García Ortiz sent que la cúpula fiscal l'avala per no dimitir, però els conservadors discrepen

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha rebut el suport des de Brussel·les del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que li ha reconegut la feina malgrat l'assenyalament de què ha estat objecte aquest dimecres per part del Tribunal Suprem. 

Sánchez ha defensat la gestió de García Ortiz i ha apuntat directament contra el PP, demanant la dimissió de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i assenyalant que es podria haver beneficiat de l'activitat  de la seva parella.

Això, el mateix dia en què García Ortiz considera que la Junta de Fiscals li ha donat suport per no dimitir.

La reunió, celebrada aquest dijous al matí, ha durat més de dues hores i mitja i, segons fonts de la fiscalia general, només 8 de la vintena de fiscals que hi han intervingut li han demanat o aconsellat que dimiteixi. La Junta de Fiscals està formada per 31 membres, però només una vintena han pres la paraula en la reunió.

Però els assistents contraris al seu lideratge consideren que no han estat 8, sinó 11 els fiscals que han vingut a dir que hauria de dimitir, tot i que han admès que aquests altres tres no s'haurien expressat de manera tan clara com els altres 8 i ho haurien fet entre línies.

Com era de preveure, els quatre fiscals del judici del procés, Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, han liderat el grup dels que li han dit que és millor que dimiteixi.

Segons fonts fiscals, García Ortiz ha parlat el primer, afirmant que no ha comès cap delicte perquè no va filtrar el correu electrònic que li atribueixen i en què es basa la investigació del Suprem.

Li han donat suport explícit els membres més nous de la junta, com ara l'exfiscal general María José Segarra, el cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón i el del Constitucional, Pablo Crespo, que han parlat després d'ell.
 

La majoria del Consell Fiscal li demana la dimissió

Després de la reunió de la Junta de Fiscals, a la tarda hi ha hagut reunió del Consell Fiscal, el principal òrgan assessor del ministeri públic, on hi té majoria el bloc conservador. En aquest cas, la majoria del ple ha sol·licitat a García Ortiz que deixi el càrrec.

Consideren que és el millor per a la institució després que el Tribunal Suprem decidís per unanimitat obrir una causa en contra d'ell per presumpta revelació de secrets de què l'acusa la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

Els sis vocals de l'Associació de Fiscals (AF) i el de l'Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF) han demanat la dimissió a García Ortiz. Totes dues associacions ja van demanar-li que ho fes després de la resolució del Suprem.

En canvi, els dos vocals de la Unió Progressista de Fiscals (UPF) i les dues vocals que són membres nats, la tinent fiscal María Ángeles Sánchez-Conde i la fiscal inspectora María Antonia Sanz Gaite, han manifestat el seu suport al fiscal general.

Demana al TC rebutjar el recurs del Suprem a l'amnistia

Mentrestant i en paral·lel, s'ha fet pública una petició de García Ortiz al Tribunal Constitucional perquè no admeti la qüestió d'inconstitucionalitat que va posar el Suprem a la llei d'amnistia a finals de juliol. 

En l'escrit d'argumentació, enviat al TC aquest dimarts, el fiscal general considera que la qüestió no és prou precisa, i que fa servir arguments ideològics i polítics més que jurídics, en un intent de negar l'existència de la llei.

Són 49 pàgines en les quals retreu al Suprem que no digui quins són "els preceptes constitucionals suposadament vulnerats" i que, malgrat això, pretengui impugnar tota la llei en conjunt:

"Opera directament un salt lògic de l'objecte formal sobre el qual diu que projecta el seu dubte de constitucionalitat a l'enjudiciament de la llei en si mateixa, o fins i tot de la decisió política de què porta causa."

Segons García Ortiz, són argumentacions més adients per a un recurs d'inconstitucionalitat, eina que està reservada als "actors polítics", que són "els legítims representants" dels ciutadans.

De tota manera, el fiscal general afirma que quan el TC entri en el fons de la llei d'amnistia "contribuirà de forma netament positiva a reduir la innegable conflictivitat política, social i també jurídica" que l'acompanya.

Aquesta petició al TC afegeix llenya a la guerra oberta entre la Fiscalia i el Suprem, de la qual la Junta de Fiscals és un dels camps de batalla principals, i s'ha fet pública precisament coincidint amb aquesta reunió.

El Suprem només ha dit que és "l'únic òrgan competent"

Aquest dimecres a última hora, García Ortiz ja havia precisat que ell personalment no està investigat ni imputat pel Tribunal Suprem. En una entrevista al Canal 24 Horas de TVE, el fiscal general de l'Estat ha subratllat que aquest dimecres el Suprem només ha explicitat que és "l'únic òrgan competent per investigar" aquest càrrec. 

Aquest dijous al matí, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, també ha negat que hi hagi una imputació contra el fiscal general, mentre la secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha reiterat que l'únic camí que queda al fiscal és dimitir per dignitat.    

La Junta de Fiscals d'aquest dijous

Álvaro García Ortiz ha tingut asseguts al voltant de la taula els fiscals de sala, entre els quals hi ha els del Suprem que van dirigir l'acusació en el judici del procés. L'últim cop que es van reunir, el fiscal general va acabar imposant el seu criteri davant dels fiscals que es negaven a aplicar l'amnistia en els casos de malversació.

Aquesta junta és un òrgan d'informació i no hi ha marge perquè hi hagi cap mena de votació, però els assistents poden demanar la paraula: aquest dijous, per exemple, hi ha hagut més de 20 intervencions. Prèviament, l'associació de fiscals conservadora majoritària ja li havia demanat la dimissió amb un comunicat.

El moviment del Suprem assenyalant García Ortiz és un nou capítol de la batalla que mantenen des de fa temps el ministeri fiscal i el Suprem. Per l'amnistia, però també per altres qüestions com el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal de Memòria Democràtica.

L'assenyalament de la Fiscalia General per part del Suprem per la presumpta revelació de secrets de què l'acusa la parella d'Isabel Díaz Ayuso és un nou meló judicial que s'obre a Pedro Sánchez, que és precisament qui el va nomenar, i que aquests dies s'enfronta a una tempesta política pel cas Koldo.

Les explicacions de García Ortiz

Per ara, el cap del ministeri públic ha respost a l'assenyalament anunciant que seguirà en el càrrec, perquè considera que és "el més prudent per a la institució a mitjà i llarg termini".

Tot i això, assegura que és conscient que aquesta mesura inèdita afectarà la feina dels fiscals, per la qual cosa, aquest dijous a la tarda també s'ha reunit amb el Consell Fiscal, integrat actualment per una majoria conservadora, amb sis vocals de l'Associació de Fiscals (AF), dos de la Unió Progressista de Fiscals (UPF) i un de l'Associació Professional Independent de Fiscals (APIF), a més de dues vocals nates.

Aquí no hi ha hagut dubtes: dos fiscals han defensat García Ortiz, mentre que set n'han demanat la dimissió, la mateixa posició del Partit Popular.

Fonts fiscals havien remarcat abans el precedent que suposaria la dimissió d'un fiscal general per aquests motius. Així, assenyalen com seria de "fàcil" treure qualsevol fiscal --per exemple, anticorrupció-- amb la mera difusió d'informacions falses, sense que el ministeri públic tingués la capacitat de desmuntar-les.

En tot cas, aquesta no ha estat la primera Junta de Fiscals de Sala precedida per la polèmica. Com en l'assumpte de l'amnistia, també es van viure xocs dialèctics a les celebrades per decidir si Fiscalia havia d'advocar per investigar l'expresident Carles Puigdemont per terrorisme.