Google haurà de vendre's Chrome i Android? Els EUA ho demanen perquè deixi de ser un monopoli

Que Google és un monopoli va quedar ratificat en la sentència històrica de l'agost als Estats Units. El Departament de Justícia del país ho titllava de "victòria històrica per a la població nord-americana". 

El següent pas era saber què és el que la justícia nord-americana proposaria fer per mirar de posar fi al seu abús de poder.

Aquest dimecres, el Departament de Justícia (DoJ) dels Estats Units ha fet una llista de les seves propostes, que ha enviat al jutge federal que va definir les pràctiques monopolístiques de Google, Amit Mehta, que és qui haurà de prendre la decisió final. 

El remei que proposa el DoJ per desfer el monopoli de Google és un conjunt de propostes per recuperar la competitivitat en el mercat. No pinta gens bé per a les aspiracions de negoci de Google, però quins efectes reals tindrà?

Com posar fi al monopoli de Google?
 

• Vendre's Chrome

​El primer remei que proposa el DoJ és que Google es desfaci "ràpidament i totalment" del navegador més utilitzat del món, Chrome, i el vengui a un comprador que l'acusació autoritzi, en les condicions que el tribunal estableixi. A més, Google no podria entrar en el mercat dels navegadors durant cinc anys. 

Chrome és una de les principals portes d'entrada a internet per a milers de milions d'usuaris, i un dels canals de distribució principals de la tecnologia i els serveis de Google. 
 

• Vendre's Android

En aquest cas, el DoJ li dona dues opcions. Google podria triar entre vendre's tot el negoci al voltant del sistema operatiu de la immensa majoria de telèfons mòbils --l'opció preferida pel Departament de Justícia-- o seguir un conjunt d'indicacions.

Aquests "remeis" volen impedir que Google utilitzi Android per "afavorir els seus serveis de cerca generals i els monopolis d'anuncis". Si Google no complís amb aquestes indicacions, o no funcionessin, se l'obligaria a desprendre's d'Android.
 

• Deixar de pagar per obtenir un tracte preferent

Google no podrà oferir diners o cap contraprestació per ser el cercador per defecte en dispositius, com fa ara amb els aparells d'Apple per uns 18.000 milions de dòlars anuals (el 15% dels ingressos d'Apple), amb els de Samsung i amb Firefox, el navegador de la fundació Mozilla (el 86% dels ingressos del qual depenen d'aquest acord amb Google).
 

• Obrir el seu índex de cerca

​Google haurà de facilitar l'accés als competidors a tota la informació que conté el seu índex de cerca, és a dir, les bases de dades que emmagatzemen i organitzen la informació sobre les pàgines web i els continguts d'internet que suposen la font principal dels seus resultats de cerca.
 

• Facilitar que els webs puguin bloquejar l'accés de Google

​El gegant tecnològic haurà de posar més fàcil als editors i responsables de llocs web impedir que els seus continguts apareguin llistats en els resultats de cerca o siguin utilitzats per entrenar models d'intel·ligència artificial, tot limitant l'accés als seus rastrejadors automàtics i altres eines similars de l'empresa per fer "scraping" (l'extracció i digestió dels continguts per a la seva redistribució en productes propis).
 

• Donar més informació als anunciants

​Quan una empresa o particular compri un espai o producte publicitari de text a Google, l'empresa haurà d'oferir molta més informació sobre la cerca, les paraules clau relacionades, el cost per clic, el posicionament i altres detalls relacionats amb el rendiment d'aquell tipus d'anunci per un període de 18 mesos previs a la contractació, a més de la informació de rendiment mentre l'anunci està publicat.

Quan podrem veure'n els efectes?

Això va per llarg. El procés judicial es podria allargar fins a finals de l'estiu de 2025 i alguns especialistes apunten que la decisió podria acabar al Tribunal Suprem dels Estats Units, la qual cosa podria comportar uns quants anys més. 

De moment, Google té dret a resposta a les propostes que ha enviat el Departament de Justícia fins al 20 de desembre. 

DOJ had a chance to propose remedies related to the issue in this case: search distribution agreements. Instead, DOJ chose to push a radical interventionist agenda that would harm Americans and America's global technology leadership. https://t.co/QslGbUyklR

— News from Google (@NewsFromGoogle) November 21, 2024

Segons Lee-Anne Mulholland, la vicepresidenta d'assumptes reguladors de Google, el Departament de Justícia "continua impulsant una agenda radical que va molt més enllà dels problemes legals d'aquest cas". Ja va compartir la posició de l'empresa a principis d'octubre al blog oficial de Google:

"El govern [amb aquesta proposta del DoJ] perjudicaria els consumidors, els desenvolupadors i el lideratge tecnològic nord-americà precisament en el moment més necessari"

Entre l'abril i el maig de 2025, el tribunal del jutge federal Amit Mehta obrirà sessions per permetre la presentació de més proves als dos bàndols, que voldran reafirmar o desmentir les suposicions en què es basen les propostes.

A finals d'agost de 2025, el tribunal haurà de prendre una decisió final sobre les mesures que s'han d'aplicar per trencar el monopoli de Google, i a partir d'aleshores, Google tindrà opció d'apel·lar al Tribunal Suprem dels Estats Units.

Com podria afectar-nos a nosaltres, els usuaris?

El primer que s'ha de tenir en compte és que és una decisió de la justícia dels Estats Units, i és molt aviat per saber fins a quin punt les decisions tindran un efecte directe per als consumidors europeus. De moment, l'estratègia judicial europea ha passat per imposar multes milionàries.

Per un costat, podríem veure com Chrome deixa de ser propietat de Google. Però, per passar a mans de qui? Qui podria pagar els 20.000 milions de dòlars amb què experts com l'analista de Bloomberg Mandeep Singh valoren el navegador preferit de la majoria del món?

Permetria la justícia nord-americana que algú com Elon Musk, qualsevol altre gegant tecnològic o un inversor estranger comprés Chrome?

Què implicaria, per als usuaris? Es desvincularia totalment el navegador dels nostres comptes de Google, replens de valuosíssimes dades personals? A qui li interessa un navegador per si sol, sense la informació dels seus usuaris i de les seves cerques? Com hi farien negoci, després de pagar-ne tants diners?

Per altra banda, el que planteja el Departament de Justícia dels Estats Units pel que fa al negoci de la cerca podria obligar navegadors com Firefox, Samsung o Safari a trobar o desenvolupar nous motors de cerca, i suposaria un cop financer important, especialment per a empreses més dependents dels diners de Google, com Mozilla. 

Pel que fa a Android, el sistema operatiu majoritari dels telèfons mòbils, es podria veure obligat a deslligar-se de molts dels serveis i apps que incorpora per defecte, com l'aplicació Google, o els "widgets" amb barres de cerca integrats, però és molt aviat per saber els detalls exactes de la desvinculació de Google amb el sistema.  

També es va voler trencar Microsoft

El de Google és un cas que recorda molt al dels Estats Units contra Microsoft, que inicialment també va demanar la divisió del gegant tecnològic en empreses més petites, el 1999, per evitar que el seu programari, com el navegador Internet Explorer, s'imposés monopolísticament a la resta de navegadors.

Microsoft va apel·lar la decisió, a principis dels 2000, però va haver de claudicar en aspectes clau que van deixar el seu negoci tocat. 

Aleshores, Microsoft es va veure obligada a donar més llibertat als usuaris, que van començar a escollir fàcilment el navegador establert per defecte, i la competència va florir... fins que el navegador de Google, Chrome, es va imposar i, de nou, va acabar abastant la pràctica totalitat del mercat amb estratègies monopolístiques.