Gas radó al subsol: com saber si en tenim a casa i què cal fer per evitar-ne la radiació

La possible presència de gas radó en el subsol, causant potencial de càncer de pulmó, afecta, sobretot, les habitacions sota rasant, és a dir els soterranis o semisoterranis, i també les plantes baixes. 

A més, podria arribar a afectar les primeres plantes, si la radiació fos alta, perquè es calcula que a cada planta construïda sobre el nivell del sòl la radiació baixa un 20%. 

Què cal fer si es viu en un habitatge amb aquestes característiques?

José Luis Sánchez, assessor mediambiental i divulgador sobre el radó, considera que qualsevol persona que visqui en un habitatge amb alguna de les característiques s'hauria de preocupar de saber si està exposada a radiació, tant si viu en un municipi que aparegui en el mapa d'exposició potencial al radó com si no.

És la mateixa recomanació que fa el Codi europeu contra el càncer, una iniciativa de la Comissió Europea per informar la població d'accions clau que pot dur a terme per reduir el risc de càncer.

El Codi té dotze punts, i el novè es refereix al gas radó:

"Esbrineu si esteu exposats a la radiació procedent d'alts nivells naturals de radó a la vostra llar i preneu mesures per reduir-los."

Primer pas: mesurar la radiació

El primer que cal fer, doncs, és saber si casa està afectada per la presència de gas radó al subsol. La manera de fer-ho és mitjançant mesuradors de radiació.

D'entrada, Sánchez recomana utilitzar un mesurador passiu, una petita capsa de plàstic amb una placa sensible a la radiació. Després de tenir-lo tres mesos en l'espai que vulguem analitzar, cal dur-lo a un laboratori, que ens informarà de la concentració anual de radó detectada pel mesurador. De mesuradors passius se'n troben al mercat per uns 50 euros. 

També hi ha mesuradors actius, uns dispositius electrònics que fan una mesura constant, en temps real. Sánchez recomana fer-los servir quan ja se sap la radiació anual, per poder monitorar-la regularment i poder prendre mesures, si s'escau, com airejar l'espai en qüestió. Els mesuradors actius són més cars, amb preus al voltant dels 200 euros. Hi ha models que es poden vincular amb una aplicació per al mòbil. 

Segon pas: mitigar la radiació lleu

La radiació de radó és un problema en els espais tancats, perquè es genera una concentració, per això es parla d'habitatges o altres edificacions, i no de l'aire lliure.

Si l'espai afectat per la presència de radó en el subsol està airejat habitualment, per exemple, no hi cap problema, perquè no arribarà a produir-se concentració. 

La concentració també és fàcil d'evitar si hi ha la possibilitat d'airejar-lo regularment obrint alguna finestra, per exemple. Aquí és on disposar d'un mesurador actiu pot ser útil, si la radiació està al voltant dels límits admesos.

Tercer pas: protegir-se de la radiació alta

Si la radiació mesurada és alta, què cal fer per evitar-la? Si descobrim que el nostre habitatge acumula una radiació anual superior als límits considerats segurs, la solució implica instal·lar unes làmines que protegeixen contra la radiació. 

Són unes plaques d'un material plàstic que es col·loquen entre el terra d'obra de l'habitatge i el terra vist, que caldrà aixecar.

Obra nova, mesures prèvies

Si parlem d'una edificació d'obra nova, el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) ja obliga a construir amb mesures contra el radó. També en el cas de les rehabilitacions.

Abans de fer-ho, per tant, cal mesurar si hi ha radiació i de quin nivell en el terreny sobre el qual es vol edificar.

Per fer-ho es parteix d'un mapa d'exposició potencial, elaborat pel Consell de Seguretat Nuclear espanyol, a partir de mesures realitzades als anys vuitanta i del mapa geològic, perquè la presència de radó té a veure amb la composició del subsol. 

Està dividit en dues zones, en funció del risc, però Sánchez assegura que només és orientatiu, perquè s'han fet poques mesures. Per això recomanar mesurar preventivament encara que el mapa no indiqui risc.

A tall d'exemple, aquest impulsor de l'Associació Catalana contra el radó explica que a tot Espanya s'han fet 12.000 mesures, mentre que al Regne Unit n'han fet unes 200.000. 

L'Associació ja ha rebut diverses consultes de persones interessades a protegir-se contra el radó. Situada en el Maresme, ofereix informació i assessorament a tothom que se'ls adreci, per bé que, almenys ara per ara, només té capacitat per fer desplaçaments dins de la comarca.  

Retard respecte a la Unió Europea

El trasllat de la directiva de la Unió Europea (UE) sobre el radó, aprovada el 2013, a la legislació espanyola s'ha fet amb molt de retard. No va ser fins a finals del 2019, per evitar una multa que igualment va acabar arribant perquè calia fer un Pla nacional contra el radó que no s'ha aprovat fins aquest gener i que el Ministeri de Sanitat no ha presentat fins aquesta setmana passada.

Quina radiació és perjudicial?

Ara per ara, la UE considera nociva per a la salut una radiació superior als 300 becquerels anuals, la unitat de mesura de l'activitat radioactiva.

L'Organització Mundial de la Salut, en canvi, recomana una mesura molt inferior, i estableix el límit ideal en 100 becquerels l'any, afegint que no haurien de superar-se els 300 en cap cas.

Altres països, com el Regne Unit, han establert un límit intermedi, de 200 becquerels, mentre als Estats Units és equivalent als 150.

Un pas més: no fumar, almenys dins de casa

Entre les recomanacions de Sánchez per evitar el risc de la radiació causada per la presència de radó encara n'hi ha una altra, exclusiva per a les persones fumadores: no fumar dins de casa. 

El motiu és que "ara se sap que la sinergia entre radó i tabac és molt forta", i dispara la probabilitat de tenir càncer de pulmó.