Glovo pregunta per la identitat sexual als aspirants que hi volen treballar

Un qüestionari amb algunes preguntes molt personals que no tenen res a veure amb la feina. És el que han de respondre les persones que volen optar a un lloc de treball a l'empresa de repartidors a domicili Glovo. 

Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, el document inclou preguntes sobre la identitat sexual i condicions relacionades amb la salut. S'ho ha trobat la Laia, que volia accedir a una oferta de feina per un càrrec intermedi a l'empresa:

Em trobo preguntes sobre amb quin gènere m'identifico, la meva orientació sexual, la meva ètnia, si tinc alguna discapacitat... Qüestions que no haurien d'afectar per res la meva capacitat professional.

A més, al qüestionari es dona l'opció de no respondre les preguntes. Per això, la Laia creu que la finalitat de tot plegat és filtrar els currículums.

Entenc que si és important per a una empresa com Glovo la meva orientació sexual, si contesto que no vull dir-la, també és un fet important i pot ser un agreujant.

Advocats laboralistes ho consideren una pràctica il·legal

L'advocat laboralista del Col·lectiu Ronda Albert Vallribera assenyala que aquesta pràctica és il·legal perquè les preguntes no tenen res a veure amb l'exercici d'unes funcions de treball.

Entren en uns aspectes que formen part de la seva intimitat i únicament obtenir aquestes dades pot servir per a la discriminació de la persona.

Per això, Vallribera apunta que es pot posar una denúncia a Inspecció de Treball perquè Glovo rebi una sanció administrativa. Creu, fins i tot, que l'administració podria actuar d'ofici i requerir l'empresa a no continuar amb aquesta conducta.

Es dona el cas que, en aquest qüestionari, Glovo afirma que fomenta un entorn inclusiu i ofereix igualtat d'oportunitats al talent de tots els gèneres, orígens racials i orientacions sexuals.

Tot plegat suma un capítol més en les polèmiques laborals que envolten Glovo. Al juny, la Fiscalia de Barcelona va presentar una denúncia contra els responsables de l'empresa pel model de contractació, perquè hi veia indicis que els repartidors són falsos autònoms.

En diverses sentències, el Tribunal Suprem ha resolt que els treballadors han de ser contractats i no treballadors per compte propi. La llei rider impulsada pel Ministeri de Treball obliga les plataformes a contractar els repartidors.