Gairebé 300 persones encara viuen en barraques a Barcelona, en 67 assentaments diferents
Un total de 282 persones encara viuen en barraques a Barcelona, distribuïdes en 67 assentaments. Són dades de l'Ajuntament, avançades per "El matí de Catalunya Ràdio", que reflecteixen una lleu davallada de barraquistes a la ciutat, tenint en compte que, en els últims anys, la xifra superava les 400 persones.
Entitats socials, però, matisen aquest descens. Amics del Moviment Quart Món explica que moltes famílies han acabat marxant de la ciutat. "Han anat a altres municipis davant la possibilitat real de ser expulsats de Barcelona", diu el coordinador David Espinós.
"La possibilitat de ser expulsat ha crescut en comparació amb fa una dècada, per exemple."
Segons l'entitat, això contribueix a invisibilitzar el barraquisme, perquè són pocs els municipis que disposen de censos actualitzats.
Espinós apunta encara un altre motiu. "Moltes famílies també han ocupat locals comercials que estaven buits a la ciutat", diu. "El matí de Catalunya Ràdio" va avançar que a finals del 2023 hi havia 400 persones vivint en aquesta situació. Ara, l'Ajuntament no ha actualitzat aquest balanç.
Situació d'incertesa
Espinós assenyala l'increment del parc públic d'habitatge i la regulació de lloguers com a eines per facilitar l'accés de persones barraquistes a un habitatge digne.
"Quan una família té un lloc estable on viure, pot fer vida i integrar-se a nivell social i econòmic. En situació d'incertesa, això és molt complicat."
L'Ajuntament fa temps que assegura que està treballant per millorar i agilitzar processos administratius que puguin contribuir a millorar la situació d'aquestes famílies. Alhora, demana un esforç a la resta d'administracions, tant per fer censos com per atendre les persones en situació d'infrahabitatge.
El cas de Vallcarca
Entre els 67 assentaments registrats a Barcelona, a Vallcarca n'hi ha un on viuen una seixantena de persones, menors inclosos. L'Ajuntament ha intentat inspeccionar el solar on es troba, però, per ara, barraquistes i algunes entitats veïnals que els donen suport ho han impedit. El consistori manté que treballa per "resoldre" la situació, tenint en compte la situació de vulnerabilitat dels barraquistes.
"L'objectiu de l'Ajuntament és deixar enrere la situació de provisionalitat en què el barri ha estat durant molts anys, acompanyant des de Serveis Socials les situacions que ho requereixin, i tirar endavant la transformació pendent", diuen. Una transformació que afecta solars propietat del consistori i també de privats, com la constructora Núñez y Navarro.
L'entitat Som Barri dona suport a les persones que viuen a les barraques i asseguren que, per ara, les úniques solucions que dona l'Ajuntament en cas de desallotjament són provisionals. "Demanem comunicació, saber quines són les intencions del consistori i que les famílies tinguin alguna alternativa", demana Marina Sanahuja, membre del col·lectiu. "Un allotjament provisional és un pedaç molt petit", afegeix.
Sanahuja posa l'accent en el fet que un desallotjament també afectaria la via de subsistència dels barraquistes. "Treballen recollint ferralla. Si els fan fora, els serà molt complicat reubicar-se en un altre lloc", apunta.
El Daniel és una de les persones que viu a l'assentament i apunta en la mateixa direcció. "La ferralla és l'única opció de feina que tenim", diu. "Estem preocupats perquè fa temps que vivim així i, si ens fan fora, l'única opció que tindrem és el carrer", conclou.