Gairebé la meitat de les fonts d'Osona i el Lluçanès, contaminades pels purins

Les comarques de la Catalunya Central són de les més afectades pel greu impacte ecològic que suposa la contaminació dels aqüifers pels nitrats dels purins.

A Osona i al Lluçanès gairebé la meitat de les fonts estan contaminades pels purins. El subsòl no pot absorbir tots els purins que generen les granges de porcs. Els ecologistes pressionen perquè es canviï el model d'explotació de moltes d'aquestes granges que s'han convertit en grans indústries de carn.

El Grup de Defensa del Ter, una de les associacions ecologistes que denuncia la situació, han analitzat l'aigua de 164 fonts de la comarca.

La font de Gallisans, a Santa Cecília de Voiltregà, té el trist honor d'encapçalar el rànquing de les fonts més contaminades per nitrats d'Osona i el Lluçanès. Hi han registrat el nivell més alt en els 20 anys que fa que aquest grup ecologista pren mostres de les fonts: 515 mil·ligrams per litre de nitrats. El nivell màxim permès és de 50.

De les mostres preses aquest any, el 44% de les fonts supera aquest llindar. Això vol dir que no són potables, i indica que l'aigua del subsol, els aqüífers, estan contaminats.

Aquests nitrats venen dels purins, els excrements dels porcs de les granges de la comarca. Osona i el Lluçanès són dels territoris amb més concentració de porcs de Catalunya. La cabana porcina supera el milió de caps de bestiar i la superfície agrícola de la zona és incapaç d'absorbir tants purins.Ginesta Mary, del Grup de Defensa del Ter, diu que "som capaços d'absorbir-ne només la meitat, per tant l'única solució reduir cabana pocina".

Els ecologistes posen el focus no en els petits productors, sinó en les macrogranges de més de 2.000 animals: "Carn barata que se'n va fora i aquí ens quedem els purins", afegeix Mary.

Aquest any s'ha ampliat els municipis considerats vulnerables per contaminació de nitrats, i ja són 40 de 50 d'Osona i el Lluçanès. Això vol dir que en aquests municipis es limita el nitrogen procedent de les dejeccions ramaderes per hectàrea i any. Els ecologistes demanen que es facin controls clars d'aquesta normativa.