Gairebé tants feminicidis com en tot el 2023: "Els factors de risc estan augmentant"

Els cinc crims de violència masclista d'aquest cap de setmana i l'elevat nombre de casos a Catalunya obliguen a preguntar-se què està passant

RedaccióActualitzat

Cinc dones mortes per violència masclista en un sol cap de setmana fan inevitable preguntar-se si hi ha un repunt de casos i què pot actuar com a catalitzador. Les dades, a Catalunya, són preocupants: des de principis d'any, 12 dones han mort víctimes de violència masclista, una xifra que pràcticament iguala les 13 que van morir en tot el 2023.  

En el conjunt de l'estat, en canvi, no s'observa un augment de casos respecte a l'any passat, quan 58 dones van ser assassinades, i des de principis del 2024 n'han mort 25.


Hi ha un repunt de violència masclista?

Segons el psicòleg Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de la Universitat de Barcelona, "entre el 2010 i el 2022 els feminicidis es van reduir. I ara sembla que n'hi ha un increment i que els últims crims en siguin l'indici. És aviat per dir-ho, però podria ser que els crims per violència masclista hagin repuntat.". Pueyo diu que "es fa un esforç molt gran per prevenir la violència masclista --no només els feminicidis-- i ara estem davant d'un fenomen d'increment dels factors de risc".

"Les polítiques preventives redueixen un fenomen que depèn de moltes causes --com el divorci, els conflictes de parella, el consum de drogues o la malaltia mental. Després de la covid, han augmentat les separacions o la presència d'armes. Són petits elements que tots junts poden explicar l'increment de casos."

Pel que fa als "successos tan concentrats", com els d'aquest cap de setmana, diu Pueyo: "són difícils d'entendre."

Gemma Altell, psicòloga especialitzada en violència masclista i codirectora de G360, afirma que cal diferenciar entre els factors precipitadors de la violència masclista i les causes. La calor o més convivència durant l'estiu --època en què també hi ha més divorcis--, el consum d'alcohol o quedar-se a l'atur serien factors precipitadors. I és en aquest marc, que situem el repunt de crims d'aquestes darreres setmanes. Però les dones pateixen igualment aquestes circumstàncies i no solen reaccionar de la mateixa manera.

Cal entendre, diu, que les causes són estructurals i molt profundes.

"Les causes tenen a veure amb un estat de privilegi de la masculinitat, amb una manera d'entendre la masculinitat com una situació de privilegi d'unes persones sobre unes altres. Hi ha frustració perquè el món esta canviant, s'avança cap a un món d'igualtat de drets i això sovint no és assumible des d'una perspectiva de molts homes."

Són qüestions generals que en cada persona es tradueixen d'una determinada manera. I "no podem fer un estereotip sobre el perfil d'home que exerceix la violència, perquè és molt divers".

Pel que fa a les dones, estan prenent consciència de la violència que pateixen. I "el que recomanem", diu Altell, "és que, com a primer pas per sortint-se'n, busquin ajuda. Que planifiquin com deixar enrere la violència, amb estratègies d'acompanyament". La implicació de l'entorn de la dona, assegura, és molt important.

Altell defensa que la xarxa d'atenció a la violència masclista està molt especialitzada, a Catalunya, i funciona molt bé. Un altre nivell són tots els altres serveis d'atenció a la ciutadania --sanitari, educatiu-- que no estan especialitzats, però que poden oferir ajuda si s'hi troben.

Des de l'àmbit judicial i de les forces de seguretat s'ha avançat molt, diu Altell, però hi ha recorregut de millora. Pueyo assenyala que cal treballar per augmentar la taxa de denúncies, un dels mecanismes més eficaços per actuar contra la violència. Des de fa anys, el percentatge de dones assassinades que havien denunciat el seu agressor no supera el 20%.

Antonio Andrés Pueyo alerta que els fets socials són molt dinàmics i que, de la mateixa manera que durant els darrers 10 o 5 anys els feminicidis han anat disminuint, poden tornar a augmentar. Si es va aconseguir reduir-ne la taxa, diu, cal continuar promovent els mecanismes de protecció i prevenció.


Hi ha una relació amb l'auge de l'extrema dreta?

El discurs de l'extrema dreta avala i justifica determinats actes. S'emmarquen en la voluntat de recuperar el "paradís perdut", diu Gemma Altell. Defensa que són discursos que poden posar les dones en situació de més risc perquè creen un estat d'opinió.

"Això --diu Altell-- és una mirada sociològica, contextual. Després, en cada experiència concreta de cada home es poden donar situacions que expliquin la violència."

"Seguim fent molta estratègia --conclou Altell-- per protegir les dones i poc enfocada a que els homes censurin la violència."

En aquest sentit, Antonio Andrés Pueyo diu:

"El moment que vivim, de molta menys consciència de la gravetat del problema de la desigualtat i de violència contra la dona --en la mesura que els homes pensem que les polítiques preventives són exagerades i discriminen-- potser sí que hi ha un efecte de rebuig de la igualtat. L'efecte en el feminicidi és molt petit, però en violències de menor gravetat, és molt intens."

Pueyo afegeix que "les actituds masclistes són un factor de risc indiscutible, i aquestes es reforcen quan no hi ha un consens social més generalitzat. O quan hi ha dissensions polítiques importants, com veiem en les comunitats autònomes que han canviat de signe polític, on observem polítiques molt combatives contra la igualtat". Ara bé, afegeix que això no explica la concentració de casos de violència.

Com demanar ajuda?

Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia cada dia de l'any i atén consultes i urgències. És gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència, davant d'una agressió, cal trucar al 112 o demanar ajuda per WhatsApp al 601 00 11 22.

Si es vol denunciar, es pot anar a la policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere.

També es pot recórrer a alguna de les oficines de la xarxa pública d'atenció a les violències masclistes de la Generalitat de Catalunya: SIAD (Serveis d'Informació i Atenció a les Dones) i SIE (Serveis d'Intervenció Especialitzada).

Els Mossos, que tenen una guia d'autoprotecció per a dones amb consells bàsics de com actuar en cas de violència masclista dins la parella, també recomanen tenir preparat un pla de fugida o acordar una paraula clau amb els fills perquè demanin ajuda.

 

 

ARXIVAT A:
Violència masclista
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut