Gairebé el 40% de morts per calor al món s'atribueixen a l'escalfament global
Un estudi internacional amb dades de 43 països entre 1991 i 2018 mostra la importància de prendre mesures més contundents per controlar les emissions
Gairebé el 40% de les morts relacionades amb la calor produïdes entre 1991 i 2018 es poden atribuir a l'escalfament global provocat per l'activitat humana.
Així ho mostra un estudi internacional coordinat per la Universitat de Berna i l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres i en què ha participat Aurelio Tobías, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC). L'estudi s'ha publicat a la revista Nature Climate Change.
Segons els autors, "les nostres descobertes demostren que una proporció substancial del total de morts relacionades amb la calor durant el període estudiat es poden atribuir al canvi climàtic induït per l'acció humana". I per a l'autor principal, Antonio Gasparrini, de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, el missatge és clar:
"El canvi climàtic no sols tindrà impactes devastadors en el futur, sinó que ja estem experimentant les nefastes conseqüències de les activitats humanes al nostre planeta."
Els investigadors han utilitzat dades de 732 zones de 43 països. Han comptat el nombre de morts relacionades amb la calor. Després han utilitzat mètodes epidemiològics i models climàtics per projectar escenaris amb i sense emissions antropogèniques. Així van poder separar l'impacte en la salut relacionat amb l'activitat humana de les tendències climàtiques naturals.
Els seus càlculs indiquen que, de manera global a les zones estudiades, el 37% de les morts per calor eren causades pel canvi climàtic. Com que el total de morts que han considerat s'acosta als 30 milions, es pot afirmar que l'escalfament global ha provocat en aquests llocs i en uns 30 anys més d'onze milions de morts per l'augment de temperatura.
Però aquest 37% és el valor mitjà. Els autors mostren que la dada varia molt entre les diverses zones, degut a la seva mida i població. El percentatge més elevat de morts atribuïbles al canvi climàtic es dona al sud d'Europa, al sud i l'oest d'Àsia i a Amèrica central i del sud.
En aquests darrers continents és on hi viu més gent amb ingressos baixos i mitjans, que són responsables només d'una petita part de les emissions antropogèniques en el passat.
Per països, els percentatges més elevats es donen a Kuwait, Filipines, Tailàndia i a diversos països d'Amèrica central i del sud, com Guatemala, Colòmbia, l'Equador i el Perú.
Cal fer notar que l'estudi no inclou diverses regions molt afectades per l'escalfament global, com la majoria de països d'Àfrica i molts del sud d'Àsia, perquè no se n'han pogut obtenir dades.
L'impacte també ha estat molt elevat a l'estat espanyol, com explica Aurelio Tobías, de l'IDAEA-CSIC:
"En termes relatius i durant el període estudiat, Espanya va tenir un 30% de morts relacionades amb la calor atribuïdes al canvi climàtic induït per l'ésser humà. El nombre de morts per calor relacionada amb el canvi climàtic és de 704 per any en el període d'estiu en les capitals de província d'Espanya, entre elles 177 a Madrid, 94 a Barcelona i 39 a Sevilla".
Sobre el que es pot esperar en el futur, Ana María Vicedo-Cabrera, de la Universitat de Berna i primera autora de l'estudi, no és gens optimista:
"Preveiem que la proporció de morts relacionades amb la calor continuï creixent si no fem alguna cosa sobre el canvi climàtic o no ens adaptem. Fins ara, la temperatura global mitjana només ha augmentat al voltant d'1°C, que és una fracció del que podríem enfrontar si les emissions continuen augmentant sense control."
En un comentari que acompanya l'article, Dann Mitchell, de la Universitat de Bristol, que no ha participat en l'estudi, destaca que la relació entre factors meteorològics i socioeconòmics agreuja el problema:
"Per exemple, la infraestructura inadequada per a pacients psiquiàtrics i presoners a Egipte significa que estan sovint afectats de manera desproporcionada per la calor. O l'ús de les golfes, la part més calenta de la casa, com a dormitoris a les cases envellides al Regne Unit redueix la capacitat de refredar-les durant la nit."
I tot això, insisteixen els autors en el seu article, amb un increment de temperatura mitjana al voltant d'un grau respecte als nivells preindustrials. Recorden que l'Acord de París intenta establir mesures perquè aquest augment no superi el grau i mig o els dos graus.
Per això, conclouen que amb aquests resultats es demostren els beneficis "d'adoptar polítiques fermes de mitigació per reduir l'escalfament futur i d'intervencions d'adaptació per protegir les poblacions de les conseqüències adverses de l'exposició a la calor".
