Gabriel Boric vol nacionalitzar la producció de liti de Xile, tercer productor mundial

El president xilè, Gabriel Boric, està decidit a nacionalitzar la producció de liti, una de les promeses que va fer en campanya electoral.

Xile és un dels principals productors mundials d'aquest metall, conegut com "or blanc", que és bàsic per a la fabricació de les bateries dels cotxes elèctrics. I no només això, també té les majors reserves explotables del món.

La demanda del liti xilè es dispara, i els preus també, i Gabriel Boric vol que l'Estat xilè controli tot el procés de producció d'aquest mineral:

"La indústria del liti ha d'estar al servei de les persones i no les persones al servei de la indústria. Per això és imprescindible que l'Estat estigui present en tot el cicle productiu del liti i assegurar també la sostenibilitat a mitjà i llarg termini".

Xile és el tercer productor mundial de liti, per darrere de l'Argentina i Bolívia. Els tres països conformen el que es coneix com el "Triangle de l'or blanc". Però els xilens volen ser líders mundials i no quedar enrere en la cursa per les bateries de liti dels vehicles.

A Xile hi ha 60 deserts amb salines on es pot trobar liti, però només un està actualment en explotació: es tracta del "salar d'Atacama", el més gran del país andí i el tercer del món. Amb una mida que és una desena part de Catalunya, el desert d'Atacama, situat al nord del país, concentra el 90% de les reserves de liti de Xile i un 30% de les reserves mundials. A més, com que està a més de 2.600 metres d'altura, té molt bones condicions d'evaporació solar. 

Però les comunitats indígenes d'Atacama alerten que la sobreexplotació de la salina posa en risc el patrimoni natural i ancestral de la zona i, per conseqüència, la seva pròpia supervivència.

"No es poden donar més contractes perquè vinguin a treure liti si no coneixem l'estat de salut del salar, si no sabem ni tan sols si pot resistir el nivell d'extracció que ara es fa", explica un membre de la comunitat atacamenya de Peine.

Fins ara només dues empreses tenen concessions per treballar les explotacions de liti xilè: la Sociedad Química y Minera SQM, controlada per Julio Ponce Lerou, gendre del dictador Augusto Pinochet, i un hòlding xinès i l'empresa minera nord-americana Albemarle.

Des del 1979, una llei xilena limita les concessions per a l'extracció del liti per "l'interès estratègic d'aquest metall". Però no ha estat fins a l'explosió dels vehicles elèctrics que la demanda de liti per fabricar bateries s'ha disparat de forma exponencial.