Gay Talese: "Els periodistes som artistes, no empleats"
Amb corbata vermella, un barret blanc estiuenc i un vestit de tres peces impecable, que rememora la seva infantesa a la sastreria dels seus pares, Gay Talese entra somrient i saluda els assistents amb un gest proper i simpàtic. El periodista nord-americà, creador amb Tom Wolfe de l'anomenat Nou Periodisme, afirma que la professió s'ha de fer "al carrer" i no "googlejant". Sobre les noves dinàmiques dels mitjans és contundent: "Els periodistes som artistes, no empleats". Talese reivindica la figura del periodista com el garant de la veritat en la societat. I per exercir aquest honor, cal anar sempre vestit per a l'ocasió.
Gay Talese, de 79 anys, ha visitat Barcelona per presentar "Honrarás a tu padre", llibre que és un "best-seller" als Estats Units, però que arriba amb molts anys de retard a les llibreries catalanes. El periodista nord-americà narra la intimitat de la família mafiosa dels Bonnano, que va investigar i seguir de molt a prop durant sis anys. El detallisme del relat va aportar molta informació sobre aquesta organització criminal i va servir d'inspiració per a sèries com "Los Soprano".
La paciència, la perseverança i la curiositat són les eines bàsiques del bon periodista, segons Talese, que recomana als professionals lluitar sempre per aconseguir una mica més de temps per escriure. "A mi també em deien que no, però insistia", recorda. Gran observador, recomana buscar sempre el vessant humà dels temes. "Fins i tot l'economia o la política en tenen". També és important fixar-se en els petits detalls, observar i no limitar-se a transcriure el que diu la gravadora. "Tot el que queda enregistrat és veritat, però la veritat és més important?", es pregunta.
Els personatges que a ell li agraden no són de portada. "Tinc especial debilitat pels porters dels edificis. Observen, escolten i callen i tenen molta informació". En aquest sentit, "en el cas de Dominique Strauss-Kahn, jo trobo més interessant el personatge de la cambrera", reconeix. A Gay Talese sempre li han interessat les històries que hi al darrere de les persones. Ho va descobrir a la sastreria dels seus pares amb només 11 anys. "Jo era mal estudiant. Fins i tot suspenia anglès. M'agradava més escoltar el que explicaven les dones que venien a la botiga, mentre s'emprovaven les peces de roba", explica.
Apassionat de la professió després d'anys d'exercir-la, Talese considera el periodisme una "celebració" i, per tant, s'ha d'anar vestit per a l'ocasió. "No importa si al davant tenim un jardiner, una superestrella o un polític. S'ha d'anar vestit com si anéssim de casament o a una primera cita amb una dona bonica". Això "ens ajudarà a tenir autoestima, molt important en la nostra feina". I és que la falta d'orgull és un dels mals endèmics de la professió.
Sobre la salut del periodisme i el seu futur, Gay Talese opina: "Diuen que el periodisme s'està morint per les noves tecnologies i els baixos índexs de lectura. Alguns adverteixen que podria desaparèixer. Els periodistes som els únics que tenim l'obligació de dir sempre la veritat. Som els garants de la veritat a la societat i això, ens farà sempre necessaris".
La paciència, la perseverança i la curiositat són les eines bàsiques del bon periodista, segons Talese, que recomana als professionals lluitar sempre per aconseguir una mica més de temps per escriure. "A mi també em deien que no, però insistia", recorda. Gran observador, recomana buscar sempre el vessant humà dels temes. "Fins i tot l'economia o la política en tenen". També és important fixar-se en els petits detalls, observar i no limitar-se a transcriure el que diu la gravadora. "Tot el que queda enregistrat és veritat, però la veritat és més important?", es pregunta.
Els personatges que a ell li agraden no són de portada. "Tinc especial debilitat pels porters dels edificis. Observen, escolten i callen i tenen molta informació". En aquest sentit, "en el cas de Dominique Strauss-Kahn, jo trobo més interessant el personatge de la cambrera", reconeix. A Gay Talese sempre li han interessat les històries que hi al darrere de les persones. Ho va descobrir a la sastreria dels seus pares amb només 11 anys. "Jo era mal estudiant. Fins i tot suspenia anglès. M'agradava més escoltar el que explicaven les dones que venien a la botiga, mentre s'emprovaven les peces de roba", explica.
Apassionat de la professió després d'anys d'exercir-la, Talese considera el periodisme una "celebració" i, per tant, s'ha d'anar vestit per a l'ocasió. "No importa si al davant tenim un jardiner, una superestrella o un polític. S'ha d'anar vestit com si anéssim de casament o a una primera cita amb una dona bonica". Això "ens ajudarà a tenir autoestima, molt important en la nostra feina". I és que la falta d'orgull és un dels mals endèmics de la professió.
Sobre la salut del periodisme i el seu futur, Gay Talese opina: "Diuen que el periodisme s'està morint per les noves tecnologies i els baixos índexs de lectura. Alguns adverteixen que podria desaparèixer. Els periodistes som els únics que tenim l'obligació de dir sempre la veritat. Som els garants de la veritat a la societat i això, ens farà sempre necessaris".
