Gairebé 1.000 migrants morts en mig any: les dramàtiques vies per arribar a Espanya

L'ONG Caminando Fronteras, que s'encarrega de monitorar els naufragis i les víctimes a les rutes migratòries d'Àfrica a l'estat espanyol, acaba de publicar un informe sobre la situació del primer semestre de l'any en aquestes rutes.

Les xifres, segons apunten, són molt semblants a les del primer semestre de l'any passat. Han comptabilitzat 951 morts, però més de 300 han mort aquest juny, ja que ara comença l'època de l'any amb més trànsit en aquestes rutes a causa del bon temps.

El 2022 van monitorar un total de 2.392 víctimes en tot l'any, la majoria dels quals va ser entre el juny i l'octubre. Cosa que fa témer que aquest any el nombre de persones que perden la vida al Mediterrani per arribar a l'estat espanyol sigui encara major.

Altres dades també són alarmants. Ja hi ha hagut una cinquantena de naufragis i es torna a repetir el que ja és sabut: la ruta més mortífera és la de les canàries. S'hi han concentrat 28 naufragis i 778 víctimes, mentre que la segona ruta amb més és la ruta algeriana amb 102 mots.

Aquestes són les xifres de morts al mar durant el primer semestre del 2023 en les rutes migratòries per arribar a Espanya:

Passivitat en els rescats

Les embarcacions que s'utilitzen per a la migració il·legal són del tot precàries i el viatge és un perill en ell mateix. Però l'informe de Caminando Fronteras constata l'augment de causes de mort lligades a l'actuació, o més aviat a la no actuació, dels estats responsables de les aigües on es troben.

Destaquen que en moltes ocasions no s'han activat els mecanismes de rescat tot i tenir la informació necessària per a fer-ho, fins i tot sabent el lloc exacte on hi ha el naufragi.

A més, destaquen, quan es fa moltes vegades és amb retard, amb pocs mitjans i amb males pràctiques. A tot això s'hi suma una mala coordinació entre països; el cas del Marroc la coordinació no es basa en el dret a la vida, sinó d'acord amb les "negociacions bilaterals de control migratori", denuncien.

En canvi, deixen, en segon lloc, com a motiu de les morts els relacionats amb el mateix medi com les males condicions meteorològiques o la inseguretat de les embarcacions.

Maltractament als supervivents

Més enllà de les xifres i les condicions dels naufragis, el mateix informe analitza què passa amb els supervivents i amb els cossos de les persones que han mort.

En el cas dels supervivents parlen d'agressions i desatenció: molts han estat detinguts, han rebut atacs físics i, és clar, tampoc han rebut cap acollida psicosocial.

Enterrats en fosses comunes

Habitualment es posa el focus sobre el nombre de víctimes, però què passa amb els seus cossos? Caminando Fronteras denuncia la falta de protocol per identificar les persones que moren al mar o per assegurar un enterrament digne, ja que poden són enterrats en fosses comunes.

Fins i tot per a la recerca del cos: "Pateixen la negació del dret a ser buscades", diuen, i tot plegat té un gran impacte a les seves famílies perquè "cap administració pública ha assumit responsabilitats que portin a una reparació de les famílies".

En aquest sentit, consideren que les relacions entre països no haurien d'estar marcades pel control migratori, sinó que haurien de primar els drets dels desapareguts i les seves famílies.
 

Tres casos demolidors

Destaquen també tres fets vinculats a la falta de socors i a la repressió estatal a les persones migrants.

Recullen diversos casos de pescadors que han trobat a les xarxes de pescar cossos de persones mortes al mar mentre intentaven arribar a Europa. Una imatge, diuen, que mostra la falta de respecte als drets humans de les persones mortes i desaparegudes a les fronteres.

D'altra banda, recorden el rescat d'una embarcació que es trobava en la ruta canària a finals de maig. Hi anaven 43 persones, entre les quals hi havia 10 dones i 8 infants, que van ser rebuts amb trets d'armes de foc a la costa marroquina deixant tres persones mortes, segons expliquen.

Finalment, també fan esment el cas que va passar fa poc més d'una setmana.  El naufragi, que es va produir a uns 75 quilòmetres de distància de la costa del Sàhara i a 150 de l'illa de Gran Canària, i que hi van morir 39 persones per la falta de coordinació entre Espanya i Marroc.