Gir a Xile: l'extrema dreta arrasa i controlarà la redacció de la nova Constitució

Les eleccions a Xile d'aquest diumenge per escollir els 50 consellers que han de redactar una nova Constitució han acabat amb una sorpresa majúscula: les ha guanyat l'extrema dreta del Partit Republicà.

Ha aconseguit el 35% dels vots i 22 seients, cosa que li atorga el dret de veto del text, és a dir, podrà evitar que s'aprovi qualsevol article o punt que no li agradi.

La dreta tradicional, agrupada en la candidatura Xile Segur, ha aconseguit el 21,2% dels vots i 12 seients, de manera que a les dretes no els caldrà pactar res amb les esquerres.

Les forces d'esquerra, agrupades en Unitat per Xile, han aconseguit el 28,3% dels vots i 15 seients, i s'han quedat amb una minoria sense pràcticament cap marge de maniobra.

"Podem respirar una mica més tranquils"

El líder del Partit Republicà, l'advocat José Antonio Kast, ha celebrat la victòria assegurant que és l'inici d'una nova etapa a Xile:

"Podem respirar una mica més tranquils i alleujats, i dir amb responsabilitat i amb esperança que avui és el primer dia d'un futur millor per al nostre país."

El president del país, Gabriel Boric, ha atribuït els resultats a "la crisi de seguretat i a la crisi migratòria", cosa que ha dit que "han reconegut tots els actors polítics":

"Aquestes crisis, que han calat profundament en l'ànim dels nostres compatriotes, vull que sàpiguen que els estem donant resposta."

Un text que representi la gran majoria del país

Boric ha demanat "saviesa i temprança" als consellers escollits perquè la Constitució que facin inclogui la majoria dels ciutadans:

El vot a aquestes eleccions era obligatori, i hi ha hagut un rècord d'uns 2 milions i mig de vots en blanc o nuls, més del 20% del total, una mostra del desinterès i el rebuig que ha generat entre els ciutadans.

Els 50 consellers escollits, 25 homes i 25 dones, prendran possessió el 7 de juny i tindran 5 mesos per enllestir el text de la nova Constitució, que està previst votar en referèndum el 17 de desembre.

El nou text, a més, ja té un esborrany, obra de 24 acadèmics i experts als quals s'ha encarregat que avancin feina en els aspectes més tècnics.

Segon intent de substituir la Constitució de Pinochet

És el segon procés constituent que viu el país en pocs anys: el primer va començar el novembre del 2019, enmig dels greus aldarulls que va viure el país contra el govern.

Llavors es va pactar fer un referèndum per decidir si es canviava la Constitució aprovada pel dictador Augusto Pinochet el 1980. Es va fer un any després i un 80% dels votants van dir que sí.

Ara fa 2 anys, el maig del 2021, unes eleccions van escollir 155 ponents constitucionals, amb uns resultats també sorprenents: un terç dels elegits eren ciutadans sense partit.

Era un càstig a la classe política que va culminar dos mesos després, amb l'elecció d'una líder indígena com a presidenta de la convenció encarregada de la redacció de la nova constitució.

El desembre del 2021 l'elecció de Boric com a president del país, un activista d'esquerres de 37 anys, va semblar que consolidava un canvi de rumb històric a Xile.

"No cometi el mateix error que vam cometre nosaltres"

Però havia estat un miratge, perquè la Constitució que van redactar, que definia Xile com "un estat social, plurinacional, intercultural, regional i ecològic", va ser rebutjada el setembre pel 64% dels vots.

La victòria d'ara del Partit Republicà, partidari de conservar la Constitució de Pinochet, ha certificat un moviment de pèndol a l'altre extrem en un país que sembla haver-se quedat sense partits de centre.

Conscient dels riscos de la situació, el president Boric s'ha esforçat aquest diumenge per adoptar un paper institucional, tot admetent errors en el primer intent, del qual va ser un dels principals impulsors:

"L'anterior procés, cal dir-ho, va fracassar perquè no vam saber escoltar-nos entre els que pensem diferent. Vull convidar el Partit Republicà que no cometi el mateix error que vam cometre nosaltres."

Partidari de mantenir la constitució de Pinochet

Però el perfil de José Antonio Kast fa preveure que això serà més que difícil: fill d'un nazi alemany fugit a Xile, va fundar el Partit Republicà el 2019 després de 15 anys a la Unió Demòcrata Independent, el partit de l'expresident Sebastián Piñera.

El Partit Republicà de Kast és contrari a l'avortament i a l'eutanàsia, defensa la família tradicional, en economia és partidari del neoliberalisme de l'època de Pinochet i contra la immigració ha proposat militaritzar les fronteres i tancar en camps els refugiats que arribin a Xile.

Pel que fa a la Constitució del país, Kast ha dit que la de Pinochet és "l'instrument que ha permès convertir Xile en el país de més èxit de Llatinoamèrica", cosa que fa preveure poques diferències en el nou text.

En les presidencials del desembre del 2021 Kast va guanyar en la primera volta, però Boric el va guanyar en la segona volta amb el 55% dels vots. Ara les tornes han canviat i caldrà veure si el pèndol s'atura, o si el seu moviment continua o es fa encara més pronunciat.