Girona recorda el 90è aniversari dels fets del Sis d'Octubre de 1934 amb un acte institucional
ACN Girona - L'Ajuntament de Girona commemorarà els 90 anys dels fets del Sis d'Octubre de 1934 amb un acte institucional aquest dimarts a la sala de Miquel Diumé. Està organitzat conjuntament amb la Fundació Reeixida i hi participarà el president de l'entitat, l'historiador i periodista Xavier Carmaniu, la neboda d'una de les víctimes del Sis d'Octubre, Helena Compte, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, i el tinent d'alcalde, Quim Ayats. A més, el Museu d'Història de Girona estrenarà aquest dissabte una exposició basada en aquests fets i l'arxiu municipal ha creat un recurs web que recull la informació i una cronologia del que va passar a Girona en la proclamació de l'Estat Català.
Aquest diumenge es compleixen 90 anys des que Lluís Companys va proclamar l'Estat Català com a president de la Generalitat de Catalunya. Els fets dels Sis d'Octubre de 1934 van proclamar un moviment insurreccional i va generar un ampli suport arreu del país. Ara, l'Ajuntament de Girona ha decidit commemorar aquests fets amb un acte institucional. L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, assegura que la intenció és recordar "uns fets que massa vegades han quedat obligats" i per això han optat per organitzar un acte que rememori els fets ocorreguts i com es van viure a Girona.
Per això es farà un acte a la sala de Miquel Diumé aquest dimarts 1 d'octubre a les sis de la tarda. Es tracta d'una activitat organitzada conjuntament amb la Fundació Reeixida. En paral·lel, el consistori també estrena un recurs web per rememorar els fets.
Es tracta d'un recull d'informacions sobre els fets del Sis d'Octubre, una cronologia del que va passar a Girona i quins són els protagonistes d'aquest moment històric a la ciutat. També s'hi inclou el testimoni escrit d'algunes d'aquestes persones quan van entrar a presó.
Alguns dels protagonistes són el comissari delegat de la Generalitat, Josep Puig, l'alcalde destituït, Francesc Tomàs, l'alcalde gestor, Joaquim de Camps, el diputat a les Corts, Miquel Santaló, el diputat al Parlament de Catalunya, Pere Cerezo, el comandant Rafael Domínguez i el sindicalista Josep Alabau. A més, també es demana la col·laboració ciutadana per tenir més informació sobre aquestes persones.
En el cas de Joaquim de Camps va deixar un llibre escrit sobre el seu pas per la presó i també Josep Puig va recollir la seva experiència en una obra. Per la seva banda, Miquel Santaló i altres persones van escriure moltes cartes i l'arxiu municipal en guarda 35 còpies d'aquesta correspondència.
Per la seva banda, el Museu d'Història de Girona també participarà en la rememoració dels fets a la ciutat. Aquest dissabte, dia 5 d'octubre, a les 12 h, s'inaugurarà l'exposició 'Sis Octubre Trenta-quatre: història i memòria 90 anys després', produïda pel Memorial Democràtic. La mostra, que es podrà visitar fins al 8 de desembre del 2024, té com a objectiu fer arribar a un públic ampli una visió global i complexa de l'octubre català de 1934 a través de registres visuals, sonors i textuals.
Aquest projecte expositiu, comissariat per Manel López Esteve, explica que la proclamació de l'Estat Català de la República Federal espanyola s'ha de situar en el context d'una àmplia mobilització camperola i obrera i de les dinàmiques locals d'un ampli espai com era el del món republicà catalanista. Però també s'ha d'emmarcar en les tensions socials i polítiques de llarga durada presents en la Catalunya republicana i en el marc social i polític d'una Segona República espanyola a contracorrent d'una dinàmica internacional, en la que el feixisme semblava avançar sense cap tipus d'obstacle.