa sobre temps de treball i de descans, excepte, si escau, pel que fa als temps de disponibilitat obligatòria o els límits que al respecte haguessin pogut establir-se en l'acord de treball a distància."

Acord per escrit

El teletreball és voluntari i tot el que es pacti amb l'empresa ha de quedar per escrit. "L'acord de treball a distància s'haurà de realitzar per escrit", ja sigui incorporant-ho al contracte de treball inicial o bé en un moment posterior.

L'acord de treball a distància haurà de tenir un contingut mínim obligatori: l'horari de la persona i les regles de disponibilitat; la distribució entre treball presencial i a distància; el lloc de treball habitual; mitjans de control empresarial de l'activitat; mecanisme de compensació de les despeses a càrrec de l'empresa.

Multes fins a 6.250 euros

La falta d'un acord de teletreball es considerarà com a falta greu per part de l'empresa, que implica multes "en el grau mínim, de 626 a 1.250 euros; en el grau mitjà de 1.251 a 3.125 euros, i en el seu grau màxim de 3.126 a 6.250 euros".

Es modifica el text de la llei de sancions perquè dins de les sancions greus hi quedi inclòs el teletreball, amb aquesta fórmula: "no formalitzar per escrit el contracte de treball, quan aquest requisit sigui exigible o l'hagi sol·licitat la persona treballadora, o no formalitzar l'acord de treball a distància en els termes i amb els requisits legalment previstos".

Sense despeses extra

Com ja s'havia avançat, les empreses han de compensar els treballadors pels costos extra que assumeixen, com l'electricitat o el material d'oficina. La feina a distància no ha de representar més despeses per al treballador:

"No podrà suposar, en cap cas, l'assumpció per part de la persona treballadora de despeses, directes o indirectes, relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats al desenvolupament de l'activitat laboral."

El document acordat entre empresa i treballador inclourà "l'inventari dels mitjans, equips i eines que exigeix ​​el desenvolupament de la feina a distància concertat, inclosos els consumibles i els elements mobles, així com de la vida útil o període màxim per a la renovació d'aquests", i també es fixarà un "mecanisme de compensació de totes les despeses, directes i indirectes, que pogués tenir la persona treballadora pel fet de prestar serveis a distància".

Les despeses es poden compensar de formes diferents: amb un percentatge de la nòmina, amb dietes o presentant comprovants de les despeses.

L'avantprojecte de llei, que s'ha de negociar també en el marc del diàleg social, haurà de ser aprovat pel Consell de Ministres i passar després per les Corts.