Gaspart marxa després de 934 dies al capdavant del club blaugrana
Joan Gaspart va ser elegit president del Barcelona en les eleccions celebrades el 23 de juliol del 2000, en les quals va superar un únic contrincant, Lluís Bassat, després que altres precandidats i candidats (Àngel Fernández, Gabriel Masfurroll, Jaume Llauradó o Antoni Castells) renunciessin a la carrera electoral. L'empresari hoteler va obtenir en les eleccions 25.181 vots, davant dels 19.791 del seu contrincant, el publicista Lluís Bassat.
Després de mantenir-se 22 anys com a fidel escuder del president barcelonista Josep Lluís Núñez (1978-2000), Gaspart es va beneficiar de la dimissió del fins llavors president i del suport del "nunyisme" per accedir al càrrec.
El suport preelectoral rebut de Fernández, Masfurroll i Castells va acabar de donar-li la imatge de president del consens, imatge que va escenificar amb la incorporació a la seva junta, després de les eleccions, de Jaume Llauradó i de Josep Martínez Rovira, aquest últim un dels homes que van donar suport en la campanya a Lluís Bassat.
Però la gestió personalista de Gaspart, la seva controvertida política econòmica i de fitxatges, i els mals resultats esportius de l'equip van fer que a poc a poc anés perdent suports, fins al punt que ha marxat després de veure com prèviament dimitien sis dels vicepresidents que va tenir.
Llauradó, Martínez Rovira, Fernández, Masfurroll, Castells i Salvador Alemany van ser, per ordre cronològic, els vicepresidents que van abandonar Gaspart.
La dimissió d'aquest últim, unida a la negativa de la junta directiva a donar viabilitat a una moció de censura han desencadenat la crisi final que ha portat a la dimissió de Gaspart.