El judici del procés es reprèn aquest dijous amb 21 testimonis, molts d'ells polítics d'ERC, però també directors de diverses fundacions. Tots declaren a petició de les defenses d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, la de Jordi Cuixart i de Josep Rull. Entre els testimonis citats aquest dijous, destaca el del primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello.

També ha estat citada l'alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Mayte Aymerich; l'exdirector d'Unesco Catalunya Fèlix Martí; Enoch Albertí i Joan Vintró per haver participat en la confecció del Llibre Blanc; i Jordi Armandans, director de Fundipau, el diputat Ruben Wagensberg i l'excap de llista de la CUP, David Fernàndez, per ser coneixedors de l'activitat d'En Peu de Pau. 

A la tarda, el tribunal ha programat les declaracions de diversos diputats, exdiputats o senadors d'ERC i JxCat demanats per la defensa de Junqueras i Romeva que van estar present durant les concentracions del 20 de setembre del 2017 al Departament d'Economia o en un registre a les Franqueses del Vallès.


Recupera el minut a minut d'aquest dimecres.

Els fiscals de sala Fidel Cadena i Jaime Moreno assisteixen a la sessió d'aquest matí al judici del procés. Avui, estan citades a declarar 21 persones. Entre els testimonis hi ha el primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; l'exdiputat de la CUP David Fernàndez i el diputat d'ERC Ruben Wagensberg.
 

Comença una nova vista. Manuel Marchena respon a la petició de Jordi Pina de deixar per al final els interrogatoris de les defenses que no han citat els testimonis. El tribunal ha acordat continuar amb el mateix format que s'ha fet fins ara, és a dir que primer pregunten totes les defenses i després les acusacions.

Olga Arderiu, Andreu Van den Eynde i Marina Roig protesten per la decisió del tribunal.
 

Comença testificant el director de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), entitat membre del consell del Diplocat. Jacint Jordana forma part del patronat del Diplocat.
 

Jacint Jordana està citat a declarar per Andreu Van den Eynde, advocat de Raül Romeva i Oriol Junqueras, que li pregunta sobre l'origen del Diplocat. El testimoni ho explica extensament i Manuel Marchena demana al lletrat que formuli preguntes més concises.
 

"El Diplocat no fa diplomàcia governamental, sinó internacionalització de la societat catalana. No es dedicava a explicar el procés", assegura Jacint Jordana.

Van den Eynde pregunta sobre la integració de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) amb el Diplocat. Jordana explica que el Diplocat agrupava moltes organitzacions i se'ls va convidar a formar part del patronat perquè col·laboraven amb un màster. Assegura que "tenia tot el sentit" i manté que "les entitats que formaven el Diplocat es consensuaven entre tots els membres del patronat".
 

"La reunió del patronat es feia un cop l'any, però no estàvem al corrent de les actuacions del dia a dia", manté el testimoni responent a preguntes de l'Advocacia de l'Estat.

Fins aquí la primera declaració d'aquest dijous.
 

Era director de la Federació Catalana de Caixes, una altra entitat membre del consell del Diplocat. Actualment és director del CEI International Affairs (Escola Diplomàtica de Barcelona).
 

Antoni Millet explica quines entitats conformaven el consorci del Diplocat. Explica que eren 39 institucions, algunes públiques i privades, amb diversitat ideològica, i detalla com es configurava la seva organització:

"Al Diplocat hi havia 39 entitats, públiques i privades. Un conseller presideix el patronat i el pressupost venia de la Generalitat."

Millet explica que des del patronat s'instava que hi hagués pluralitat ideològica amb les entitats que formaven el Diplocat. Assegura, a més, que es feia un control anual de les activitats i s'insistia que en les activitats de caràcter més polític es vetllés per mantenir aquesta pluralitat, igual que amb les activitats formatives: "A les entitats acadèmiques es procurava que hi hagués docents amb visions diverses."

Pregunta Judit Jané, advocada de la defensa. Millet afirma que no hi va haver cap canvi en la línia del Diplocat el 2017: "A l'última reunió, no vaig detectar cap canvi en les activitats planejades per a l'exercici següent." Diu que sempre ha tingut una activitat bastant dispersa amb diferents grans grups de projectes i assegura que cada any hi havia programa de visitants.

Sobre la reobertura del Diplocat després del tancament durant l'aplicació del 155, el testimoni afirma que han continuat tots els membres del patronat i que ningú s'ha donat de baixa.

"Les despeses del Diplocat es pagaven en més del 90% a través del govern. No hi havia partides per a  l'1-O", declara Millet responent a Rosa María Seoane, advocada de l'Estat.

Millet acaba de testificar.
 

És membre del secretariat nacional d'UGT de Catalunya, una altra entitat membre del consell del Diplocat. Explica que és company de sindicat de Dolors Bassa des de fa anys.
 

UGT tenia interès a formar part de Diplocat per la seva vocació internacional, afirma Daniel Garcia, que diu que el Diplocat era neutral i deixava que cadascú expliqués el seu posicionament: "No únicament s'hi parlava del procés, sinó de qüestions econòmiques i socials."
 

A pregunta del fiscal Jaime Moreno, Daniel Garcia declara que va ser al patronat del Diplocat, en nom d'UGT, fins al 2016.

Acaba de declarar el tercer testimoni d'aquest matí.

És el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, entitat que també és al patronat del Diplocat. Va ser present a la concentració davant de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre. Assegura que té relació amb tots els acusats, perquè són adversaris polítics seus, i que l'uneix una amistat amb Jordi Cuixart, fet que no li impedirà dir la veritat.
 

Pisarello, que és el responsable de Relacions Internacionals i representava l'Ajuntament de Barcelona en el Diplocat, diu que l'objectiu era afavorir el debat i participar en les convocatòries internacionals. Afirma que el 2016 l'Ajuntament feia aportacions econòmiques regulars al Diplocat: "Les últimes aportacions de l'Ajuntament al Diplocat van ser per a debats i fòrums amb interès per a Barcelona; el 2016 van ser 50.000 euros."

Gerardo Pisarello explica la divergència ideològica entre l'Ajuntament de Barcelona i el govern de la Generalitat i fa referència a Azaña quan parla de la defensa del dret d'autodeterminació:

"És un debat habitual a Catalunya des de fa molt de temps, des de Núria el 1932 es parla del dret d'autodeterminació. Avui llegia notícies en què el president Manuel Azaña ja parlava d'aquest tema."

Marchena talla el seu relat i li demana que no es remunti a Azaña, tot i l'interès de la seva explicació, assegura: "Té molt interès en el pla històric, però, per favor, no li recordi al tribunal apunts històrics i altres fonts bibliogràfiques. Ens centrem en el que és l'objecte del procés."

A preguntes de les acusacions, Pisarello respon que no li consta que es pagués els observadors amb pressupost del Diplocat.

Fins aquí la declaració de Pisarello.
 

L'alcaldessa assegura que l'Ajuntament no va donar cap instrucció especial per als centres de votació i que va ser una jornada festiva sense incidents: "No hi va haver violència a Sant Vicenç."

Aymerich explica que els Mossos van passar el dia anterior de la votació per alguns centres i que l'1-O eren a tots els col·legis.

Maite Aymerich explica que va acompanyar Oriol Junqueras a votar i que no va poder arribar al seu centre de votació perquè hi havia mossos i molta gent: "Oriol Junqueras no va poder entrar al col·legi on havia de votar. Va votar en un altre col·legi i va demanar la defensa pacífica de la democràcia, pau i serenitat."
 

L'alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts argumenta que Junqueras, respecte del referèndum de l'1 d'octubre, sempre va defensar la no-violència i que no esperava que l'Estat respondria amb força: "Junqueras es va dirigir, l'1-O, a un públic transversal, i es va sorprendre que es trenqués la convivència ciutadana." 

Quan Aymerich entra en l'ideari de Junqueras, intervé Manuel Marchena i interromp el relat.
 

El fiscal Jaime Moreno li pregunta què va dir Junqueras en sortir del centre on no va poder votar perquè els Mossos d'Esquadra hi impedien l'entrada. Aymerich hi respon: "Va demanar calma, serenitat i que es mostressin els valors democràtics a través de l'actitud de la gent."
 

El pròxim testimoni és exdirector i fundador del Centre Unesco de Catalunya.
 

El testimoni assegura que Raül Romeva sempre ha apel·lat a una cultura de pau i que mai ha desviat el seu ideari de la defensa de la no-violència. Parla de la intervenció de Romeva en la guerra dels Balcans, concretament a Sarajevo:

"El senyor Romeva va demanar tenir una responsabilitat tècnica dins el centre UNESCO de Catalunya com a especialista en desarmament i processos de pau. I en aquesta línia, ell va assumir un encàrrec que vam obtenir per invitació de la Unesco internacional de contribuir a la normalització del sistema educatiu a Bòsnia, just després de la guerra que havia afectat aquest país. Ell va estar un any al servei de les iniciatives de la Unesco Internacional a la ciutat de Sarajevo. Era una missió difícil, perquè en aquella època encara hi havia franctiradors a la ciutat de Sarajevo i ell va assumir aquesta responsabilitat amb gran encert i amb una dedicació exemplar."

És exmembre del Consell Assessor per a la Transició Nacional i ha estat citat per les defenses de Jordi Cuixart, Raül Romeva i Oriol Junqueras.

Benet Salellas, de la defensa del president d'Òmnium, comença l'interrogatori.
 

Responent a preguntes de Benet Salellas, el testimoni explica que el Consell Assessor per a la Transició Nacional estava format per 11 o 12 persones, bàsicament acadèmics, juristes, politòlegs i algun sociòleg, alguna periodista i algun empresari. Manté que hi eren a títol personal.
 

L'advocat de Jordi Cuixart pregunta sobre el Llibre Blanc. "En aquest Llibre Blanc es parlava del dret a l'autodeterminació de Catalunya", assegura Albertí, que afegeix que s'analitzava la qüestió del dret a l'autodeterminació des d'un punt de vista general: "El dret d'autodeterminació es reconeix als pobles sotmesos al colonialisme o bé pobles en general que poden quedar oprimits. En aquests casos, per resolucions de les Nacions Unides, pot conduir a l'exercici d'un dret a la secessió de l'estat del qual formen part."

En aquest punt intervé el president del tribunal, Manuel Marchena, i esbronca Salellas argumentant que un testimoni no pot donar lliçons: 

"No podem permetre, i vostè ho sap, que el judici es converteixi en una lliçó d'un constitucionalista als magistrats del Tribunal Suprem sobre la dimensió interna i externa del dret d'autodeterminació. Això és un insult per als membres del Tribunal."

"El Consell Assessor per a la Transició va analitzar el referèndum unilateral com un dels possibles escenaris", assegura Albertí, que acaba de testificar.