La Nobel de la Pau Suu Kyi carrega contra Gàmbia per dur-la a La Haia per genocida

Aquest dimecres, la líder de Birmània Aung San Suu Kyi ha comparegut davant del Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU arran de les acusacions de genocidi contra la minoria musulmana rohingya. La Nobel de la Pau ha negat aquestes acusacions i ha defensat les operacions del seu exèrcit.

El cas ha arribat a la Haia gràcies a una denúncia de Gàmbia, un país de l'Àfrica occidental de majoria musulmana. Les operacions militars contra els rohingyes han causat l'èxode de més de 700.000 persones a la veïna Bangla Desh, des de l'octubre del 2016.

La líder birmana ha criticat l'actitud del govern de Gàmbia:

"Lamentablement, Gàmbia ha dibuixat al tribunal una imatge incompleta i enganyosa de la situació a l'estat de Rakhine, a Birmània. Amb les circumstàncies que hi havia, sens dubte, l'intent de genocidi no pot ser l'única hipòtesi"

Aung San Suu Kyi: "A Birmània no es toleren les violacions de drets humans" (Reuters/Yves Herman)

Aung San Suu Kyi, una Nobel de la Pau acusada de permetre una neteja ètnica (Reuters/Yves Herman)

Aung San Suu Kyi ha afirmat que s'estan aplicant mesures de seguretat en la zona de conflicte i ha remarcat que en el seu país "no es toleren les violacions de drets humans". Segons la líder asiàtica, hi ha un "conflicte armat intern" a l'oest de Birmània. S'ha referit a diversos atacs a moltes comissaries de policia que tenien com a objectiu milers d'agents. I ha afegit...

"El terme 'operacions de neteja' per part dels militars ha estat distorsionat. En la llengua de Birmània significa 'alliberament de localitats a la recerca de terroristes.'"

Suu Kyi opina que aquest tribunal de les Nacions Unides no ha d'intervenir perquè Birmània ja ha posat en marxa tribunals que jutgen les actuacions més polèmiques de l'exèrcit:

"Si els militars han comès delictes, seran processats per la justícia militar, tal com estableix la Constitució del país (···) Com hi pot haver un intent de genocidi, si aquestes mesures ja s'han adoptat a Rakhine?"

L'al·legat de Gàmbia

Suu Kyi ha intervingut al judici després d'haver sentit aquest dimarts les al·legacions del ministre de Justícia de Gàmbia, Abubacarr Tambadou, que va obrir una vista que pot durar anys.

Gàmbia és un petit estat africà de poc més de dos milions d'habitants que té el suport d'una seixantena de països de l'Organització per a la Cooperació Islàmica.

El tribunal durant el judici (Reuters/Yves Herman)

Supervivents rohingyes que han testificat a la Haia (Reuters/Yves Herman)

El ministre gambià va criticar sense embuts la inacció de la comunitat internacional davant del "genocidi" a Birmània:

"Tots els genocidis de la història han tingut les seves pròpies causes, amb el seu context polític únic, però això no passa de la nit al dia, sinó que ve precedit d'una història de desconfiança i propaganda que deshumanitza els altres. Quan deshumanitzem l'altre, ens deshumanitzem a nosaltres mateixos com a éssers humans. Aquests actes només poden passar quan hi ha indiferència en la comunitat internacional."

"Un altre genocidi està passant al davant nostre, però no hem fet res per aturar-lo. L'únic que demana Gàmbia és que se li demani a Birmània que aturi aquests assassinats sense sentit, aquests actes de barbàrie que continuen escandalitzant la nostra consciència colectiva."

Els advocats del país africà van presentar testimonis duríssims de víctimes rohingyes, com el d'una mare que va explicar que el seu fill va rebre cops per part dels militars birmans fins que va morir o el d'una dona embarassada que va ser violada de manera repetida.

L'èxode de la minoria musulmana va començar a partir de les operacions de l'exèrcit, però el país asiàtic defensa que va actuar contra grups insurgents que, suposadament, van atacar dependències policials i zones frontereres.

Desplaçats rohingyes reclamant ajuda en un campament de Bangladesh (Reuters/Danish Siddiqui)

Mostres de suport a Birmània cap a la seva líder (Reuters/Stringer)

Aung San Suu Kyi ha perdut crèdit internacional, però, dins de Birmània, n'ha sortit reforçada. Milers de persones es manifestaven aquest matí per fer costat a la líder del país, Nobel de la Pau el 1991, per la seva lluita contra la dictadura militar que va governar durant anys.

Birmània és un país de majoria budista i una bona part de la població considera immigrants il·legals els rohingyes, que fa segles que viuen al país i que confien que a la Haia se'ls faci justícia.