Gemma Montull: "El senyor Fèlix Millet ho controlava absolutament tot al Palau"

Aquest dimecres, en la represa del judici pel cas Palau, i després de la declaració de Fèlix Millet, li ha tocat el torn a la filla de Jordi Montull, Gemma Montull. L'acusada ha precisat que va entrar a treballar al Palau de la Música el desembre del 2003 com a adjunta al seu pare, que constava com a director administratiu. A preguntes del fiscal Emilio Sánchez-Ulled, Montull ha confirmat que Fèlix Millet era el màxim responsable tant de l'associació Orfeó Català, com del Consorci i la Fundació del Palau de la Música:

"Millet era el cap dels tres organismes, i el senyor Montull era la seva mà dreta a tots tres."

Gemma Montull ha exculpat Rosa Garicano, també acusada en aquest judici, de qualsevol implicació en fets delictius. Quan el fiscal li ha preguntat quines responsabilitats tenia ella mateixa, se li ha trencat la veu:

Fiscal: "Quin grau de decisió o d'autonomia tenia vostè?"

Gemma Montull: "Cap. He vingut a col·laborar en l'esclariment dels fets" (calla i està a punt de posar-se a plorar) "El meu grau d'autonomia i de decisió era nul."

Gemma Montull: "El senyor Millet ho controlava absolutament tot al Palau. Ningú més tenia cap mena de marge de decisió. Jo complia les ordres que em deien, però no tenia ni firma."

Millet i Montull creien que es mereixien els "bonus"

Gemma Montull ha confessat que va conèixer les irregularitats que cometien perquè el seu pare li va explicar. Segons ha dit, Millet i Montull van decidir que es mereixien les quantitats de diners que s'havien autoadjudicat i que cobraven regularment -que ells anomenaven "bonus"-, i ha intentat explicar perquè llavors no ho va trobar massa estrany:

"Durant molts anys exclusivament tenien nòmina al consorci i era una xifra simbòlica, realment simbòlica, i de la fundació no en tenien. Ells van considerar que es mereixien quedar-s'ho, i ho van fer de manera il·legítima. Si ells creien que ho mereixien jo no entraré a valorar-ho, si em pregunta si van decidir cobrar-s'ho perquè "jo ho valc", sí, és cert."

"Ho cobraven en efectiu. Ens feien fer xecs que anaven a cobrar els bidells o jo mateixa, i això s'havia de comptabilitzar a l'associació Orfeó Català, que era una societat que no estava subjecta a auditoria. I mai em van deixar, ni a mi ni a ningú, conèixer els detalls de les operacions. Em va sorprendre tant de moviment en efectiu, però en aquell moment no em vaig plantejar posar en dubte res."

Gemma Montull corrobora que diners de Ferrovial anaven a parar a CDC

L'acusada ha explicat també que Millet va fer convenis entre les tres entitats que facilitaven passar diners entre elles. Pel que fa als diners que l'empresa Ferrovial aportava al Palau de la Música, Gemma Montull ha corroborat la declaració de Fèlix Millet dient que el seu pare li ordenava fer "quadres" d'entrades comptables que corresponien a aquests diners, que acabaven en mans de CDC, però que no sabia a què corresponien:

Gemma Montull: "En aquell moment jo vaig saber que era Ferrovial que passava aquests diners per CDC. Jo de temes polítics no en sabia, i no sabia que era per un tema d'adjudicacions d'obres. Sabia que li pagava, però no perquè."

Fiscal: "Però hi havia documents que parlaven d'obres."

Gemma Montull: "Els he vist ara aquests documents."

Gemma Montull ha dit que no recorda exactament quan va saber que existia aquest fluxe de diners, i ha afegit que sospita que feia molts anys que funcionava aquest mecanisme. Preguntada pel fiscal, ha corroborat que només una petita part dels diners de Ferrovial eren per al patrocini que tenia formalitzat amb el Palau, però que el gruix d'aquests diners eren per a CDC.

També ha explicat que Millet era molt "incisiu" en els detalls d'aquest fluxe, i que sovint preguntava: "Ja hem cobrat de Ferrovial?" Segons l'acusada, era només Millet qui tractava directament amb els responsables de Ferrovial i de CDC, i que després els passava a ells les ordres per executar els detalls.

Queixes per no poder interrogar Gemma Montull

Un cop ha acabat l'interrogatori del fiscal, l'advocat de Fèlix Millet, Cristóbal Martell, ha demanat que s'escoltés un fragment de la declaració judicial de Gemma Montull el 2011 durant la instrucció, però després de deliberar, el tribunal no ho ha acceptat.

Tant Martell com els advocats defensors de Ramon Bergós i de Daniel Osàcar s'han queixat formalment per no poder interrogar l'acusada, que igual que Fèlix Millet, ha decidit només respondre les preguntes de la fiscalia i de la seva defensa.

"No m'he quedat ni un sol euro del Palau"

Gemma Montull ha aprofitat l'interrogatori del seu advocat per assegurar que, un cop destapat el cas, va esforçar-se per aconseguir el màxim d'informació rellevant que pogués ajudar en l'esclariment dels fets delictius.

L'acusada ha insistit que ella mai no es va quedar diners del Palau i s'ha queixat que li apliquessin mesures preventives més rigoroses que al seu pare i, sobretot, que a Fèlix Millet, cosa que ha considerat que era un "greuge important":

"No m'he quedat ni un sol euro del Palau de la Música Catalana. Ha estat un dels temes més dolorosos per a mi i la meva família, perquè he hagut de patir l'acusació d'haver robat diners del Palau."

"Vaig vendre un apartament que tenia a la muntanya i amb això vaig eixugar una hipoteca, i la resta la vaig cedir, en efectiu. Tots els meus bens estan embargats i a disposició del jutjat, pel tema de la fiança. Perquè al senyor Millet i al meu pare els van retirar el passaport i havien d'anar un cop al mes al jutjat i prou."

"A mi, en canvi, se'm va demanar una fiança de 500.000 euros per no entrar a presó, i m'havia de presentar un cop a la setmana al jutjat, a banda de retirar-me el passaport també. Ho vaig trobar un greuge important, a banda que un d'ells sigui el meu pare."

L'interrogatori de la defensa s'ha acabat poc abans de les tres del migdia, i la presidenta del tribunal ha tancat la sessió convocant a la d'aquest dijous al matí, en què declararà Jordi Montull.