Gestació subrogada: la UE preveu fins a 10 anys de presó si hi ha coacció o engany

La gestació subrogada, quan hi hagi coacció o engany a la mare gestant, així com el matrimoni forçat i l'adopció il·legal seran delicte d'explotació a tota la Unió Europea i es castigaran amb fins a 10 anys de presó, després que el Consell Europeu i el Parlament hagin acordat incloure aquestes pràctiques a la normativa contra el tràfic d'éssers humans. 

Aquest acord permetrà actualitzar una directiva del 2011 de lluita contra el tràfic de persones. Amb la modificació, per primera vegada, s'inclouran aquests delictes dins aquest marc. 

Així ho ha anunciat la presidència belga de l'Eurocambra a X (Twitter):

"Ja som més a prop d'acabar amb aquesta barbàrie", ha dit l'eurodiputada de Sumar Maria Eugenia Rodríguez Palop, una de les negociadores de l'acord.

Només quan hi hagi coacció o engany

La gestació subrogada és quan una dona gesta i dona a llum una criatura per a una altra persona o parella. En aquest cas, però, no es prohibeix qualsevol tipus de subrrogació, sinó que només es perseguirà penalment quan s'hagi coaccionat o enganyat la mare gestant.

El text anomena aquest supòsit "explotació de la gestació subrogada" i preveu penes de fins a 5 de presó, o de fins a 10, en el cas que s'hagin difós imatges de caràcter sexual que afectin la víctima. 

Tot i que la gestació subrogada quan hi ha intercanvi econòmic és il·legal a tota la Unió Europea, no es penalitza perquè es considera que preval el dret de la criatura. 

La gestació subrogada, un debat ètic amb contradiccions

A Espanya, tenir un fill a través de la gestació subrogada també és il·legal, segons marca la Llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com a llei de l'avortament, en vigor des del febrer del 2023. 

La llei reconeix aquesta pràctica com a violència contra les dones i la prohibeix encara que la mare no hagi estat enganyada. En canvi, no consta com a delicte al Codi Penal i no es persegueixen les parelles que ho fan en altres països.

A més, l'estat permet l'activitat de les agències que gestionen aquests contractes, tot i que la llei en prohibeix la publicitat.

Des del 2010, el Ministeri de l'Interior permet el registre d'aquests nadons nascuts a l'estranger, sempre que s'aporti una resolució judicial del país d'origen.  

L'última dècada van arribar a Espanya 2.500 nadons fruit de la gestació subrogada, segons dades del Ministeri de Justícia.