La participació a Galícia supera la de fa quatre anys en més de 18 punts

El Partit Popular continuarà governant a Galícia amb majoria absoluta. 

Gairebé 2,7 milions de gallecs tenien dret a vot aquest diumenge en les eleccions autonòmiques avançades. D'aquests hi ha uns 80.000 nous votants. I gairebé mig milió són residents a l'estranger.

La participació ha augmentat de forma aclaparadora en relació amb anteriors comicis: 67,3%. Són 18 punts més que el 2020, en plena pandèmia. De fet, a les cinc de la tarda ja s'havia superat la participació total que hi va haver el 2020.

Per províncies, la participació ha crescut sobretot a i Ourense (25 punts més), Lugo (21,5) i menys punts a Pontevedra (16,8) i la Corunya (16,5).

Els col·legis han obert aquest matí sense incidències destacables.

Fins al migdia, amb les primeres dades, la participació havia caigut 2,3 punts respecte al 2020. Per províncies, on més cau és a Pontevedra (-3,19), on hi ha la ciutat de Vigo, i on menys és a Lugo (-0,44), en un entorn més rural.

L'escrutini ha començat a les vuit del vespre tancaran i cap a dos quarts d'onze de la nit ja hi havia un resultat gairebé definitiu i es confirmava la majoria absoluta del PP. Encara falta per escrutar el vot per correu, però no s'espera que variï gaire el resultat.

Galícia opta per la continuïtat

Els darrers dies de campanya repetir el repte de la majoria absoluta semblava complicat pels populars. Les enquestes, que pronosticaven una pujada del BNG, apuntaven que el govern de la Xunta podia dependre d'un grapat de vots. La realitat no ha estat aquesta.

Alfonso Rueda, el candidat del PP a la reelecció, que no s'havia presentat mai a uns comicis perquè va heretar el càrrec de mans d'Alberto Núñez Feijóo quan va fer el pas a Madrid.

Rueda va avançar les eleccions cinc mesos, quan els números li eren propicis. El càlcul dels populars era donar un impuls a Feijóo i encarar amb comoditat les europees previstes per al juny. Una jugada que, amb els resultats a la mà, els ha sortit bé. 

El líder del PP ha passat tota la campanya electoral a Galícia i amb Rueda han fet una campanya centrada en temes externs a la política gallega: l'amnistia, l'indult condicionat a Puigdemont o els atacs a Catalunya.

Tot el contrari del BNG, l'únic partit que pot fer ombra als populars. Ana Pontón ha parlat estrictament dels problemes de Galícia: la sanitat, l'educació o les dificultats dels joves que no emigren.

Pontón han omplert els actes electorals i els vents li bufen a favor. No hi ha dubtes que creixerà a les urnes tant per la mobilització dels seus votants com pel transvasament de vots dels socialistes. Uns socialistes dèbils que no acaben de trobar el seu espai i que a Galícia seran tercers.

Qui són els principals candidats?

Alfonso Rueda (PP), abans de ser president de la Xunta va ser la mà dreta de Feijóo com a vicepresident. Durant la campanya ha intentat mostrar-se com un candidat proper, tot i el seu perfil baix.

Li han gravat vídeos amb la seva família, anant en bicicleta amb els amics i fent de conductor d'un autobús. Algunes veus del PP defensen que té més perfil de gestor que de candidat. 

El PP ha perdut dos diputats, però manté una majoria absoluta àmplia. Un resultat que des de Génova donen per bo. 

Ana Pontón (BNG) ha estat cap de l'oposició. És la candidata més jove però la més veterana com a cap de llista dels candidats. Ha fet una campanya presidencialista però molt a peu de carrer. És el tercer cop que es presenta per presidir la Xunta. És la que treia millor puntuació a les enquestes. 

El BNG ha guanyat 6 diputats respecte als comicis del 2020 i es queda amb 25. 

Xosé Ramón Gómez Besteiro (PSdeG) va ser delegat del govern espanyol a Galícia i regidor de l'Ajuntament de Lugo. Va ser imputat per un cas de presumpta corrupció --el cas Pokémon-- que va quedar en no res, però això el va allunyar gairebé 9 anys de la primera línia política.

L'avançament electoral li ha jugat en contra per donar-se a conèixer.

Amb Gómez Besteiro al capdavant, els socialistes gallecs han perdut 5 representants al parlament gallec.

Creix el vot per correu

El vot per correu ha caigut en comparació a les últimes autonòmiques gallegues, les del 2020, que van ser en plena pandèmia. En canvi, s'ha disparat respecte de les del 2016.

Uns 58.000 gallecs han votat per correu, xifra que suposa un 37% més que fa 8 anys.