Glaceres com la Marmolada desapareixeran abans de finals de segle per la crisi climàtica

Les temperatures rècord que s'han viscut els últims dies als Alps italians estan al darrere del despreniment a la glacera de la Marmolada que va causar set morts i nou ferits aquest diumenge. L'escalfament global posa en risc les glaceres i diversos científics indiquen que, abans de finals de segle, moltes hauran desaparegut.

De fet, el mateix dia del despreniment, es va batre un rècord al cim de la muntanya, on es van registrar 10ºC a més de 3.300 metres d'altitud, quan el normal seria que la temperatura se situés al voltant dels zero graus.

Diversos experts vinculen l'onada de calor de les últimes setmanes amb el despreniment d'una porció de la glacera de 200 metres de longitud, 60 d'amplada i 30 de gruix, una superfície equivalent a dos camps de futbol.

Aquesta fractura, el que es coneix com a serac, va arrossegar tot el que trobava al seu pas i va colgar dues cordades de sis persones amb els guies respectius, a banda d'altres excursionistes.

"Durant setmanes, les temperatures en altes ubicacions als Alps s'han situat per sobre dels valors normals, i l'hivern passat hi va haver poca neu, que a hores d'ara amb prou feines protegeix la conca de la glacera", ha dit Renato Colucci, del Centre Italià d'Investigació, en un comunicat.

Les temperatures excepcionalment altes que afecten la regió estan desequilibrant les plaques de gel i es tem que puguin ocasionar més fractures a la glacera.

"D'aquí 25 o 30 anys, la Marmolada no existirà"

La tragèdia d'aquest diumenge torna a fer reflexionar sobre l'escalfament global, que està fent desaparèixer les glaceres dels Alps. En les últimes dècades, amb l'augment de les temperatures, la Marmolada, com altres glaceres d'arreu del món, s'ha anat reduint constantment.

Des del 2005, les glaceres dels Alps i de les Dolomites han perdut al voltant del 20% de la superfície, segons ha explicat l'expert del govern provincial de Bozen, Roberto Dinale.

Es creu que l'augment de les temperatures causarà l'extinció de la majoria de les glaceres dels Alps per sota dels 3.600 metres d'altitud abans que s'acabi el segle, tal com ha dit a TV3 Jordi Gavaldà, geòleg del Conselh Generau d'Aran:

"S'espera que en els propers 50 anys, entre el 70 i el 80% de les glaceres als Alps potser ja no existiran."

Segons Colucci, episodis com aquest es repetiran i ha citat un estudi que assegura que "d'aquí 25 o 30 anys, la glacera de la Marmolada no existirà":

"A aquesta velocitat, probablement passarà abans. La projecció més general apunta que l'any 2100, en el millor dels casos, hauran desaparegut el 70% de les glaceres alpines. En el pitjor dels casos, el 96%. Per sota dels 3.500 metres, d'aquí 20 anys no hi haurà res."

Perill d'una "tempesta perfecta" aquest estiu

El científic de la Universitat de Milà-Bicocca Giovanni Baccolo alerta que "hi ha el risc que aquest estiu del 2022 sigui la tempesta perfecta per a les glaceres". En declaracions a l'agència Reuters, Baccolo ha dit que "ningú es podia esperar que una glacera com la de la Marmolada reaccionés així".

Per la seva banda, Poul Christoffersen, professor de Glaciologia a la Universitat de Cambridge, apunta que "glaceres elevades com la de la Marmolada sovint depenen de temperatures sota zero per mantenir-se estables".

"En els últims 20 anys, els Alps han perdut un 17% del gel i dues de cada tres glaceres han perdut volum", explica Raúl Martín Moreno, professor de la Universitat Autònoma de Madrid.

L'especialista en crisi climàtica de l'ONG Ecologistes en Acció, Javier Andaluz, alerta que fenòmens com el que ha passat a la Marmolada se succeiran cada vegada amb "més intensitat" perquè el retrocés de les glaceres "no és un procés nou".

Andaluz ha explicat que s'estan registrant "unes màximes que cada vegada són més màximes, en un procés conseqüència de l'emergència climàtica que s'anirà incrementant amb fenòmens catastròfics".

La desaparició de les glaceres és un fenomen global, que afecta des dels Pirineus fins a l'Himàlaia, i amenaça la vida de milions de persones al llarg de les valls on desguassen les aigües que es fonen dels cims.

"És un procés irreversible i moltes deixaran d'existir cap a finals de segle", asseguraven els geòlegs Jerôme Chappellaz i Carlota Escutia Dotti en una entrevista el mes passat amb l'agència EFE.

Crida a respectar el medi ambient per evitar una altra tragèdia

A mesura que les altes temperatures estan despertant plaques de gel pràcticament fossilitzades, les glaceres dels Alps s'estan tornant cada cop més inestables i perilloses.

És per això que, després del despreniment de diumenge, han estat moltes les crides a un canvi de política per evitar que es repeteixi.

El primer ministre italià, Mario Draghi, que ha visitat la localitat alpina de Canazei per supervisar la recerca dels desapareguts, ha atribuït l'allau a la crisi climàtica:

"És un drama impredictible, però de ben segur que depèn també del deteriorament del medi ambient i de la situació climàtica. El govern ha de reflexionar sobre el que ha passat i prendre mesures perquè hi hagi una baixa probabilitat que es repeteixi i s'eviti."

En aquesta mateixa línia, el papa Francesc també ha demanat més consciència cap al medi ambient. En un missatge a Twitter, el pontífex ha afirmat que "les tragèdies que estem vivint amb el canvi climàtic ens han d'empènyer a buscar urgentment noves formes que respectin les persones i la natura":

L'alcalde de Trento, Franco Ianeselli, ha expressat el condol a les famílies de les víctimes, però també ha demanat mesures per pal·liar la situació:

"Hem de resignar-nos a continuar plorant? No valdria més actuar com més aviat millor per mitigar l'augment de les temperatures?"

Continuen les feines de rescat, amb poques esperances

Mentrestant, als Alps italians, continua l'operació de recerca d'excursionistes desapareguts en l'esllavissada a la glacera de la Marmolada, a les Dolomites. Els equips de rescat hi continuen treballant, tot i que cada cop amb menys esperances de trobar supervivents. Aquest dilluns s'ha trobat la setena víctima mortal del despreniment. A més, hi ha nou ferits i tretze persones desaparegudes.

Segons el president de la regió del Vèneto, Luca Zaia, encara hi podria haver més desapareguts perquè podrien ser turistes estrangers, les famílies dels quals encara no han donat l'alarma. De fet, als aparcaments de la zona hi ha 16 vehicles que els propietaris encara no s'han emportat.

En la recerca dels desapareguts són decisives les condicions meteorològiques. El fred i les baixes temperatures són fonamentals per garantir la seguretat de les operacions, perquè hi podria haver més despreniments.

Les feines de recerca es fan amb helicòpters i drons perquè a peu és massa arriscat, per la inestabilitat del gel.

Emergència en cinc regions del nord

Itàlia ha aprovat aquest dilluns l'estat d'emergència per sequera en cinc regions del nord del país, tal com havien demanat els presidents regionals. El Consell de Ministres ha acordat destinar 36 milions d'euros a alleujar la situació, especialment de l'agricultura, que pateix una falta d'aigua històrica.

A l'Emília-Romanya, el Friül-Venècia Júlia, la Llombardia, el Piemont i el Vèneto són les regions més afectades per la manca d'aigua del Po, el riu més llarg i cabalós del país, que es troba sota mínims.

En les regions de la Llombardia, el Vèneto o el Piemont, alguns alcaldes estan aplicant mesures com el racionament d'aigua per regar camps, la prohibició d'omplir piscines i regar jardins privats o talls de subministrament durant les hores nocturnes.

Itàlia viu setmanes de calor de rècord, que ha agreujat encara més el problema de la sequera. El govern també estudia el nomenament d'un comissari extraordinari que posi en marxa les primeres mesures per combatre la falta d'aigua.

Segons la principal associació d'agricultors del país, Coldiretti, la sequera ja ha causat danys d'un valor superior als 3.000 milions d'euros.