Gir en l'actitud de la policia del Brasil: de deixar fer a detenir 1.500 bolsonaristes

La policia del Brasil ja controla les seus institucionals de la capital i ha detingut un total de 1.500 persones, després que el Tribunal Suprem ordenés el desallotjament dels bolsonaristes radicals que hi havia acampats.

Però ara que l'ordre constitucional s'ha restablert, s'imposa una pregunta: quin paper va tenir la policia en la insurrecció que els manifestants bolsonaristes van protagonitzar diumenge a Brasília?

Enmig de la multitud que envaïa la cambra es va evidenciar que el desplegament de seguretat era insuficient.

També l'actitud semblava negligent, ja que molts es miraven l'amotinament com si fos un espectacle que no anava amb ells, o fins i tot amb complicitat en el que va ser un clar atac a les institucions.

Incompetència o mala fe

El mateix president Lula da Silva ha parlat directament d'incompetència o mala fe de les forces de l'ordre, perquè en el millor dels casos han comès errors; en el pitjor, han estat còmplices de l'assalt.

El canvi d'actitud ha estat motivat per la presa de control per part del govern federal de la policia de Brasília, un districte federal que políticament encara està en mans de bolsonaristes.

Davant la gravetat de l'assalt, aquest mateix diumenge el governador de Brasília, Ibaneis Rocha, va destituir el seu responsable de seguretat, Anderson Torres, que va ser ministre de Justícia de l'expresident Jair Bolsonaro.

Però malgrat això, i per ordre del govern federal, el Tribunal Suprem va suspendre el mandat de Rocha per 90 dies, i Lula da Silva va decretar el control federal de la policia de Brasília fins el 31 de gener.

La incògnita de l'exèrcit

A banda de la policia, un element clau de la situació al Brasil és l'exèrcit, del qual va formar part Bolsonaro en la seva joventut i que ha estat un dels principals suports de la seva carrera política.

De fet, des que a l'octubre va perdre les eleccions, els partidaris de l'expresident d'extrema dreta han exigit a l'exèrcit que impedís la investidura de Lula da Silva, i per això van acampar davant del quarter general.

Lula s'ha queixat aquest dilluns en una reunió amb els governadors dels estats del Brasil que l'exèrcit no hagués fet marxar els acampats:

"La gent demanava obertament un cop d'estat militar des de fora de la caserna, i no es va fer res, cap general va aixecar un dit per dir-los que no podien fer-ho."

Precisament aquest dilluns el Tribunal Suprem ha amenaçat els caps militars de portar-los davant dels tribunals si no facilitaven el desallotjament del campament.

Els camioners bolsonaristes tallen més carreteres

A més dels manifestants de diumenge a Brasília i els campaments davant les casernes, un altre front obert encara són els camioners que bloquegen carreteres demanant el mateix a l'exèrcit.

Després de la victòria de Lula, a finals d'octubre, ja van protagonitzar centenars de talls, i entre aquest diumenge i aquest dilluns hi ha hagut nous bloquejos a eixos viaris importants d'estats com Mato Grosso i Paranà, que la policia ha fet dissoldre:

Agora na BR 163 próximo a Campo Grande começa uma interdição, já tem vários pontos de bloqueios no país, Mato Grosso, Pará, Santa Catarina, São Paulo e outros. pic.twitter.com/J0dMGsUhKh

— Alexandre🇧🇷🇧🇷🇧🇷🇧🇷🇧🇷 (@Alexand59517985) January 9, 2023

Creixen les manifestacions prodemocràcia

Mentrestant al país creix el rebuig a l'assalt, amb manifestacions com la que hi ha hagut aquest dilluns a Sao Paulo, on la cridòria dels manifestants demanava que no hi hagi una amnistia.

?AGORA: Multidão na avenida paulista gritando: "SEM ANISTIA". A manifestação só está começando e já arrasta centenas de pessoas nas ruas. pic.twitter.com/b4OPsNLh20

— CHOQUEI (@choquei) January 9, 2023

Acadèmics, empresaris i líders socials han elevat la veu aquest dilluns i a la Facultat de Dret de la Universitat de Sao Paulo s'hi han reunit desenes d'estudiants, autoritats i representants de moviments socials per llegir un manifest d'"enèrgic rebuig" a la "temptativa frustrada de cop d'Estat".

La Confederació Nacional de la Indústria (CNI) del Brasil també ha demanat sancions exemplars per als manifestants colpistes. "Són manifestacions antidemocràtiques i il·legítimes que ataquen els tres poders de manera vil. El govern i les institucions necessiten tornar a funcionar dins la normalitat, ja que el Brasil té l'enorme desafiament de tornar a créixer i generar llocs de treball", ha afirmat el president de l'entitat, Robson Braga, en una nota.

La Federació Brasilera dels Bancs (Febraban) ha afirmat que la invasió i les destrosses "exigeixen una ferma reacció de l'Estat".

En la mateixa línia, la Confederació Nacional de Comerç, Serveis i Turisme (CNC) confia en "l'aclariment i el càstig dels responsables dels crims practicats contra la decisió manifestada a les urnes per la societat brasilera".

A Catalunya unes 70 persones s'han concentrat davant la font de Canaletes de la Rambla de Barcelona aquest dilluns.

Bolsonaro segueix als Estats Units

Mentrestant l'expresident Jair Bolsonaro, que tenia previst quedar-se als Estats Units fins a finals de gener, està ingressat en un hospital d'Orlando, a Florida, per un atac de dolor intestinal.

Serien seqüeles de l'apunyalament que va patir el 2018 durant la campanya electoral que el va dur a la presidència del Brasil, i els metges han dit que no és greu i que no caldrà operar-lo.

Segons ha explicat a la CNN, l'expresident vol avançar ara la tornada perquè el tractin els metges del Brasil que coneixen el seu cas.

El cert és que Bolsonaro té diverses investigacions obertes al Tribunal Suprem del Brasil i també que potser no podrà continuar molt temps als Estats Units, on va anar abans d'acabar el seu mandat.

El govern dels EUA no ha volgut fer cap comentari sobre la vigència del seu visat, mentre diputats demòcrates com Joaquín Castro o Alexandria Ocasio-Cortez han reclamat que se l'extraditi al Brasil.