Gairebé una petició d'eutanàsia cada dia el 2024: les sol·licituds creixen un 60% en un any

A Catalunya 824 persones han sol·licitat l'eutanàsia, des que es va aprovar la llei el 2021 fins al 2024. Però només s'ha aplicat a 361 malalts, és a dir, a gairebé el 44% dels qui l'han demanat.

Segons l'informe anual sobre l'aplicació de l'eutanàsia, elaborat per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC),  que s'ha presentat aquest dilluns, l'any 2021 72 persones van demanar ajuda per morir, l'any 2022 es van enfilar fins a les 175 peticions, l'any 2023 van ser 219 i, l'any 2024, 358, gairebé una per dia.

Una clara tendència creixent que queda palesa si ens fixem que les sol·licituds del 2024 multipliquen gairebé per 5 les del primer any de la llei en vigor i representen un 61% més que l'any anterior.

De les 358 peticions que es van fer l'any passat, s'ha pogut aplicar l'eutanàsia en 142 casos, un 66% més que el 2023. 121 persones van morir abans de rebre l'ajuda, a 25 se'ls va denegar, 8 van ser revocades i 24 ajornades.

Sobre els casos que han arribat fins al final del procés durant el 2024, s'equipara l'àmbit del domicili amb l'àmbit hospitalari, però, si es té en compte les residències de gent gran com a domicili, l'informe deixa palès que les persones prefereixen morir a casa.

Si mirem per demarcacions, el creixement va ser generalitzat a totes, excepte Lleida, on va baixar de 7 sol·licituds el 2023 a 6 el 2024.

A la Vall d'Aran s'han fet quatre eutanàsies des de l'aprovació de la llei el 2021, gairebé la meitat de les que s'han aplicat a les comarques de Lleida. El primer pacient a rebre-la va ser Horacio Soloaga, un metge de l'Espitau Val d'Aran malalt de càncer. Aquesta és la seva història:

Inicialment, les sol·licituds es relacionaven sobretot amb contextos clínics molt evidents i fàcils d'identificar, com determinats casos de càncer avançat o esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

Però, arran del coneixement i divulgació d'aquesta prestació, ha augmentat la complexitat dels casos i es fa més difícil valorar l'aplicació de l'eutanàsia. Aquests casos més complexos són els tenen un procés més llarg.  

Sobre el mapa, es veu que se'n demanen i se'n fan més a les àrees més poblades, però la Generalitat admet que encara és d'hora per valorar a què respon aquesta desigualtat territorial.

La meitat dels casos, resolts en 50 dies  

Per aplicar l'eutanàsia s'han de fer dues sol·licituds, en uns 15 dies de diferència. La segona sol·licitud serveix perquè el malalt confirmi la voluntat de rebre l'ajuda a morir.

El 50% dels casos en què el malalt confirma la voluntat de morir reben l'aprovació en un termini d'uns 35 dies, el termini que marca la llei.

La meitat dels casos es resolen en 50 dies, un termini que supera els 45 dies que marca la llei. L'increment dels casos el 2024 i l'augment de complexitat dels diferents quadres clínics ha fet que s'hagi demorat la resolució final.

Només un 7% de les peticions es deneguen, i és perquè la persona manté l'autonomia o que té algunes possibilitats de millora. En aquest cas, el malalt pot presentar recurs.

Els malalts de càncer no hi són a temps

Segons l'informe, l'àmplia majoria de les persones que demanen l'eutanàsia compleixen els requisits per accedir-hi: tenir una malaltia greu, crònica i incurable o estar en una situació de patiment greu, crònic i impossibilitant.

Tanmateix, un terç de les persones que han sol·licitat l'ajuda acaben morint abans d'accedir-hi.

Si ens fixem en les sol·licituds, els motius per què les persones demanen l'eutanàsia és degut a malalties oncològiques i malalties neurodegeneratives, per aquest ordre. Però, en canvi, quan mirem les prestacions de l'ajuda "es capgira l'ordre", segons Clara Parejas, directora general d'ordenació i regulació sanitària de Salut.

Per Parejas, cal posar atenció en el fet que moltes persones amb càncer moren de forma natural abans que se'ls apliqui perquè han demanat l'eutanàsia amb la malaltia en un estat massa avançat i no hi arriben a temps, davant d'un procés que "s'allarga entre 45 i 60 dies".

El document de voluntats anticipades

El 61% de les sol·licituds rebudes durant el 2024 presentaven el document de voluntats anticipades, un percentatge que s'eleva al 70% en el cas de les persones que se'ls va aplicar l'eutanàsia l'any passat.

Parejas ha recalcat la importància del document de voluntats anticipades, tant per fer l'acompanyament del procés d'eutanàsia, com per iniciar la sol·licitud.

L'any 2024 es van disparar un 60% els registres del document, perquè se n'han facilitat els tràmits. Ja no cal anar al notari amb tres testimonis, sinó que es pot fer directament al CAP.

La importància de l'atenció primària

La majoria de sol·licituds d'eutanàsia, un 62%, venen d'atenció primària --fonamental en aquest procés-- i un 28% de centres hospitalaris.

582 professionals de l'àmbit de la salut han participat durant el 2024 en aquest acompanyament, en què un 73% dels metges responsables són dones.

Segons l'informe del CGAC, al llarg del 2024 s'han detectat sol·licituds de malalts que han topat amb dificultats per part d'alguns professionals sanitaris, que, tot i no estar registrats com a objectors de consciència, no han estat capaços de donar-hi resposta. Això ha significat una demora en l'atenció i un augment de l'angoixa per l'allargament del procediment.

S'ha habilitat la possibilitat que un ciutadà pugui presentar una reclamació davant de qualsevol Oficina d'Atenció a la Ciutadania o centre sanitari per informar que els professionals no estan atenent la seva sol·licitud de prestació d'ajuda per morir.

Tanmateix, segons Albert Planes, metge de família i vocal de la CGAC, els retards a vegades no són per negligència i posa atenció en la difícil tasca dels professionals que fan l'acompanyament.

"El professional està entomant una prestació a la qual no està acostumat. Han estat formats per salvar vides i per ajudar la gent a viure. Ajudar a morir i, fer-ho activament, és una situació que crea als professionals sensació de por. I necessita també temps."

A la presentació de l'informe de Salut també hi era la presidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament, Cristina Vallès, que ha instat a "reforçar l'atenció primària" i als professionals a saber dir "prou" quan ja no es pot fer res per curar un pacient.

Vallès també ha demanat que no s'infravalori la malaltia mental i ha afegit que és molt important, per un "bon desplegament de la llei", millorar en els casos que s'encallen i "reforçar l'atenció primària".

"Sabem què funciona i què no. Per un bon desplegament, calen protocols clars en els centres. Què passa si un metge se'n va de vacances?"

"La bona mort", la llei en primera persona

Precisament el "30 minuts" de TV3 "La bona mort" d'aquest diumenge ha fet un repàs a la llei de l'eutanàsia a través de la veu de diversos testimonis: de qui la demana, de qui acompanya i de qui la duu a terme.

Un equip del programa ha pogut seguir els últims mesos de la vida de la Carina, malalta d'ELA, que va ser una de les 142 eutanàsies practicades a Catalunya l'any passat.

El reportatge retrata l'alliberament que ha suposat la llei per a les persones que trien morir d'aquesta manera, però també posa llum sobre els punts crítics de la llei.

Podeu recuperar "La bona mort" a la plataforma 3Cat.